Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXL

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXL

Com lo rey de França ab tota sa ost s'en tornen al pla de Rosello.


D
iu lo comte que, quant lo rey d'Arago hac entes huna nit, segons que d'amunt es dit, quel rey de França devia entrar lendema en Catalunya, e ell s'en fo pujat ab pocha companya sus alt al coll de Panisars, e hac fetes fer fogueres de moltes parts, per tal que paregues que moltes osts eren ab ell; e les talayes quel rey de França havia posades aquella nit per los puigs e per los llochs alts e per les partides aquelles, fo semblant, quant veren les fogueres quel rey d'Arago feya fer tantes e en tants de llochs, maravellaren se molt e cuydaren se que totes les gents del mon fossen aqui; e trameteren missatge al rey de França, e el rey de França, quant ho hac oyt, trames per lo cardenal que vengues ab ell, e per alguns altres richs homens que eren de son consell. E quant foren venguts devant, dix los axi:  «Mala maginança don Deus a Pere d'Arago, car ell nos ha feyt treballar tant en va». E respos lo cardenal tantost:  «Per que deyts vos aço, sire?». E respos lo rey de França en son lenguatje frances:  «Sire cardenal, yo us dire per que. Vos e nos havien entes, ans que e entrassem en la terra de Pere d'Arago e de Rosello, que Pere d'Arago s'en era fuyt e havia desemparada sa terra. Ell feu ho tot per falsia

car no s'es mogut per nulla res que nos hajam fet tro ara; que sabe que nos deviem entrar dema en sa terra; e es vengut esta nit; e s'es atendat al coll de Panisars ab totes ses gents per defendre a nos lo pas; pero que nos pot fer que nos entrem dema en Catalunya, axi com nos haviem ordenat. Ans nos covendra tornar atras; sino gran mal hic poriem pendre». El cardenal qui aço hac oyt fo molt fello e despagat d'aci en leix, tant que de huna peça no poch respondre mot. E en apres dix:  «Puix axi era, que fessen ço que porien».
 E tota aquella nit guaytaren se molt be en la ost de França e al bon mati desatendaren les tendes e tornaren s'en sus al pla de Rosello; e al tornar, passaren prop de huna vileta qui era de huna dona qui havia nom N'Aligsen de Mont-Esquiu, e amava molt al rey d'Arago; e per ço no y lexa entrar los Francesos, ans se deffes a ells molt fortment. Els Francesos qui veren aço tingueren se per ahontats; e acostaren se al mur de aquella vileta, qui es assats en lloch pla, salvant que es vallegada; e donaren hi be tres o quatre batalles, en les quals perderen moltes gents a cavall et a peu; e hanch no la pogueren pendre. E veren que massals costaria, e no y combateren pus. Mas atendaren se allens prop aquella nit; e lendema mati vench hun avolot en la ost del rey de França, mentre ques dinaven ço es assaber: quel rey d'Arago ab tot son poder e ab deu milia Serrayns ginets, e ab be cent milia homens de peu, que passaven d'amunt per la montanya, e que venien a entrar en Perpinya, per ço com deyen, quels homens de la vila de Perpinya li devien llivrar la vila, e puig lo rey d'Arago ques meses alli, e vedaria lo pas als Francesos que no passassen deça, e axi tendria al mig lloch aquells qui passats eren, e quels donas batalla. E quant la ost del rey de França hac oyt aço, desatenda e yxques yvas e tots de aquell lloch; que hanch no fo a temps a replegar tota llur roba, ans lexaren aqui cells de la ost matelaffs e tendes, e altres caxes plenes de cayrells e armes moltes que no podien axi tots carregar; e partiren se de aqui, e vengueren s'en atendar prop la vila de Perpinya. E cells qui eren en establiment en la vila de Volo ixqueren deffora e preseren aquella roba e aquelles armes que havien lexades los Francesos, segons que d'amunt es dit e meseren les dedins en la vila. E els Francesos vengueren se atendar, segon dit he, prop la vila de Perpinya, e veren que aço que havien entes del rey d'Arago no era res, e tengueren se per fort escarnits. E el rey de França hac son consell ab lo cardenal; e dix li que, si no prenia consell al fet dels homens de Perpinya, en guisa que fossen segurs d'ells e que poguessen en ells fiar, que tot llur fet era perdut; per ço com tots jorns se mouria ravato en llur ost, axi com ara havia fet; e axi farien gran perdua:  «Certes, dix lo cardenal, vos deyts ver. E es mester que y prenau consell. E podem lo pendre en esta manera. Vos trametrets missatge als homens de Perpinya: ques ixquen tots, o la major partida d'ells, aci deffora, que vos volets ab ells parlar de alguns affers; e ells faran ho. E vos, d'altra part, havrets fet entrar abans, poch a poch, gran res de nostra gent en la vila, a scusa de comprar vianda. E axi com los homens seran de fora ab vos e am mi en parlament, sis poden avenir ab nos ne volen fer tot ço que nos vullam, sino retendrem los nos tots presos. E aquells qui seran del nostres en la vila, barregaran tota la vila. E havrem pus tost Rosello a nostra volentat, pus que hagam la vila de Perpinya».
 E repos lo rey de França al cardenal e dix li: que aço nos podia fer per nengun tall, per ço car ell havia jurats e assegurats ab sagraments e sobre sa fe los homens de Perpinya, e no seria bo que ell trencas sa fe, car tot princep deu tenir e observar a amichs e a enemichs sa fe. E dix li lo cardenal: que no fos en res de aço, que ell tenia lloch de apostoli que era vicari de Deus; e axi, de part de Deu, ell lo absolia del fet aquell e de tot sagrament que ell fet los hagues; que mes valia fer aço, que si la sgleya de Roma ne la corona de França romanien ahontats ne escarnits.  «Ara, ço dix lo rey, pus axi ho deys, façamho axi com ho havets consellat».
 E mantinent trames lo rey de França hun cavaller qui era companyo del comte de Foix, per nom En Ramon Roger, a la vila de Perpinya, qui dix als promens de la vila, de part del rey de França: que aquell rey de França los requeria els pregava, e el cardenal atressi, que ixquessen a parlar deffora, la major part d'ells si tots no podien, que ells volien parlar ab ells de coses que serien profitoses al rey de Mallorques. E quant los homens de Perpinya hagueren oyda la missatgeria del rey de Françe, sol nos sospitaren de res, per ço com ja eren assegurats, mas que tots ensemps, o la major partida, ben arreats de vestits nobles, sens totes armes, ixqueren deffora per oyr ço quel rey de França volia dir. E quant foren devant lo rey de França, besaren li la ma e feren li reverencia aquella que pogueren, e demanaren li per quels volia. E ell dix los:

