n ermità vivia a la forest, sense tenir por de les besties feres. L'ermità i les besties feres conversaven ensèmit i se comprenien.
Un dia l'ermità s'estava ajegut assota d'un arbre; allà mateix s'havien reunit, pera passar-hi la nit, un corb, un colom, un cervo i un serpent. Aquests se van posar dissertar sobre l'origen del mal en el món.
El corb deia:
—El mal ve de la fam. Quan tu menges per la gana que tens, enfilat adalt d'una branca i graulejant, tot te sembla rialler, bo i alegre; però estiga-t dos dies no més en dejú, i no tindras ni esma pera mirar la natura; te sents neguitós, no estas bé enlloc, no tens ni un moment de repòs; que set presenta al davant un bocí de carn, pitjor encara, t'hi tires a sobre sense reflexionar. No hi fa res que t donguin bastonades i que t tirin pedres; encara que t'empaitin els goços o ls llops, que es cas de deixar anar el bocí. La fam ne mata així molts dels nostres! Tot el mal ve de la fam.
El colom deia:
—Per mi, el mal no ve pas de la fam: tot el mal ve de l'amor. Si visquessim isolats no hauriem de patir tant: al menys forem sols a patir; mentre que vivim sempre per parelles; i tu estimes tant la teva companya, que ja no tens repòs. No penses sinó en ella: «Ha menjat? Està ben abrigada?» I quan s'allunya un poc de tu, allavors te trobes perdut; no pots treure del pensament l'idea de que l'esparver se l'ha emportada, o que ls homes l'han agafada. I et poses a buscar-la, i caus tu mateix en pena, sia a les urpes d'un esparver, sia en les malles d'una xarxa. I si ta companya es perduda, ja no menges, ja no beus, ja no fas sinó buscar i plorar... En moren molts així entre nosaltres! Tot el mal ve, no de la gana, sinó de l'amor.
El serpent deia:
—No, el mal no ve ni de la gana, ni de l'amor, sinó de la dolenteria. Si visquessim tranquils, si no ns busquessim neguit, allavors tot aniria bé; mentre que si una cosa s fa contra l teu gust, t'alteres, i tot te fa perdre l cap; no penses sinó en descarregar la rabia sobre algú; i allavors, com afollat, no fas sinó xiular i cargolar-te, i veure si pots mossegar algú. I no tens pietat de ningú; mossegaries ton pare i ta mares; i el teu furor acaba per perdre-t. Tot el mal ve de la dolenteria.
El cervo deia:
—No, no es ni de la dolenteria, ni de l'amor, ni de la gana que ve tot el mal, sinó de la por. Si un pogués no tenir por, tot aniria bé. Tenim els peus lleugers quan correm, i som vigorosos. D'un animal petit ens en podem defensar a cop de banyes; un de gros, podem fugir-lo; però no podem deixar de tenir por. Que se sent cruixir una branca en el bosc, que s bellugui una fulla, i et poses a tremolar tot seguit de por; el cor te comença a fer trip-trap, com si t'anés a saltar del pit; i te poses a volar com una fletxa. Altres vegades es una llebre que passa, un aucell que fa anar les ales, o un branquilló que cau; te veus ja perseguit per una bestia fera, i precisament lo que fas es córrer cap al perill. Tantost, per evitar un goç, caus sobre d'un caçador, tantost, pres de por, corres sense saber on, fas un salt, i vas de tomballons per una timba on trobes la mort. No dorms més que amb un ull, sempre alerta, sempre espantat. No hi ha tranquillitat: tot el mal ve de la por.
Allavors l'ermità diu:
No es ni de la fam, ni de l'amor, ni de la dolenteria, ni de la por que vénen totes les nostres desgracies: es de la nostra propria natura que ve l mal, car es ella qui engendra la fam, i l'amor, i la dolenteria, i la por.
.png)