Carta d'Amiens
La Carta d'Amiens
[modifica]Congrés del 8 al 14 d'octubre de 1906
El congrés confederal d'Amiens confirma l'article 2, constituent de la CGT:
«La CGT, independentment de qualsevol escola política, uneix tots els treballadors conscients de la lluita que s'ha de dur a terme per la desaparició del treball assalariat i dels patrons...»
El Congrés considera que aquesta declaració és un reconeixement de la lluita de classes, que oposa, en el terreny econòmic, els treballadors en revolta contra totes les formes d'explotació i d'opressió, tant material com moral, obrades per la classe capitalista contra la classe obrera.
El Congrés precisa, sota els següents punts, aquesta afirmació teòrica: En la seva tasca diària de reivindicació, el sindicalisme persegueix la coordinació dels esforços obrers, l'augment del benestar dels treballadors mitjançant la realització de millores immediates, tals com la disminució d'hores de treball, l'augment dels salaris, etcètera.
Però aquesta tasca no és només una cota obrera del sindicalisme, preparar l'emancipació integral, que només es pot realitzar mitjançant l'expropiació capitalista, propugnant la vaga general com a mitjà d'acció i considerant que el sindicat, avui un grup de resistència, serà en l'esdevenir, l'agrupació de producció i repartiment, com a base de reorganització social.
El Congrés declara que aquesta doble tasca, quotidiana i de l'esdevenir, deriva de la situació dels salaris, la qual pesa molt sobre la classe obrera i fa que sigui un deure per a tots els treballadors, siguin quines siguin les seves tendències polítiques o filosòfiques, un deure pertànyer a l'agrupament essencial que és el sindicat.
Com a conseqüència, en el que concerneix els individus, el Congrés afirma la plena llibertat del sindicalisme de participar més enllà de l'agrupament corporatiu, a aquelles formes de lluita que corresponguin a les concepcions filosòfiques i polítiques de cadascú, i en reciprocitat es demana que no s'introdueixin al sindicat opinions que es professin fora d'aquest.
Pel que fa a les organitzacions, el Congrés decideix que d'acord amb el fet que el sindicalisme aconsegueixi el seu màxim efecte, l'acció econòmica s'ha d'exercir directament contra el patronat, i que les organitzacions confederals no s'han de preocupar, en tant que agrupaments sindicals, dels partits i de les sectes, que fora i al costat, puguin perseguir, en total llibertat, la transformació social.