La vaca cega
| Versió sonora interpretada per Gisela Pou Valls (origen: Dia de la poesia) |
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. Es cega.
D'un cop de roc llençat am massa traça,
el bailet va desfer-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca es cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni am ses companyes, no: ve tota sola.
Ses germanes, pels singles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan sonar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada; però torna,
I abaixa'l cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, la embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
sobre les mortes nines, y se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.