¿Vox in deserto?...
¿VOX IN DESERTO?...
POESIA CATALANA REVOLUCIONÁRIA,
ESCRITA PER
DON VÍCTOR BALAGUER,
lo popular
TROVADOR DE MONTSERRAT,
trobantse, pel despotisme, llunyat de sa anyorada terra,
en febrer de 1867.
.png)
LA BISBAL.
IMP. DE EL FARO BISBALENSE, Á CÁRRECH DE D. ELEUTERI CODOLAR.
1868.
Es propietat de la Redacció de El Faro Bisbalense.
¿VOX IN DESERTO?...
.png)
Catalunya, la terra que un jorn ab sas proesas
de sas estrénuas glórias al mòn parlar ne fèu,
la terra de las altas, magnànimas noblesas
contadas per la fama de sas gegants empresas,
¡quí t' ha vist ¡ay! y quí 't véu!
Las ombras de nos pares que los sepulcres deixan
hont fins ara sas cendras en pau han reposat,
te cridan, misteriosas, ab veus planyents que 's queixan,
y de la nit las boyras ab sos clamors esqueixan:
«Qué has fèt de la llibertat?»
de sas estrénuas glórias al mòn parlar ne fèu,
la terra de las altas, magnànimas noblesas
contadas per la fama de sas gegants empresas,
¡quí t' ha vist ¡ay! y quí 't véu!
Las ombras de nos pares que los sepulcres deixan
hont fins ara sas cendras en pau han reposat,
te cridan, misteriosas, ab veus planyents que 's queixan,
y de la nit las boyras ab sos clamors esqueixan:
«Qué has fèt de la llibertat?»
Las llibertats aquellas, que com tresor guardavan,
sa lluminosa estela tot escampant pèl mòn;
que en mès que la llur vida tenian y estimavan,
y que sòls per sa rassa joyosos conservavan,
rassa d' avuy, ¿hónt sòn?
¿Què has fèt d' aquella heréncia y del tresor que ab ella
los pares te llegaren?... T' has deixat despullar.
¡oh rassa miserable! com d' una roba vella!...
¿Quina pena mereix lo inepte centinella
que de sas mans se deixa las armas arrancar?
sa lluminosa estela tot escampant pèl mòn;
que en mès que la llur vida tenian y estimavan,
y que sòls per sa rassa joyosos conservavan,
rassa d' avuy, ¿hónt sòn?
¿Què has fèt d' aquella heréncia y del tresor que ab ella
los pares te llegaren?... T' has deixat despullar.
¡oh rassa miserable! com d' una roba vella!...
¿Quina pena mereix lo inepte centinella
que de sas mans se deixa las armas arrancar?
¿Y tu n' èts aquell poble de l' esplendent história?
¡Oh rassa miserable! ¡cóm Dèu t' ha condemnat!
Ni sisquera conservas del que has estat memória,
y lo recort dels héroes que t' han umplert de glória
tan sols viu en las trovas del poeta desterrat.
¡Oh rassa miserable! ¡cóm Dèu t' ha condemnat!
Ni sisquera conservas del que has estat memória,
y lo recort dels héroes que t' han umplert de glória
tan sols viu en las trovas del poeta desterrat.
Ahir eras la espiga que brincadora alsava
l' esplendor de sas galas en mitj del camp florit,
la ròssa espiga tendra que 'l ventijol bressava,
que lo sòl del Mitjdia ab dolsos rayts daurava...
Avuy... n' èts una garba tan sols de blat podrit!...
De la mès noble rassa tu n' èts avuy l' escória:
tu n' èts avuy un poble que, esclau y trepitjat,
indiferent contempla com van mermant sa glória,
mermant sa independéncia, mermant la sua história,
mermant sa llibertat!
l' esplendor de sas galas en mitj del camp florit,
la ròssa espiga tendra que 'l ventijol bressava,
que lo sòl del Mitjdia ab dolsos rayts daurava...
Avuy... n' èts una garba tan sols de blat podrit!...
De la mès noble rassa tu n' èts avuy l' escória:
tu n' èts avuy un poble que, esclau y trepitjat,
indiferent contempla com van mermant sa glória,
mermant sa independéncia, mermant la sua história,
mermant sa llibertat!
Ab lo fuet te menan, t' amansan ab lo ferro,
te deixas ¡miserable! agarrotar las mans...
com si comés haguesses lo mès criminal erro...
¡Vergonya, Catalunya! ¿No véus que en lo desterro
viuhen los ciutadans?
¡Vergonya, Catalunya! ¡Quántas ne tens de mares
per la mort ó l' auséncia plorant d' un fill amat,
que desterrar vegeres ó fusellar deixares!
¡Vergonya! ¡Ni sisquera la lléngua de tos pares
per plorar t' han deixat!
te deixas ¡miserable! agarrotar las mans...
com si comés haguesses lo mès criminal erro...
¡Vergonya, Catalunya! ¿No véus que en lo desterro
viuhen los ciutadans?
¡Vergonya, Catalunya! ¡Quántas ne tens de mares
per la mort ó l' auséncia plorant d' un fill amat,
que desterrar vegeres ó fusellar deixares!
