Al malevol lector

De Viquitexts


SONETO II.

AL MALEVOL LECTOR.

  Ix la pródiga llum que ab sutil ralla,
Per un escás forat al pres visita,
Del somni greu desperta y resuscita
Del gust amarg la debil revivalla:

  Al navegant que ab fragil buch treballa,
Vens la furia del mar casi infinita,
Y ab la bebenda amarga allí vomita
La vida, y lo baixell se obra y encalla:

  Al privát que en las faldas de fortuna
Mama la dolsa llet, y ab fas doblada
La llansa de son pit en poca estona,

  Per totas sas angustias una á una:
Y al bon lector, perque es mon camarada;
Un tigre l's fassa á tots la catxamona.