Vés al contingut

Contes. Segona serie/El germà del tzar

De Viquitexts
Sou a «El germà del tzar»
Contes
Lev Tolstoi
(traduït per Joaquim Casas i Carbó)
(1903)


EL GERMÁ DEL TZAR


U
n tzar se passejava pel carrer; un pobre se li va acostar demanant-li l'almoina.

El tzar no li va donar res.

—Tzar,—li va dir allavors el mendicant,—séns dubte tu has oblidat que Déu es el pare de tots nosaltres; tots som germans, i ens ho havem de partir tot.

An aquestes paraules, el tzar se va aturar:

—Tu tens raó,—va fer ell;—nosaltres som germans, i cal que partim.

I li va donar una moneda d'or.

El pobre va agafar la moneda d'or i va dir:

—Me dónes ben poc, tant mateix. Així s reparteix entre germans? S'ha de repartir d'una manera més igual. Tu posseeixes més d'un milió de monedes d'aquestes, i no més me n'has donat que una.

—Es veritat,—va dir el tzar,—tinc més d'un milió de monedes d'or, i no més te n'he donat que una; emperò es que també tinc tants germans com monedes!