Vés al contingut

Contes. Segona serie/Els xacals i l'elefant

De Viquitexts
Sou a «Els xacals i l'elefant»
Contes
Lev Tolstoi
(traduït per Joaquim Casas i Carbó)
(1903)


ELS XACALS I L'ELEFANT


(Faula)


Els xacals s'havien menjat tota la carn morta de la forest, i no trobaven res pera nodrir-se.

Un xacal vell va rumiar sobre l medi de proporcionar-se queviures.

Sen va anar trobar l'elefant i li va dir:

—Nosaltres teniem un tzar, emperò s va tornar tant bestia, que ns donava unes ordres impossibles d'executar... Nosaltres volem avui mateix nomenar un altre tzar, i el meu poble m'envia a cercar-te; am nosaltres se passa bona vida, t'obeirem en tot i per tot, te farem grans honors. Creu-me a mi, vine-ten al nostre reialme!

L'elefant va dir que sí i va anar darrera del xacal.

Aquest el va emmenar dins un aiguamoll, i l'elefant s'hi va mig enfonsar.

I el xacal li va dir:

—Ara, ja pots manar! Estem promptes a executar les teves ordres.

L'elefant va respondre:

—Ordeno que m treieu d'aquí!

El xacal se va posar a riure:

—Agafa-m la cua am la trompa, i et treuré d'aquí tot seguit.

L'elefant, sorprès, va replicar:

—Tu no m pots treure solament am la cua!

—I, doncs, per què ordenes allò que es impossible d'executar?—va fer el xacal.—Per això es tot justament que ns varem treure de sobre l'altre tzar.

L'elefant se va morir dins el fanguer, i els xacals el van devorar.