Vés al contingut

Contes. Segona serie/El mujik i l'esperit de les aigües

De Viquitexts
Sou a «El mujik i l'esperit de les aigües»
Contes
Lev Tolstoi
(traduït per Joaquim Casas i Carbó)
(1903)


EL MUJIK I L'ESPERIT DE LES AIGÜES


Un mujik va deixar caure la destral al riu, i, de pena, se va posar a plorar.

L'Esperit de les aigües, sentint els seus plors, va tenir pietat d'ell; li va portar una destral d'or, i li va preguntar:

—Que es teva aquesta destral?

El mujik respongué:

—No, no es meva.

L'Esperit de les aigües li va portar una destral de plata.

—No es pas la meva destral, aquesta,—va dir el mujik.

Allavors, l'Esperit de les aigües li va portar la seva propria destral, i el mujik se va exclamar:

—Aquesta sí que es la meva!

Per recompensar-lo de la seva franquesa, l'Esperit de les aigües li va regalar totes tres destrals.

Tornat a casa seva, el mujik va ensenyar aquell present, i va contar la seva aventura als seus companys.

Un dels mujiks va tenir l'idea de fer com ell: va anar a la vora de l'aigua, va deixar caure la seva destral al riu, i s va posar a plorar.

L'Esperit de les aigües li va presentar una destral d'or i li va preguntar:

—Es aquesta la teva destral?

El mujik, tot content, se va exclamar:

—Sí, sí, que es aquesta!

I l'Esperit de les aigües no li va donar ni la destral d'or ni la seva, pera castigar-lo d'haver-lo enganyat.