 «Barons, vosaltres sabets que yo son vengut en esta terra per manament del apostoli qui m'i fa venir per conquerir la terra de Pere d'Arago, qui es donada e atorgada á mi e a mon fill Carlot per lo apostoli. E sabets encara que yo son vengut ab volentat e ab consentiment de vostre senyor natural En Jaume, rey de Mallorques. Ara yo vull esser segur de vosaltres, en manera que yo e mes gents nos puxam en vos fiar».
 E respos hu dels homens de Perpinya qui parla per tots:  «Senyor, nos crehem e sabem tot ço que vos deyts; mas, si us membre a vos, nos vos havem fet sagrament e homenatje que no us nojam a vos e a vostra gent en nulla res, e no u havem fet depuix que promes vos ho haguem. E ara, ço que deyts no sabem per quin enteniment vos ho deyts, que nos, ço que havem promes, nos atendrem sens talla. E altre sagrament no us ne poriem fer, sino aytal com ja un havem fet».
 E respos lo cardenal, que aqui era present, e dix al rey de França:  «Sire, no façam longues noves ab aquests homens, que yols dire breument ço que vos los havets en cor de dir, si ho volen fer per grat, sino facen ho per força. -Ara, digats los ho vos, ço dix lo rey de França».
 E llavors giras lo cardenal als homens de Perpinya, e dix los axi:

 «Barons, lo rey de França ja us ha dit que vol esser segur de vosaltres; e mana us que façats axi com ell o yo vos direm. E yo aytambe dich vos ho, e man vos, de part de Deu, en esta manera: ço es assaber: que llivrets en ostatges cent homens dels millors de la vila, aquells que yo vos anomenare per escrit, al rey de França, e que ell los puxa trametre en França o lla hon se volra: e ells haguen de ques fassen llur obs, sis volen. E encara deman mes: que tot hom qui vulla albergar en la vila, dins de Perpinya, en vostres alberchs, que u facen, e vosaltres quels donets compra e venda de tota res que hajats, axi com conexera lo senescal del rey de França».
 E quant lo cardinal hac dit aço, se tengueren los homens de Perpinya per perduts, e hagueren llur acort, e no gosaren sols tornar paraula contra ço que dit era: mas, axi com homens presos e forçats, otorgaren tot son enteniment al rey de França; e tornaren s'en a la vila, e feren gran dol, ells e llurs mullers e llurs infants, per ço car no sabien quals serien aquells quel rey de França s'en menaria en ostatge. E puix, com vench al vespre, fogiren s'en molts, per paor dels ostatges, de nit, a peu; que s'ixqueren de la vila, e lexaren tots sos bens, e vengueren s'en al rey d'Arago, al coll de Panisars. E lendema mati, lo rey de França demana los cent homens d'ostatges, e livrals li hom, axi com ell volch demanar. E puix los Francesos entraren en la vila e meseren se en los alberchs; e prenien se tot ço que volien e forçaven les dones e les donzelles, e feren aqui molta de mala ventura, que seria longa cosa de retreer. Mas hun comte qui era de Picardia ho compra tot molt be; per ço com ell alberga en hun alberch de hun rich hom de Perpinya que havia la pus bella dona de Perpinya, per muller; e aquel comte pres la per la ma, e mes la en huna cambra, e volia la forçar per ço que jagues ab ella. E ella axi com a bona e prous, no lo y volch consentir per nulla res. E quant aquest comte viu que no acabava res ab ella, trach se lo coltell e degolla la aqui mateix, e lexa la star. El marit, com lo comte s'en fon exit, entra en la cambra e troba sa muller degollada e morta, e fo molt dolent en son cor; mas sol no u feu res aparer, ne sol no u feu res semblant que s'en donas cura. E quant vench al vespre, al sopar, ell trames ses presentalles de vin blanch al comte; e el comte bech tant ab sa companva que tuyt foren embriachs. E sempre quant foren mesos als llits dormiren tuyt. E aquell hom oste seu, a qui aquell havia morta sa muller, arreas e trames de nit sos fills a peu vers lo coll de Panisars, ab los diners e ab l'altra roba que pogueren aportar. E ell, ab dos nebots seus, romas en l'alberch seu. E quant ell veu que tots los Francesos dormien ben ferm, ana s'en ab son coltell tret als llits, de hu en hu, e al comte tot primer; e ell los degolla tots, ço es assaber lo comte, ab trenta dos de sa companya, entre cavallers e scuders; e lexals star, e vench s'en darrere sos fills al coll de Panisars al rey d'Arago, e comta lo y tot.
 Ara lexa a parlar lo libre del rey de França e parla del rey d'Arago qui es al coll de Panisars.