Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXLV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXLV

Com les gents de la ost del rey de França s'en tornen molts en llurs terres.


D
iu lo comte que, quant los Francesos hagueren presa la vila d'Euna, hagueren mogut gran goig e gran alegria per raho de la dita presa: e puix, quant veren que nos podia passar los munts ne entrar en Catalunya, e veyen d'altra part los ardits que els cavallers e els servents del rey d'Arago los feyen, tengueren se fort per scarnits; e quaix desesperaven se, que guardaven a cap-munt vers la muntanya, tant la veyen alta; per que s'en tornaren molts d'ells en llurs terres. E al tornar, prenien tres pedres; e gitaven les vers lo coll de Panisars de huna en huna; e deyen que la huna gitaven per l'arma de llur pare, e l'altra per l'arma de llur mare, e l'altra per llur perdo a guanyar. E puix prenien de la terra del peu de la montanya, e aportaven s'en hun bosot ple, e tenien llur carrera; e deyen quel perdo havien guanyat, puix que la terra havien vista e s'en portaven. E axi per aquesta raho tornaren s'en gran res, huns ques morien per malalties e per fam, e alguns quen occien a vegades, tant se encontraven ab la companya del rey de Arago. Si que la ost del rey de França se minva regeament. E el cardenal qui viu e sabe aço, vench s'en hun dia devant lo rey de França en sa tenda, e dix axi:

 «Sire, vos sots vinguts aci ab gran gent e ab molt bell apparellament, per conquerir la terra de Pere d'Arago. E, segons que vostre poder es, vos no havets tan be menat lo fet tro aci com deguerets, ne axi com yom pensava; que tres semmanes havem aci estat o pus, e no havets passat lo coll de Panisars ne la muntanya. Que se axi u fets, mes val quens en tornem en França que si guastavem lo tresor vostre ne de la sgleya, menjant e bevent, e no fem res de nostre enteniment. Per que yo us dich e us man, de part de Deu e del apostoli a qui vos havets jurat de pendre la terra de Pere d'Arago: que vos, dins tres dias, passats lo coll de Panisars; que gran mal fets á vos e a vostres gents, estant aci en hun loguar».
 Quant lo cardenal hac aço dit, respos lo rey de França en axi:  «Sire cardenal, leu es de dir á vos que passem lo coll de Panisars, e vos que us estiguats en vostra tenda a gran ayre. Mas no sabem mes de guerra que vos no fets; e sabem quina gent ha Pere d'Arago, ni quin treball es de passar lo coll de Panisars; per que nos pot fer axi leu ço que vos deyts. Pero vos, que lo lloch del apostoli e de Deu tenits, e havets, ab vos sis milla cavallers, e volets tenir la davantera e que us metats primer, e yo e tota ma gent vos seguirem aytant leu, si tots hi sabiem morir; e d'altrament nos pot fer.