Contes. Primera serie/Els pressecs

ELS PRESSECS

E

l mujik Tikon Kouzmitch, en essent a casa tornant de ciutat, fa venir els seus nens.

—Veieu,—els diu,—el bell present que us fa l'oncle Ephim.—

I davant dels nens, que hi havien corregut, el pare obre l paquet que havia dut de ciutat.

—Oh! Quines pomes més boniques!—fa en Vania, un noiet de sis anys.—Veies, mama, que vermelles!

—Això no deuen esser pas pomes,—que es posa en Serguei, el gran.—Mira la pell: es coberta d'una mena de pèl moixí.

—Això són pressecs,—els diu el pare.—D'aquesta mena de fruit, no n'havieu vist mai. L'oncle Ephim ha fet pujar un presseguer en el seu invernacle: aquest arbre,—els diu,—necessita escalfor, i en el nostre país no pot brostar ni donar fruit sinó dins dels invernacles.—

El terç fill de Tikon, Volodia, pren la paraula.

—Què es un invernacle?—demana ell.

—Es una casa gran am parets i teulada de vidres,—respon el pare.—L'oncle Ephim m'ha explicat que ls fan tot de vidres pera deixar passar el sol i rescalfar així les plantes. A l'hivern, encenen dins l'invernacle una estufa que manté sempre una calor igual... Dòna: agafa l més gros d'aquests cinc pressecs; i pera vosaltres, fills meus, veus-aquí ls altres quatre.—

El vespre mateix, el pare diu als seus fills:

—Com trobeu aquest fruit?

—Jo, el meu l'he trobat tant sucós, tant fi, que n'he guardat el pinyol pera plantar-lo en un test. Pot-ser ne sortirà un arbre ben bonic.

—Me penso que tu fóres un bon jardiner,—respon el pare.—Tu ja t'ocupes de fer pujar els arbres!

—Jo,—diu el petit Vania, el meu pressec l'he trobat tant deliciós, que he demanat a la mama que m donés la meitat del seu. Emperò el pinyol l'he llençat.

—Això vol dir que encara ets molt criatura, tu,—fa l pare.

—El pinyol que en Vania ha llençat,—salta l fill segon, en Vassili,—jo l'he aplegat i l'he trencat entre dues pedres, car era molt dur. Dedins hi he trobat una atmetlla que tenia l mateix gust que una nou, emperò era bastant amarganta. I he venut el pressec per dèu kopeks: d'altra part, no valia pas més.

El pare va fer anar el cap i va dir:

—Tant mateix comences massa aviat a comercejar. Que téns ganes de fer-te mercader?... I tu no téns res que dir, Volodia? Per què t'estas així tant callat?—pregunta en Tikon a son fill tercer.—Que no era bo l teu pressec?

—No ho sé pas,—respon en Volodia.

—Com es que no ho saps?—replica en Tikon.—Que no te l'has menjat?

—L'he portat an en Gricha,—respon en Volodia.—En Gricha està malalt. Mentre que jo li contava tot allò que tu ns has dit dels fruits de l'oncle Ephim, se mirava l meu pressec amb uns ulls!... Allavors l'hi he donat, i com que no l volia acceptar, l'he deixat a la vora d'ell i he fugit corrent.—

En Tikon Kuzmitch va posar la mà sobre el cap del noi, dient:

—Te serà retornat.