¡Vergonya! ¡Ni sisquera la lléngua de tos pares
per plorar t' han deixat!
Fugíu de vostras casas, oh catalans! La rassa
que avuy no sab combàtrer no tè dret al renom.
Fugíu, pobres colomas, del esparvér que 'us cassa!...
Fugíu de la tempesta que ho tala tot y arrassa...
¡Indignes, mès que indignes ne sòu del vostre nom!
Anáu, allá, en los boscos de la mès alta serra,
de los fronts á amagarne la criminal rojor.
Pus no voleu cridarne ¡Independéncia y guerra!
abandonáu, al menos, abandonáu la terra
qu' es terra de misérias, d' oprobis y dolor!
que avuy no sab combàtrer no tè dret al renom.
Fugíu, pobres colomas, del esparvér que 'us cassa!...
Fugíu de la tempesta que ho tala tot y arrassa...
¡Indignes, mès que indignes ne sòu del vostre nom!
Anáu, allá, en los boscos de la mès alta serra,
de los fronts á amagarne la criminal rojor.
Pus no voleu cridarne ¡Independéncia y guerra!
abandonáu, al menos, abandonáu la terra
qu' es terra de misérias, d' oprobis y dolor!
Lo poble israelita, tot gemegant de penas,
fou menys esclau, mil voltas, en temps de Faraó,
y un jorn ne sabé rómprer, indómit, sas cadenas...
¿Què feu avuy vosaltres?... Presentar las esquenas
d' eixos butxins y déspotas al oprobiós bastó!...
fou menys esclau, mil voltas, en temps de Faraó,
y un jorn ne sabé rómprer, indómit, sas cadenas...
¿Què feu avuy vosaltres?... Presentar las esquenas
d' eixos butxins y déspotas al oprobiós bastó!...
¿Qué es, ¡ay! qué es devinguda aquella inmensa glória,
recort inmarcessible dels nostres alts passats,
lumínich, noble faro de vostra gran história?...
Si, donchs, no sòu dels vius la pestilent escória,
si, donchs, no sòu dels avis los fills degenerats,
¿per qué deixau qu' esqueixen ab má desventurada
lo llibre en que lo poble sos drets ha consignat?
¿Ja res vos significa la tradició sagrada
de la que 'ls nostres pares, ab fe may aminvada,
en llurs temps apel-lavan la santa llibertat?
recort inmarcessible dels nostres alts passats,
lumínich, noble faro de vostra gran história?...
Si, donchs, no sòu dels vius la pestilent escória,
si, donchs, no sòu dels avis los fills degenerats,
¿per qué deixau qu' esqueixen ab má desventurada
lo llibre en que lo poble sos drets ha consignat?
¿Ja res vos significa la tradició sagrada
de la que 'ls nostres pares, ab fe may aminvada,
en llurs temps apel-lavan la santa llibertat?
Pèl poble à qui algun dia cent pobles admiravan
pagantli d' homenatge lo respectuós tribut,
pél poble de qui 'ls altres las sábias lleys copiavan,
¿serán ja lletra morta, com brasas que s' acaban,
la llibertat, la glória, la pátria, la virtut?
Prohoms de Catalunya, si una guspira encara
de sant amor de pátria ne queda en vostre cor,
ab fe se déu combátrer lo fat de sort avara,
que en temps de sacrificis, si cal conservar l' ara,
tot ciutadá déu darne l' exemple del honor.
pagantli d' homenatge lo respectuós tribut,
pél poble de qui 'ls altres las sábias lleys copiavan,
¿serán ja lletra morta, com brasas que s' acaban,
la llibertat, la glória, la pátria, la virtut?
Prohoms de Catalunya, si una guspira encara
de sant amor de pátria ne queda en vostre cor,
ab fe se déu combátrer lo fat de sort avara,
que en temps de sacrificis, si cal conservar l' ara,
tot ciutadá déu darne l' exemple del honor.
¡Oh! nó, no 'm puch convéncer qu' aixís de sos besavis
degenerat ne sia lo poble catalá!
Si avuy, ni per las queixas s' obren tan sols sos llabis,
si avuy, sufert, aguanta agravis sobre agravis,
es perqué dorm encara... Demá 's despertará.
Y 'l jorn en que 's desperte, s' extremirá la terra,
las feras en los boscos de por ne rugirán...
Lo jorn que 'l nostre poble llanse son crit de ¡Guerra!
tremolarán los arbres de la Pirene serra,
de dintre de sas tombas los morts s' aixecarán!
degenerat ne sia lo poble catalá!
Si avuy, ni per las queixas s' obren tan sols sos llabis,
si avuy, sufert, aguanta agravis sobre agravis,
es perqué dorm encara... Demá 's despertará.
Y 'l jorn en que 's desperte, s' extremirá la terra,
las feras en los boscos de por ne rugirán...
Lo jorn que 'l nostre poble llanse son crit de ¡Guerra!
tremolarán los arbres de la Pirene serra,
de dintre de sas tombas los morts s' aixecarán!
Deixáuli, donchs, que al poble se dirigesca ara
ab sos cants entussiastas lo poëta desterrat;
deixáume que del temple li parle jo y de l' ara...
