Aplicació de l'Art general/De la Theología

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


 DE LA THEOLOGÍA

 I.
 De la primera distincció

Theología es saber
 Ab lo qual de Deu hòm diu ver.
Coneix hòm sa essenciá
 Per la primera figurá,
Fá en cercle d'una en una
 E totes sian en cascuna.
Son donchs: granea et bondats,
 E les altres propietats,
Essencia de Deu, pus son
 L'una, l'autre et en viron,
Están en un esser divinal
 Ensemps, et cascuna cabal;
La qual essencia es el som,
 E mí é quant es de lá som.


 II.
 De la segona figura

<poem>Ab la segona figura

Atrobarás la natura

Que há l'essencia de Deu;

E la trobar te será leu

Si en Deu es devoció,

E sabs posar distincció

En la divinal gran bondat

En qui está bonificat,
De bonificant engenrat,

Ab bonificar eternal,

Que d'amdos está natural

Obrar per tota la bondat

Que es l'obrant, é es l'obrat,

Et es l'obrar et son egual

Una bondat essencial.

E ço mateix pòts consirar
 De granea ab magnificar,
Magnificant, magnificat,
 Que son distincts per Trinitat,
Per natura et naturar;
 E ço mateix es d'eternar,
De eternant et eternat,
 E de cascuna dignitat;
Car cascuna natura há
 Perque no sia ociosá
E que'n sí haja concordar,
 Ab que's luny á contrariar;
E haja'n si començament,
 Mijá é fi, tot egualment,
Eternament etinfinida,
 Sens qui no pòt esser complida.
Havémte donchs mostrat tot clar
 Com Deus ha en sí naturar,
De naturant et naturat
 Per cascuna propietat;
Per tal natura l'hòm enten
Variant: Per tal natural hòm enten
 Que Deus ha en sí complimen
Per naturantet naturat,
 Naturar en eternitat,
Et en totes ses dignitats
 Sens que ociós fóre 'stats
Eternalment et infinida,
 E no pogra esser complida
Neguna de ses dignitats,
 Pus hi fós ociositats.


 III.
 De la terça figura

<poem>Porás per la terça figura

Parlar de Deu, et ab mesura

Egual de cada dignitat,

Segons que n'es significat
Cascun en l'autra assajada

 Com hic será acordada,
Segons essencia natura
 E lur obra qui totstemps dura,
Affirmant lur acordament,
 Negant tot contrariament.
Per aytal mòu pòts concluir
 De Deu totas vets et ver dir.


 IV.
 De la cuarta figura

Per la quarta figura par
 Com sapias montiplicar
Moltas raysons al concluir,
 E ja no hi porás fallir
Si coneix lo significat
 Per cascuna cambra donat
Vint vets, é las cambras son nòu,
 E cascuna en sí son mòu
Per lo qual porás lo ver dir
 Ab que no vulles consentir,
E'n negun mòu contrariar;
 Ans los faças tots acordar
En ço que volrás concluir
 De Deu, é no vulles mentir.
E si vòls mays montiplicar
 Raysons, fay los cercles virar,
E consint als significats
 De las cambras, de lats en lats.
E aço fay á ton plaer;
 Car tantas raysons pòts haver,
Com farás lo revolviment
 De'ls cercles é'l discorriment
Trò á la cambra de h, i, k,
 E no pas mays de qui en llá;
Car en ella es afinat
 Lo descorre et termenat.


 V.
 De la segona distincció

Parlar pòts de Deu per reglas
 Discorrent lurs especias,
En tot çó que de Deu dirás;
 Et en cascuna trobarás
Ço que de Deu volrás provar,
 Ab que sapias acordar
Las reglas ab ço que dirás
 De Deu, guardant de pas en pas
Especias de cascuna
 Sens contrairar de neguna
En la sua conclusió.
 E si es feta questió
 Per ultrum, fé responsió,
Per la primera reglada
Variant: Per la primera regla da
 Segons que es ordenada.
E si de que questió has,
 Ab la segona respondrás,
E d'escaló en escaló,
 Trò veges la conclusió
Clara,senes negú dubtar;
 Et enaxí porás parlar
De Deu, é veras causas dir,
 Ab que l'ordre sapias tenir
Qui per las reglas es mostrat,
 Siguent lo lur significat,
Segons que demunt havemdit
 A honor del Sanct Spirit.


