Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i Ponents contra d'ells veig armar;

Xaloc, Llevant, los deuen subvenir

ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn

fent humils precs al vent Tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color e l'estat natural,

e mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur un punt al jorn;

grans e pocs peixs a recors correran

e cercaran amagatalls secrets:

fugits al mar, on són nodrits e fets,

pel gran remei en terra eixiran.

Los peregrins tots ensems votaran

e prometran molts dons de cera fets;

la gran paor traurà a llum los secrets

que al confés descoberts no seran.

En lo perill no em caureu de l'esment,

ans votaré al Déu qui ens ha lligats,

de no minvar mes fermes voluntats

e que tostemps me sereu de present.

Io tem la mort per no ser-vos absent,

perquè Amor per mort és anul·lats;

mas io no creu que mon voler sobrats

pusca esser per tal departiment.

Io so gelós de vostre escàs voler,

que, io morint, no meta mi en oblit;

sol est pensar me tol del món delit,

car nos vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder

e sia tost en ira convertit,

e, io forçat d'aquest món ser eixit,

tot lo meu mal sera vós no veer.

Oh Déu!, per què terme no hi ha en amor,

car prop d'aquell io em trobara tot sol?

Vostre voler sabera quant me vol,

tement, fiant de tot l'avenidor.

Io són aquell pus extrem amador,

aprés d'aquell a qui Déu vida tol:

puis io són viu, mon cor no mostra dol

tant com la mort per sa extrema dolor.

A bé o mal d'amor io só dispost,

mas per mon fat Fortuna cas no em porta,

tot esvetlat, ab desbarrada porta,

me trobarà faent humil respost.

Io desig ço que em porà ser gran cost,

I aquest esper de molts mals m'aconhorta;

a mi no plau ma vida ser estorta

d'un cas molt fer, qual preg Déu sia tost.

Lladoncs les gents no els calrà donar fe

al que amor fora mi obrarà;

lo seu poder en acte es mostrerà

e los meus dits ab los fets provaré.

Tornada

Amor, de vós io en sent més que no en sé,

de què la part pijor me'n romandrà;

e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé.