Visions i Cants/El mal caçador
Aquest text tracta sobre una versió de 1912. Per a altres versions, vegeu El mal caçador.| ← Pòrtic | El mal caçador Visions i Cants |
Joan Garí → |
EL MAL CAÇADOR
La missa matinal
la diuen allà dalt
aixis que 's fa de dia.
La missa de l'Estiu
el capellà la diu
am les portes obertes.
S'oeix de tots costats
quan enflaira 'ls serrats
el ginestar de Corpus.
El caçadô 's daleix:
De fòra estant la oeix
amb un genoll a terra.
Al bon punt d'alçar Deu,
li bóta allà al bell peu
la llebre endiastrada.
S'esventa'l goç lladrant,
la llebre fuig botant,
i el caçadô al darrera.
«Corres i correràs.
Mai més t'aturaràs.»
Aquesta es la sentencia.
«Doncs, corro i correré.
May més m'aturarè.
Alegra es la sentencia.»
S'allunyen amb el vent,
perdent-se en un moment
els crits, la fressa, el rastre...
Passen dies i nits...
Pels marges reflorits
ha tornat Corpus Christi.
La missa matinal
la diuen allà dalt,
les portes són obertes.
En un vent de visió
passa 'l mal caçadô.
entre lladrucs i fressa.
Se gira i veu l'altâ,
i al peu el capellà,
i en alt veu l'Hostia càndida.
Passa i es perd al lluny...
La boirina de Juny
cenyeix l'horitzó immobil.
Roden les estacions,
revénen els plançons:
cada any, cada any ve Corpus.
Cada any torna a passar;
cada any torna a mirar,
cada any, la missa augusta.
Cada any els capellans
tenen més cabells blancs
i aixequen més els braços.
Cada any l'Hostia 's va alçant,
el temple 's va aixafant
i l'Hostia puja, puja...
Passen més anys i més,
el capellà no hi es:
l'Hostia va sola en l'aire.
Amunt... amunt... amunt...
La volta perd el junt,
la llum del cel s'hi filtra.
L'Hostia s'hi va acostant...
El temple 's va esquerdant...
El caçador no para.
Ve un any, la volta cau
i s'obre 'l gran cel blau
demunt de l'Hostia blanca,
que s'alça lentament...
Al ser l'estiu vinent
floreix el temple en runes.
Se'n va pujant al cel...
El caçadô, amb anhel,
cada any, cada any la mira.
L'Hostia, per'nâ al zenit,
té l'espai infinit,
i ell, per caçâ, encisat,
té l temps, l'eternitat.