Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme primer/Capítol 2

2.

U

Era cosa es e certa, que nostre aui el^[1] Rey don Amfos^[2] feu parlar matrimoni al^[3] Emperador de Contastinoble,^[4] que li donas sa filla per muyler^[5]. E sobre aqueles paraules que foren tractades e acordades damdues^[6] les parts, ço es assaber^[7], de nostre aui e del Emperador: feu^[8] matrimoni nostre aui ab la Regina dona Sanxa que so fiyla del Emperador de Castella. E lemperador de Contastinoble no saben^[9] lo matrimoni que el auia^[10] feyt, enuia sa fiyla al Rey don Alfonfo Darago^[11] qui era comte de Barçalona^[12], e marques de Proença.^[13] E .j. bisbe e .ij.^[14] richs homens qui uenien^[15] ab ella, quan^[16] foren a Montpestler^[17] faberen quel Rey don Alfonfo nostre aui hauia prefa la Reyna^[18] dona Sanxa fiyla^[19] del Emperador de Castella^[20] per muyle. E uiren fe^[21] en gran enbarch, e en gran pensament que farien^[22], pus el^[23] hauia presa altra muyler. E en .G. de Montpestler era senyor de Montpestler, e de la senyoria que pertany a Monpestler. E aquels nobles qui eren uenguts ab la fiyla del Emperador demanaren^[24] ques farien daquest engan, e daquest failment que hauien pres: que els uinent^[25] ab la fiyla del Emperador Manuel al Rey don Alfonfo que la prefes per muyler, e el nauia^[26] altra presa, e quels conseylas en qual manera^[27] sen captendrien. E el respos los quel hauria son conseyl^[28]. E quan en .G. de Montpestler hac tot son conseyl aiustat, donaren li per conseyl sos richs homens, e sos cauallers, e aquels que eren homens de ualor en la ciutat^[29] de Montpestler, que las^[30] retingues per muyler. E pus Deus li hauia dada^[31] tanta de gracia que la fiyla del Emperador Manuel, qui era en aquel temps lo meylor hom de chrestians^[32], era uenguda en sa uila ni el loc^[33] hon el era, e era desconsolada de^[34] marit que deuia hauer, que la preses per muyler: e que no lan^[35] lexas tornar per nuyla re^[36]. E sobre aço el feu^[37] resposta al bisbe e als nobles qui uengueren^[38] ab ella: e la resposta fo aytal, quels enuia^[39] per sos missatgers: Que pus Deus li hauia dada tanta de gracia, que pus ella no hauia aquell marit que deuia hauer, que el la uolia hauer per muyler. E quan los missatgers del Emperador hoiren aquestes paraules, ab lo desconort que hauien de primer, los dobla: que la fiylla del Emperador preses marit sino^[40] Rey o^[41] Emperador: car altre no li tanyia^[42]. E pregaren lo molt carament per^[43] la ualor que en el era e per Deu, quen lexas tornar a la fiyla del Emperador: car els li hauien promes que si aquel matrimoni nos faes, que^[44] la tornassen a son pare per terra o per mar. E que nols enbargas, pus rao noy^[45] hauiaa ne per el no era uenguda. Ab aytant respos los en .G. de Montpestler e fon conseyl: Que daltra manera no seria. E quan los missatgers del Emperador enteseren la lur uoluntat e que daltra manera no poria esser^[46] demanaren los^[47] acort. E els donaren lols tro en laltre^[48] dia. E el bisbe e els richs homens qui uengren^[49] ab ela ueeren que la uoluntat den .G. de Montpestler e de son conseyl hauia a passar, pensaren se que faessen aquel matrimoni ab aquesta condicion: Que si fiyl o fiyla uenia, qui fos concriat^[50] den .G. de Montpestler, e de la fiyla del Emperador, que fos senyor de Montpestler uiuent aquel o aquela. E tornaren a fer sa^[51] resposta, e dixeren an .G: de Montpestler e a fon conseyl, que els los porien mal fer, o pendre, o que lals tolguessen: mas ab la lur^[52] uolentat ne ab la dela no farien aquel matrimoni, si donchs nou fayen en aquesta manera: Que el los prometes ab fagrament e ab homenatge, e queu faessen iurar a tots los homens de Montpestler de .X. anys a en sus: que iurassen que fiyl o fiyla qui fos damdos^[53], que fos senyor de Montpestler si fos hom, e^[54] aytambe si fos fembra^[55]. E en aquesta manera en .G. de Montpestler, haut^[56] conseyl de sos nobles o de son conseyl, atorga les paraules, e feuse el matrimoni. E en .G. de Montpestler hac daquela^[57] dona una fiyla per nom Maria.

1. Lo
2. Alfonfo
3. Ab lo
4. Constantinoble, qui hauria per nom Manuel
5. Muller
6. De ab dues
7. A saber
8. Lo
9. Sabent
10. Ell hauia
11. De Arago
12. Barcelona
13. Prohença
14. Un bisbe e dos
15. Que venian
16. E quant
17. Monpestler
18. Hauia la Regina
19. Filla
20. Presa
21. Verenfe
22. Faerien
23. Ell
24. Al dit senyor
25. Vinents
26. Ne hauia
27. Donas consell en qae guifa
28. Que haurien pres consell
29. Vila
30. La
31. Feyta
32. Cristians
33. Ne al lloch
34. Del
35. La
36. Nula res
37. Sa
38. Vingeren
39. A dir
40. Fos
41. O que fos
42. Lin tanya
43. Que per
44. Ells la tornarien
45. Raho no hi
46. Podia fer
47. Lo
48. Al altre
49. Vengueren
50. Concreat
51. Llur
52. Mes la llur
53. De ab dos
54. O
55. Femina
56. Hagut
57. Hach de aquella