Vés al contingut

Lo confès fingit

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre una versió de 1867. Per a altres versions, vegeu La confessió.
Sou a «Lo confès fingit»
Cansons de la terra - Volum II



CONFÉS FINGIT.



%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% PARÀMETRES INICIALS %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\version "2.14.2"

\header {
  % Eliminar el peu de pàgina predeterminat de LilyPond
  tagline = ##f
}

\layout {
  \context {
    \Score
    \remove "Bar_number_engraver"
  }
}

global = {
  %Elements globals
  \set Score.tempoHideNote = ##t
  \tempo 4 = 100
  \key e \minor
  \time 3/4
  \partial4
  \override Staff.Rest #'style = #'classical
  \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
  \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \override Stem #'neutral-direction = #-1
}

%{Variable per esborrar el warning de col·lisió de pliques
al posar les lligadures de fraseig en acords diferents %}
ignore = \override NoteColumn #'ignore-collision = ##t

%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% NOTACIÓ MUSICAL %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% partitura ma dreta
dreta = \relative c'' {
  \global
  % La música comença aquí.
  \autoBeamOff
  b8. b16
  e4^> e d8. cis16^> \break
  d2^> d8. d16
  d4. g,16^\< g a8 \stemUp b\!
  \stemNeutral
  b4. r8 r4 \break
  b8.^> a16 b4.^\> a8\!
  b8^\( c e4 d\)
  b8. b16 b4. a8 \break
  g'8 e d4. r8
  \stemDown
  b8. a16 b4. a8
  b8 c e4 d \break
  b8. b16 b8 \stemNeutral a e fis
  g4^\fermata r r
  r4 r r \bar"|."
}

% partitura ma esquerra
esq = \relative c {
  \global
  % La música comença aquí.
  r4
  <e g b e>4 q <fis a d>8 <g a cis>
  <fis b d>4 <d fis a>^> <d a' c>
  <g b>4 <e g b> <fis a b>8 <e g b>
  <dis fis b>8. <b d fis>16 q4 r
  \repeat unfold 3 {fis'8^\( d\)}
  g^\( a c g b g\)
  fis8\( d d' a fis d\)
  g^\( c b g d b\)
  \repeat unfold 3 {fis'8 d}
  g8 a c g b g
  fis <d d'> cis' d, c' d,
  g[ d' b g] d[ b]
  g4 r r
}

%%%%%%%%%%
% LLETRA %
%%%%%%%%%%
lletra = \lyricmode {
  U -- na_her -- mo -- s pas -- to -- re -- ta
  de -- ma -- na -- va con -- fes -- siò
  sens pen -- sar -- ho s'es po -- sa -- da
  als peus de son ay -- ma -- dor
  sens pen -- sar -- ho s'es po -- sa -- da
  als peus de son ay -- ma -- dor.
}

%%%%%%%%%%%%%%
% DINÀMIQUES %
%%%%%%%%%%%%%%
% dinàmiques de la mà dreta
dinD = {s}
% dinàmiques de la mà esquerra
dinE = {s}

right = <<\dreta \dinD>>
left = <<\esq \dinE>>

%%%%%%%%%%%%%
% PARTITURA %
%%%%%%%%%%%%%
\score {
  \new StaffGroup \with {
    instrumentName = \markup {
      \center-column \bold {ALLEGRETTO}
    }
    systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
  } <<
    \new Voice = "right" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } \right
    \new Lyrics \lyricsto "right" {
      \lletra
    }
    \new Staff = "left" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } { \clef bass \left }
  >>
  \layout {
    indent = 30
    %    ragged-last = ##t
    line-width = 125
  }
  \midi {}
}


Una hermosa pastoreta
demanava confessiò,
sens pensarho s' es posada
als peus de son aymador.

Lo seu pastor que savia
que 's volia confessar,
dintre del confessionari
disfressat se va posar.

—Pare meu, que Deu lo guardi,
pare meu, que Deu l' ajut.
¿Ha conegut á l' amor
al temps de sa joventut?

—En la meva joventut,
pastora, no hi puch pensar
que quan los hábits vaig pendre
al mon vaig renunciar.

Pastora, déixat d' aixó,
recorda tos pensaments,
que si ab mí vols confessarte
comensa 'ls deu manaments.

Lo primer manament, pare,
jo me 'n acuso, Senyor,
he deixat d' aymar á Deu
sols per aymá' á mon pastor.

Lo segont manament, pare,
jo me 'n acuso, Senyor,
jo n' he fet juraments falsos
sols per voler be al pastor.


Lo tercer manament, pare,
jo me n' acuso, Senyor,
jo no he oit missa cumplida
per poder mirar al pastor.

Lo qüart manament, pare,
jo me n' acuso, Senyor,
no he obehit pare y mare
sols per estimá' al pastor.

Lo cinqué manament, pare,
jo me 'n acuso, Senyor,
moltas morts he desitjadas
sols per voler be al pastor.

Lo sisé manament, pare,
jo me 'n acuso, Senyor,
he pecat de pensament
encara que d' obra no.

Ja estich, pare, confessada
donéume l' absoluciò.
—¿Com vols que jo tè la donga
si jo no sò confessor?

Pastora no 'm descobreixis
ay! no 'm descobreixis no,
no sò capellá donzella
que ne sò ton aymador!

—Qui ho hauria hagut de dir
que n' haguès fet confessiò
á n' als peus agenollada
del que 'm tè robat l' amor!

NOTA.

Moltas son las variants que d' eixa cansò tenim, no las posém aquí perqué no valen la pena. Esta cansò es de las modernas y sols la fa passadora la idea.