Cansons de la terra - Volum II/La mala muller

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre l'edició de 1867. Per a d'altres versions, vegeu La mala muller.




LA MALA MULLER.


%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% PARÀMETRES INICIALS %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\version "2.14.2"

\header {
  % Eliminar el peu de pàgina predeterminat de LilyPond
  tagline = ##f
}

\layout {
  \context {
    \Score
    \remove "Bar_number_engraver"
  }
}

global = {
  %Elements globals
  \set Score.tempoHideNote = ##t
  \tempo 4 = 100
  \key g \major
  \time 6/8
  \override Staff.Rest #'style = #'classical
  \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
  \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \override Stem #'neutral-direction = #-1
}

%{Variable per esborrar el warning de col·lisió de pliques
al posar les lligadures de fraseig en acords diferents %}
ignore = \override NoteColumn #'ignore-collision = ##t

%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% NOTACIÓ MUSICAL %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% partitura ma dreta
dreta = \relative c'' {
  \global
  % La música comença aquí.
  \autoBeamOff
  g4^> b8 d16 d d8 e \break
  d4.^> b
  g4^> \stemUp b8 \stemDown d4^> d8
  d4^> c8 b^. b a16 b \break
  d4 c16 b b4.
  c4. e4^> e8^.
  d8.[ e16 d8] c8. d16 c8 \break
  b4. \bar"||" b8. a16 b8
  d8.^> c16 b8 b4.
  a4. e'4^> e8 \break
  d8.^>[ e16] d8 c8.^> d16 c8
  b4. r4 r8
  r4 r r \bar"|."
}

% partitura ma esquerra
esq = \relative c {
  \stemDown
  \global
  % La música comença aquí.
  \repeat unfold 6 {<g g'>8 <b b'> <d d'>}
  <g, g'>8 <c c'> <e e'> <g, g'> <b b'> <d d'>
  <gis, gis'>8 <b b'> <d d'> <e, e'> <gis gis'> <b b'>
  <a a'>8 <c c'> <e e'> <c, c'> <fis fis'> <a a'>
  <d, d'>8 <g g'> <b b'> <d, d'> <fis fis'> <a a'>
  \repeat unfold 2 {<g g'>8 <b b'> <d d'>}
  <gis, gis'>8 <b b'> <d d'> <e, e'> <gis gis'> <b b'>
  <a a'>8 <c c'> <e e'> <c, c'> <e e'> <a a'>
  <d, d'>8 <g g'> <b b'> <d, d'> <fis fis'> <d' a' d>
  \repeat unfold 2 {<g, g'>8 <b b'> <d d'>}
  <g, g'>4 r r
}

%%%%%%%%%%
% LLETRA %
%%%%%%%%%%
lletra = \lyricmode {
  Si me'n tru -- can a la por -- ta
  O -- la! o -- la! bai -- xa_o -- brir
  qui n'es a -- quest ca -- va -- ller " "
  qu'a -- ra's pas -- se -- ja per 'qui?
  Si_em -- peny y'm tru -- ca_á la por -- ta
  Si_em -- peny y no'm dei -- xa dor -- mir
}

%%%%%%%%%%%%%%
% DINÀMIQUES %
%%%%%%%%%%%%%%
% dinàmiques de la mà dreta
dinD = {
  s2.*7
  s4. s8^\markup{\italic{Tornada}}
}
% dinàmiques de la mà esquerra
dinE = {s}

right = <<\dreta \dinD>>
left = <<\esq \dinE>>

%%%%%%%%%%%%%
% PARTITURA %
%%%%%%%%%%%%%
\score {
  \new StaffGroup \with {
    instrumentName = \markup {
      \center-column \bold {MODERATO}
    }
    systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
  } <<
    \new Voice = "right" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } \right
    \new Lyrics \lyricsto "right" {
      \lletra
    }
    \new Staff = "left" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } { \clef bass \left }
  >>
  \layout {
    indent = 40
    %    ragged-last = ##t
    line-width = 150
  }
  \midi {}
}


—Si me 'n trucan á la porta.—«Ola! ola! baixa á obrir.»
—Qui es aquest cavaller—qu' ara 's passeja per 'qui?
 Si empeny y 'm truca á la porta,
 si empeny y no 'm deixa dormir.
—Don Francisco sò senyora—aquell que la sol servir.
—Sabès que fos D. Francisco—prompte l' aniria á obrir.
 Si empeny y 'm truca á la porta
 si empeny y no 'm deixa dormir.

