Contes. Segona serie/Els dos mercaders

ELS DOS MERCADERS

U

n mercader pobre que se n'anava de viatge va deixar tota la seva mercaderia de ferro en deposit a casa d'un mercader ric.

Quan va tornar, se va presentar a casa del depositari, pera tornar-se fer carrec de la mercaderia.

Emperò l mercader ric s'ho havia venut tot, i, pera sortir del pas, li va dir:

—La teva mercaderia ha tingut desgracia.

—Què ha passat?

—L'havia emmagatzemada adalt de la golfa, ont hi ha moltes rates, i aquestes han rosegat tot el teu ferro: jo les he vistes. Si no ho vols creure puja-hi tu mateix i ho veuras.

El mercader pobre no va entrar en discussió, i va dir simplement:

—No cal mirar res, ja ho crec. D'aquí-avant ja sabré que les rates roseguen el ferro. Adéu-siau!

I el mercader pobre sen va anar.

En essent al carrer, va veure un noiet que jugava: era l fill del mercader ric; el va amanyagar, sel va posar al braç i se l'en va dur a casa seva.

L'endemà, el mercader ric va trobar el pobre, i li va contar la seva desgracia: li va explicar que li havien robat el fill, i li va preguntar si n'havia hagut esment i si n sabia res.

El pobre li va contestar:

—Com de fet, ahir, quan jo sortia de casa teva, vaig veure un esparver que s llençava sobre l teu fill i se l'enduia.

El mercader ric se va enfadar i va dir:

—No t dónes vergonya de burlar-te de mi? Per ventura s'ha vist mai que un esparver s'emportés una criatura?

—No, no ho dic pas per riure. No té res d'extrany que un esparver se n'emporti una criatura, quan les rates poden menjar cent arrobes de ferro... Tot es possible!

Allavors, el mercader ric va compendre i va dir:

—No, les rates no se t'han menjat el teu ferro: sóc jo que l'he venut, i ja t retornaré l doble del seu valor.

—Essent així, l'esparver no se t'ha endut el teu fill, i ara mateix tel tornaré.