40 cançons populars catalanes/Sant Ramon

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


SANT RAMON




\version "2.14.2"
\header {
  tagline = ""

}
global = {
  \key g \minor
  \time 6/8
  \autoBeamOff
  \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
  \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \override Stem #'neutral-direction = #-1
}
  
\score {
  \relative c' {
    \global
    \partial 8
    d8^\markup{\italic{Molt a poc a poc}}\pp
    g8 bes8. c16 d4 e8 \break
    f8 e8. d16 c8 bes!8. c16
    d8 c8. d16 c4 c8 \break
    d8 c8. d16 bes8 g4 ~
    g4 r8 r4
    \bar"|."
  }
  \addlyrics {
    La ma -- re de Déu 
    son fill n'en -- vol -- ca -- va,
    i_es tant -- lo_en -- vol -- cant 
    n'es na -- da_u -- na plan -- ta.
  }
  \layout {
    indent = 0
    ragged-last = ##t
    line-width = 110
    \context {
      \Score
      \remove "Bar_number_engraver" 
    }
  }
  \midi{
    \context {
      tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 80 8)
    }
  }
}




La Mare de Déu — son fill n'envolcava,
i estant-lo envolcant — n'es nada una planta:
nasqué Sant Ramon, — fill de Vilafranca,
confessor de reis, — de reis i de papes.
Confessava un rei — que en pecat n'estava.
El pecat es gros,— Sant Ramon ploràva.
«No ploreu, Ramon, — que'l pecat s'acaba.»
Ramon se'n va a mar — a llogâ una barca.

El barquer li diu—que n'està embargada:
no'n pot embarcar—capellans ni frares,
ni estudiants—de la capa llarga.
Mireu en Ramon—quina n'ha pensada:
tira'l seu manteu—per servir de barca,
i lo gaiatet—per arbre posava,
i amb l'escapulari—gran vela n'alçava,
i amb el sant cordó—bandera molt santa.
Montjuic el veu,—vaixell assenyala;
tots els mariners—surten a muralla.
«Jesús! Què es allò?—Es galera o barca?»
No n'es vaixell, no,—ni galera armada,
que n'es Sant Ramon—que ha fet un miracle.
Santa Caterina—toquen les campanes.
La Mare de Déu—un roser plantava;
d'aquell sant roser—va florî una branca:
nasqué Sant Ramon,—fill de Vilafranca,
confessor de reis,—de reis i de papes.
Confessava un rei—que en pecat n'estava:
el pecat es gran,—Ramon se n'esglaia.
El traidor del rei—li amenaçava
que li pegaria—si no'l perdonava.
Ramon se'n va al port—a llogâ una barca:
«Barquer, bon barquer,—vols llogâ una barca?»
«No pot ser, Ramon:—totes són llogades;
no puc embarcar—capellans ni frares,
ni'ls de Sant Francesc,—ni'ls que van descalços,
sinó escolanets—de la cota llarga.»
Sant Ramon beneit—ja'n va fê un miracle:
tira capa a mar—per servir de barca,
el seu gaiatet—per arbre hi posava,
i amb el seu cordó—bandera molt santa.
Quan es alta mar—Montjuic senyala;
tots els mariners—juguen dalt muralla;
pensen que era nau,—i va ser un frare,
va ser Sant Ramon,—que ha fet un miracle.