Els tres tambors

I

Si n’eren tres tambors

que en vénen de la guerra:

I el més petit de tots

porta un ram de rosetes,

ram, ram pataplam,

porta un ram de rosetes.

II

La filla del bon rei/del Ruan

n’ha sortit en finestra:

-Tambor, lo bon tambor,

si em vols dar una roseta?

Ram, ram pataplam,

Si em vols dar una roseta?

III

-Donzella que l’haurà

serà l’esposa meva;

no us donaré el ram

que a vós no us pugui prendre,

ram, ram pataplam,

que a vós no us pugui prendre.

IV

-M’haureu de demanar

al pare i a la mare.

Si el sí us volen dar,

per mi, res no es pot perdre,

ram, ram pataplam,

per mi, res no es pot perdre.

V

-Déu lo guar, el bon rei/ el Ruan

Si em dareu la infanteta?

- Bé em dir diràs tu, tambor,

Quina hisenda és la teva?

Ram, ram pataplam.

Quina hisenda és la teva?

VI

-La hisenda que jo tinc:

la caixa i les manetes.

-Ix-me d’aquí, tambor,

abans no et faci perdre!

Ram, ram pataplam.

Abans no et faci perdre !

VII

-No em fareu perdre vós,

Ni vós em fareu perdre

Que allà en el meu país

En tinc gent que em defensa,

ram, ram pataplam,

en tinc gent que em defensa.

VIII

-Bé em diràs tu, tambor,

bé em diràs qui et defensa ?

-Em defensa el rei franc

Amb tota la/sa noblesa,

ram, ram pataplam,

amb tota la/sa noblesa.

IX

-Bé em diràs tu, tambor,

bé em diràs qui és ton peire?

-Mon peire, gran senyor,

és rei de l’Anglaterra,

ram, ram pataplam,

és rei de l’Anglaterra.

X

-Vine, vine, tambor,

ma filla serà teva.

-No en sento grat de vós;

tampoc no en sento d’ella,

ram, ram pataplam,

tampoc no en sento d’ella,

XI

que allà en el meu país

n’hi ha que són més belles.

Més hermosa i gentil

n’és la meva promesa,

ram, ram pataplam,

n’és la meva promesa.