40 cançons populars catalanes/El testament d'Amelia

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


EL TESTAMENT D'AMELIA



\version "2.14.2"
\header {
  tagline = ""
}
\score{ 
  \relative a' {
    \key bes \major
    \time 3/4
    \autoBeamOff
    \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
    \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
    \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
    \override Staff.Rest #'style = #'classical
    g4^\markup{\italic{A poc a poc}}\pp g g
    bes2 c4
    d2. \break
    bes2 r4
    c4 es d8[ es]
    f2 es4
    d2. ~ d2 r4 \break
    d4 bes d
    d2 es4
    c2.
    bes2.
    g4 bes a8[ bes] \break
    c2 bes4
    g2. ~ g2.
    d'4 bes c
    d2 es4
    c2. \break
    bes2.
    g4 bes a8[ bes]
    c2 bes4
    g2. ~ g2 r4
    \bar"||"
  }
  \addlyrics {
    N'A -- me -- lia_es -- tà ma -- lal -- ta,
    la fi -- lla del bon rei.
    Set doc -- tors la vi -- si -- ten,
    no sa -- ben quin mal té.
    Ai, que_l meu cor sem nu -- a
    per un ram de cla -- vells!.
  }
  \layout {
    indent = 0
%    ragged-last = ##t
    line-width = 110
    \context {
      \Score
      \remove "Bar_number_engraver" 
    }
  }
  \midi{
    \context {
      tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 80 4)
    }
  }
}

N'Amelia està malalta,
la filla del bon rei.
Set doctors la visiten.
No saben quin mal té.
Ai, que'l meu cor se'm nua
per un ram de clavells.
Les dames la van a veure,
cavallers i gent del rei.
També hi ha pujat sa mare
en la companyia d'ells.
— Ai filla, la meva filla,
el vostre mal quin deu ser?
— Ai mare, la meva mare,
bé prou que vós el sabeu:
metzines m'haveu donades
dintre d'un ram de clavells.
— Ai filla, la meva filla,
no he tingut mai tal intent.
Quan ne sereu combregada,
tindreu de fer el testament.
— Del testament que he fet, mare,
poca alegria'n tindreu:
set castells que tinc a França
tots estan al poder meu.
Ne jaquesc tres al meu pare;
tres a Carles, germà meu;
l'altre'l jaquesc per almoines
an els pobres i als romeus.
La creu, collar i manilles
són per la Mare de Déu;
les altres joies, pels frares
que enterraran el cos meu.

— Ai filla, la meva filla,
doncs a mi no·m jaquiu re?
— A vós la caputxa oldana,
que encara no mereixeu.
— Ai filla, la meva filla,
i re més no·m jaquireu?
— Vós jaquesc, mala madrastra,
per sempre lo marit meu,
perquè·l tingueu en cambra
tot'hora que volgueu,
que ara no us faré nosa
l'hora que l'abraceu.
Ai, que·l meu cor se·m nua
per un ram de clavells.