Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXXX

Com lo rey En Pere de Arago e de Cecilia ana ab ses osts en Tudela de Navarra.


D
iu lo comte que, quant lo rey En Pere hac establida la ciutat de Albarazi e l'hac establida de cavallers e de servents e de vianda e de ço que mester hac, partis de aqui ab totes les osts e ana s'en a Tudela de Navarra, e aqui atendas ab totes ses osts prop de la ciutat, lladins en la orta; e foren hi quaix totes les osts de Arago e de ciutats e de viles, a cavall e a peu, e de Catalunya gran res. E podien esser tro a mil e cinch cents homens a cavall, en los quals n'i havia mil tots cuberts de ferre, de cos e de cavall, e mes de deu milia servents. El rey estech aqui atendat tres jorns ab ses osts, vers aquella part qu'es apellada Puig de Sanxo, e era fort prop de la vila; e no volch que hom hi tallas orta ne vinyes. Mas les gents nos pogueren de aço capdellar ne refrenar per res; e tallaren gran res de la orta a llur guisa, que hanch nols exi null hom de la vila a contrastar quels ho vedas, ja sia que y fos En Johan Nunyez be ab trecents cavallers e pus, e ab gran res de servents. Quant lo rey veu, que aqui no feya res, ni negu no li exia per batalla ne per als, demana consell a tots los richs homens, e ordena ab ells que entrassen en Navarra dins, e ques venjas de la honta que li havien feta fer al rey de França l'any passat; car, sobre treves, li feren entrar ost per Navarra en Arago. E axi, pus ell havia ajustada tanta gent, hac son consell que entras en Navarra e que venjas de la honta quel rey de França li havia feta. E lendema mati, lo rey feu desatendar, e passa l'aygua d'Ebro ab ponts de barques que y hagueren fet fer, e entra s'en en Navarra. E partiren se les osts e les gents, e anaren s'en per diversos lochs, e majorment los homens de peu; e feren mal per alqueries e per viles. E per ço car Navarra es fort espes poblada de viles, cremaren viles e logars molts, e robaren tota la terra aytant com cerquaren; que res no y lexaren que tot no s'en aportassen. Mas quant lo rey

desatenda sobre Tudela per passar en Navarra, non havia res fet assaber a nengu, tro sus ques dech desatendar; e quaix el dir el fer tot fo hu. E axi, quant ell fo passat en Navarra, nengu no volch ne gosa romanir apres d'ell, per que, al desatendar de les osts, cuydaren gran dan pendre a la darreria, per ço com En Johan Nunyez exi ab companya de cavall de la vila; e ab poch haguera y fet gran mal, mas Deu no ho volch que y presessen mal aquella vegada. Mas lo vespre, quant lo rey e totes ses osts foren en Navarra passats ab tot llur arnes, vengueren de Arago huna gran requa de adzembles, qui eren en partida del rey e partida de les altres gents que eren ab ell. E aquelles adzembles venien carregades de vianda que aportaven a la ost, e cuydaven atrobar lo rey lla hon l'havien lexat, apres de Tudela. E vengueren s'en lina dreta vers la via de Tudela. E quant foren en la orta, trobaren companyes a peu e a cavall que eren d'En Johan Nunyez; e demanaren los aquells qui menaven les adzembles, hon era lo rey d'Arago. E aquells respongueren: que lla hon l'havien lexat quant se partiren, ço es assaber a Puig de Sanxo. E axi vingueren s'en aquells ab les adzembles tro sus en la vila, e non saberen res tro que tots foren presos e aturats ab tot ço que portaven.
 Ab tant lo rey d'altra part calciga e correch a sa guisa e a sa volentat Navarra, e feu hi tan gran dapnatge que no poguera esser esmenat per res; que be troba hom per veritat que havien barejades e cremades los servents de be huytant viles, entre poques e grans, e encara mes; e amenaren ab si gran guany de robes e de cases moltes. E puix torna s'en lo rey en Arago, e dona comiat a les osts e als cavallers, e retels gracia e merce del serveyt que li havien fet; e cascu torna s'en a son alberch. E lo rey establi e ordona ses frontaleres de homens a cavall e a peu a Exa e a Tarasçona e per los altres llochs de frontera de Navarra. E quant ho hac fet, vench s'en a Saragossa per delitar son cors e per reposar, que be u havia mester, tant havia treballat l'estiu passat. E aqui estech hun gran temps, quaix tro a la semmana de Rams, per ço car los richs homens de les viles tots li feyen moltes demandes e confirmacions de algunes franquees e furs que demanaven, los quals lo rey no era vigares que del tot, axi com ells ho demanaven, los ho pogues atorgar, ne pogues sens gran perjudici seu e de sa senyoria. E axi en esta contesa estech per tot lo dit temps embargat en Arago, que no podia res fer de sos affers, axi com obs fora ne ell volia, jat se sia que be u hagues obs, segons l'ardit que li vench depuix alli moltes vegades e en est libre vos sera dit avant.
 Ara lexarem estar lo rey d'Arago qui es romas en Saragossa, e parlarem del rey de França.