Lo dia de Sant Joan

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre versió de 1874. Per a d'altres versions, vegeu Sant Joan.




LO DIA DE S. JOAN.


Cansons de la terra (1874).djvu


Lo dia de Sant Joan—es una diada alegre,
los companys m' estan dihent:—«¿Joan com no te'n alegras?»
—«Com me''n puch alegrar jo—si m'han casat l' amor meva,
«l' han casada lluny d' aquí—que per mi n' es un desterro,
«l' han casada lluny d' aqui—perque may la puga veure.
«L' han casada á san Martí—que per mi es una gran pena.
«Lo dia que 's va casar—va passar per casa meva,
«com si Deu ho hagués volgut—jo m' estava á la finestra.
«Ella n' arrenca un suspir—pensant que ningú la veya
«y desseguida un gran plor,—jo plorava molt mes qu' ella.
«Lo que me'n consola á mi—es que tinch dos prendas sevas,
«l' una n' es un anell d' or—ab quatre pedras bermellas,
«l' altra n' es un mocador—tot voltat d' seda verda
«y ab bell mig un campanar—rodejat de quatra estrellas.»

NOTA.

Acompanya á n' aquesta cansó un acabament qu' es del tot ben lleig. Nosaltres la 'n separém pera deixar á la composició mes bonica. Mes per si algun curiós vol saber com diu, aquí 'l té:

Fadrins que veniu al mon—no poséu amor en ellas,
que son com los rovellons—cullits al mes de septembre,
al dematí son sancers—y á la tarda 'ls cuchs se 'ls menjan.

VARIANTS.
Vers 5.

L' han casada lluny de mi—perque 'ls meus ulls no la vegin.

Vers 9.

Ella'm va di': «adeu Climent.»—Jo li vaig di': «adeu Teresa.»
Ella se 'n posá á plorar,—jo vaig plorar molt mes qu' ella.
De llágrimas dels seus ulls—se 'n va formá' una riera. [1]

Vers 14.

Al bell mig hi ha un campanar—y al cap d'amunt una estrella
que gira la cara al vent—com ho fan moltas donzellas.


  1. A n' aquest vers hi segueix eix altre que separem per grotesch y fora de caixa:
     Hi passarán deu vaixells—y vint y quatre galeras.