Si es mon marit que s' esperi—que 'm deixi calsá' y vestir.
Ab una má pren la clau—ab l' altra lo candelí;
quan es al obrir la porta—lo vent li apaga 'l candil.
—Ay válgam lo Deu del cel,—la Verge del Paradís,
no tinch gens de foch á casa—per encendre 'l candelí.
—No s' espanti pas senyora—y no li dolga per mí
que 'ls passos d' aquesta casa—los sè de dia y de nit.»
S' agafan á má per má—y se 'n van dret al jardí.
En cadiras d' or se séuhen—sobre coixins de satí.
Se 'n rentan los peus ab rosas—y essencia de llessamí,
se 'ls aixugan ab domassos—y perfums de romaní.
S' agafan á má per má—y tots dos sè 'n van al llit.
—¿De qui son aquests dos noys—que trobo adormits aquí?
—L' un es fill de D. Francisco,—l' altre es fill de mon marit.»
Quan la mitja nit ne toca—ella sent un gran sospir.
—¿Qué sospira D. Francisco?—No 'u solia pas fe' així.
Si 'n sospira las cambreras—ne son al llit á dormir,
si per mon marit sospira—set anys trigará á venir,
se n' es anat á la guerra—ni may que torni per 'quí.
—No 'u diga tan alt senyora—qu' ell la podria sentir.»
Al cap de una bona estona—ell ja torna á fe' un sospir.

—¿Qué sospira D. Francisco?—No 'u solia pas fé' així.
—Estava pensant senyora—en ferli un ben llarch vestit
ampla de cos y cintura—y de groixut y blanch lli.....
—Ay trista y desgraciada—no hi ha salvaciò per mí.
Mon marit abans no 'm matis—tres paraulas deixam dir.
—Diguéulas prompte, senyora,—que ja es hora de morir.
—Casadas, viudas, donzellas—prenéu exemple de mi
quan tinguéu lo marit fora—no baixéu la porta á obrir.
 Si empeny y 'm truca á la porta,
 si empeny y no 'm deixa dormir.

Variants.
Vers 12.

—Válgamen lo Deu del cel—y lo beneyt san Gil.

Vers 14.

—No s' espanti pas senyora—y no l' encenga per mi.

Vers 20.

Al se' al entrant de la cambra—D. Francisco fa un sospir.

Vers 21.

L' un era de D. Francisco—l' altre del traydor marit.

NOTAS.

 Despres del vers 32 en algunas versions hi ha aquest altre que no hem entés del tot.

«Y á cada má una má d' ángel—y á n'al coll un carmesí.»

 Tambè despres del darrer vers de nostra versiò hi solen afegir aquest altre.

«Pensaréu que n' es l' aymant—y será vostre marit.»

 D' eixa cansò n' hi ha versions que estan plagadas de paraulas castellanas. En la versiò que doném nosaltres se n' hi troban algunas, entre ellas lo mot candil: tambè s' hi trobará la paraula candelí que no es ni castellana ni catalana. La Musa del poble se pren moltas llibertats y una d' ellas es la de arreglar las paraulas á la moda que li convè. En especial hont está mes innovadora es en las terminacions, vejis sino lo cant de nostre primer volum titolat La porqueyrola y alguns altres que tenim preparats per eixir en eix volum y demès que 'l seguirán.
 Molta es la semblansa que en lo tot te aquesta cansò ab lo romans castellá El adúltero castigado.

 —Blanca sois señora mia
 mas que no el rayo del sol:
 ¿Si la dormirè esta noche
 desarmado y sin pavor?
 Que siete años habia, siete
 que no me desarmo yo!
 Mas negras tengo mis carnes
 que no un tiznado carbon.
 —Dormidla, señor, dormidla,
 desarmado sin temor,
 que el conde es ido á la caza
 á los montes de León.
 —Rabia le mate los perros,
 y águilas el su halcon
 y del monte hasta su casa
 á él arrastre el moron.—
 Ellos en aquesto estando
 su marido que llegó:
 —¿Que haceis, la blanca niña,
 hija del padre traydor?
 —Señor, peino mis cabellos,
 péinolos con gran dolor,
 que me dejais á mi sola
 y á los montes os vais vos.
 —Esas palabras, la niña,
 no eran sino traicion:
 ¿Cuyo es aquel caballo
 que allá bajo relinchó?
 —Señor,—era de mi padre,
 y enviólo para vos.
 —¿Cuyas son aquellas armas
 que están en el corredor?
 —Señor, eran de mi hermano,
 y hoy vos las envió.
 —¿Cuya es aquella lanza
 que desde aquí veo yo?
 —Tomadla, conde, tomadla,
 matadme con ella vos,
 que aquesta muerte, buen conde,
 bien os la merezco yo.
 (Cancionero de Romances.—V. Duran.)