Vés al contingut

Contes. Segona serie/L'agró, els peixos i el cranc

De Viquitexts
Sou a «L'agró, els peixos i el cranc»
Contes
Lev Tolstoi
(traduït per Joaquim Casas i Carbó)
(1903)


L'AGRÓ, ELS PEIXOS I EL CRANC


(Faula)


U
n agró que vivia a la vora d'un estany s'havia fet vell; i com que ja no tenia força pera atrapar els peixos, va imaginar de quina astucia s valdria pera viure.

Un dia va dir an els peixos:

—Ep! Vosaltres, els peixos: no sabeu la desgracia que us amenaça? He sentit a dir als homens que anaven a buidar l'estany i a posar-vos a la paella. Jo ja sé un estany a darrera la montanya, i ja voldria porta-vos-hi, emperò sóc tant vell que m'es dificil ajudar-vos.

ls peixos van demanar a l'agró que sobre tot no ls abandonés.

—Està bé!—va dir l'agró.—Me sacrificaré per vosaltres: vos hi portarté d'un a un, perquè tots plegats no podria portar-vos.

Els peixos se van alegrar, i cadaú d'ells volia esser el primer de passar.

—Porta-m a mi! Porta-m a mi!—s'exclamaven.

I l'agró va començar el transport.

Agafa un peix, se l'emporta an el camp veí, i sel crospeix.

Ne va menjar així una gran quantitat.

Dins aquell mateix temps vivia a l'estany un cranc vell. Quan va veure que l'agró se n'enduia ls peixets, va compendre l'astucia i li va dir:

—Ep, l'agró! Que no m'hi voldras dur a la casa nova?

L'agró va agafar el cranc i se l'en va dur.

Arribat al camp, l'agró va voler deixar el cranc; emperò aquest, atalaiant les espines dels peixos escampades per allí en terra, va estrènyer am les seves estenalles el coll de l'agró i el va escanyar.

Després sen va tornar cap a l'estany i ho va contar tot an els peixos.