 VI.
 De la terça distincció

<poem>Si vòls de Deu res concluir

Ajudet ab lo diffinir

Que es de ses propietats,

E sia lo test conservats

Que es de cada dignitat;
 Car éll está necessitat,
En quant que no's pòt destroir
 Si per éll hòm vòl lo ver dir.
E si'ls termens no't son donats
 En las divinas dignitats,
De'ls quals está la questió,
 Sapias virar lo sermó
A las divinas dignitats,
 Hon los termens son emplegats;
Eab ellas pòts concluir
 Segons que es lur deffinir;
Lo qual diffinir fé ligar
 Ab affermár ó ab negar,
Segons lur deffinició,
 E dirás de Deu ver sermó
Concordant cascú diffinir
 Ab l'autre, sens null contradir.
E si no pòts ton affermar
 Ab lur diffinir concordar,
Viret á la negació
 Segons la diffinició
Qui es de cada dignitat,
 Car dar en saubrás la vertat.


 IV.
 De la cuarta distincció

Ab las condicions
 Haurás moltas raysons
De Deu, com está ordenats
 Segons qu'es condicionats
Ab la granea et bondat
 Per different et concordat,
Magnificar, bonificar.
 Aço mateix porás trobar
Ab granea, eternitat,
 Ebonea et potestat;
Et enaxí de cascuna

 Ab qui Deus d'una en una,
Ab qui Deus fá tot ço que fá
 En sí et en creaturá,
En quant que en trestòt avé
 E no li falle'n nulla re,
Variant :E no li fall en nulla re,
Tant es bé condicionat.
 Pòts, donchs, de Deu saber vertat
Per las suas condicions
 Que ensemps están companyons
A far lo bé complidament.
 Pòts, donchs, fár lo concluiment
De Deu, segons que t'hay mostrat
 Ab ço perque es ordenat.


 VIII.
 De la quinta distincció

Per la taula porás trobar
 Con sapias de Deu parlar,
De coronell en coronell,
 E no está negun capdell
De fil tant fortment enplegat,
 Com es de mant significat
La taula tota complida,
 Per qui porás sens fallida
Parlar de Deu, et tan estes,
 Que t'abastará'n tota res
La taula en quant volrás dir
 De Deu, sí sabs lo ver jausir,
Ab ço qui t'es significat
 Per cada lletra, et mostrat
Segons qu'es son alfabet;
 Perque no pòts esser constret
Per deffalliment de raysons,
 Car la taula ha tants d'escalons
En pujar alt ton consirar,
 Que mays que no porás parlar
De Deu están li escaló.
 Vet, donchs, la ordenació

De la taula á ton plaer,
 Con de Deu sapias dir ver,
E mant ver á ta voluntat
 Si segueix lo significat
De las lletras, en qui estada
Variant: De las lletras, en qui s'estada
 Tanta veritat plegada,
Que tota hom no pòt sauber
 En esta vida, ni veer.
Pòtsne, donchs, tanta atrobar
 Com pòts haver lo ensercar,
Ab que enserchs sáviament
 Siguent lo significament
Qui'en la taula es enplegat
 En tot quant pòt esser parlat.


 De la sisena distincció

Per sisena distincció
 Porás de Deu far mant sermó,
Que en ella está plegat,
 E appar lo significat,
Segons qu'es fayta questió
 De Deu et la solució;
Car per aquell mòu pòts provar
 De Deu ço qu'en volrás parlar,
Prenent semblant d'altre semblant,
 E conexent lo dessemblant
Qui está ( ) las questions
 Et en las lurs solucions
Qui son escritas, et si't fan
 Question, pren lo lur semblan,
E respon per assemblament,
 E seguescas l'ordonament
De que t'havem ja doctrinat,
 Aplicant cada dignitat
De Deu et ta responsió,
 Ordenadament per raysó,
E per lo lur significat.
 De Theología parlat
N'havem assats et dit lo ver,

 E mostrat havem lo dever
Com l'Art qui general está
 Puscha esser aplicadá
A Theología, et dir ver
 De Deu, d'hon hòm haja sauber
D'aço que es et ço que fá;
 Empero la sua ajudá
Hi cové totas vets estar,
 Car sens ella hòm no pòt far
Nulla vera conclusió,
 Ni atrobar vera raysó.