Vés al contingut

Contes. Segona serie/El llop i l'esquirol

De Viquitexts
Sou a «El llop i l'esquirol»
Contes
Lev Tolstoi
(traduït per Joaquim Casas i Carbó)
(1903)


EL LLOP I L'ESQUIROL


(Faula)


L
' esquirol, saltant d'una branca a l'altre, va caure un dia sobre un llop adormit.

El llop el va agafar i sel volia menjar.

L'esquirol li va demanar que no l matés.

—Està bé,—va dir el llop,—no t mataré, però ha d'esser am la condició que tu diguis com es que vosaltres els esquirols sou sempre tant alegres. Jo, sempre m fastiguejo, mentre que vosaltres us veig jugar i saltar continuament.

L'esquirol va respondre:

—Tinc por de tu, no goso parlar; deixa-m saltar sobre la branca, i t'ho diré.

El llop el va deixar anar.

L'esquirol va saltar adalt de l'arbre, i desde allí li va dir:

—Tu t fastigueges sempre perquè ets dolent: la crudeltat resseca l cor. Nosaltres som alegres perquè som bons, i no fem mal a ningú.