¿Encara 'm pót compéndrer? Donchs puch parlarli encara
de glória y llibertat.
ab sos cants entussiastas lo poëta desterrat;
deixáume que del temple li parle jo y de l' ara...
¿Encara 'm pót compéndrer? Donchs puch parlarli encara
de glória y llibertat.
Bè massa n' hi ha d' apóstols de verinosa ciéncia
que, al poble ungit un dia ab los llorers del Bruch,
robar la llum voldrian de l' alta intel-ligéncia,
pera tenirlo manso, arrupidet, poruch.
Bè pròu que li predican la pau, lo quietisme,
y en tots les tons li cantan llahors del despotisme...
Bè prou que l' amanyagan ab llurs vellas retóricas,
com si sols fòs un poble d' embrutiment y fanch,
com si no fòs un poble de tradicions históricas,
qu' escritas tè sas glórias ab gotas de sa sanch.
que, al poble ungit un dia ab los llorers del Bruch,
robar la llum voldrian de l' alta intel-ligéncia,
pera tenirlo manso, arrupidet, poruch.
Bè pròu que li predican la pau, lo quietisme,
y en tots les tons li cantan llahors del despotisme...
Bè prou que l' amanyagan ab llurs vellas retóricas,
com si sols fòs un poble d' embrutiment y fanch,
com si no fòs un poble de tradicions históricas,
qu' escritas tè sas glórias ab gotas de sa sanch.
Deixáuli, donchs, al poeta que viu en lo desterro,
alsar sos cants de guerra per despertar lo ferro.
Jo no il-lumino al poble ab llum de falsa ciéncia:
de sos debers li parlo y de son dret sagrat,
y tot ensemps li ensenyo á aborrir la llicéncia,
y á amar la llibertat.
alsar sos cants de guerra per despertar lo ferro.
Jo no il-lumino al poble ab llum de falsa ciéncia:
de sos debers li parlo y de son dret sagrat,
y tot ensemps li ensenyo á aborrir la llicéncia,
y á amar la llibertat.
¡Lo poble!... ¡valent poble! En compte d' embrutirlo
ab robelladas, vellas ideas de rutina,
donáuli grans exemples que pugan ennoblirlo,
exemples d' una sábia, puríssima doctrina.
No li canteu mès glórias de vell absolutisme,
y 'l poble 'us amará.
Deixáulo que 's calente al foch del patriotisme...
Lo poble tè 'l cor noble, lo poble tè l cor sá.
ab robelladas, vellas ideas de rutina,
donáuli grans exemples que pugan ennoblirlo,
exemples d' una sábia, puríssima doctrina.
No li canteu mès glórias de vell absolutisme,
y 'l poble 'us amará.
Deixáulo que 's calente al foch del patriotisme...
Lo poble tè 'l cor noble, lo poble tè l cor sá.
Mes, si quant jo li parle de llibertat, de glória,
d' independéncia y pátria, dels alts fets de sa história,
ab mos himnes patriótichs no puch ferli remóurer
la fibra delicada, secreta de son cor;
llavoras es que al poble ja res no 'l pót conmóurer,
y no es que dorm llavoras; llavoras es qu' es mort.
Son pestilent cadáver podeu péndrer llavoras,
apóstols vils y falsos de ciéncias corruptoras.
Menjáune sa carn morta com viva l' heu menjada,
que pèls paladars vostres ha d' esser gran regal;
d' eix modo l' obra vostra será ben acabada...
Los cossos morts pèls buytres sòn un festí reyal.
d' independéncia y pátria, dels alts fets de sa história,
ab mos himnes patriótichs no puch ferli remóurer
la fibra delicada, secreta de son cor;
llavoras es que al poble ja res no 'l pót conmóurer,
y no es que dorm llavoras; llavoras es qu' es mort.
Son pestilent cadáver podeu péndrer llavoras,
apóstols vils y falsos de ciéncias corruptoras.
Menjáune sa carn morta com viva l' heu menjada,
que pèls paladars vostres ha d' esser gran regal;
d' eix modo l' obra vostra será ben acabada...
Los cossos morts pèls buytres sòn un festí reyal.
Quedáuvos, donchs, vosaltres, tot udolant com gossos,
del corromput cadáver á devorar los trossos;
que l' últim poeta llibre del poble catalá,
als sálzers que ne creixen del Rhon á las riberas
sa lira penjará;
y errant anirá sempre per terras extrangeras,
tot sol y desterrat,
tot sol lo dol portantne, pèl vall y per la serra,
tot sol lo dol portantne de sa perduda terra
y de l' assessinada, perduda llibertat!
del corromput cadáver á devorar los trossos;
que l' últim poeta llibre del poble catalá,
als sálzers que ne creixen del Rhon á las riberas
sa lira penjará;
y errant anirá sempre per terras extrangeras,
tot sol y desterrat,
tot sol lo dol portantne, pèl vall y per la serra,
tot sol lo dol portantne de sa perduda terra
y de l' assessinada, perduda llibertat!
Lo Trovador de Montserrat.
Paris, 10 de febrer de 1867.
.png)