Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCII.
Com lo magaduch pres terra a Maluesia e passa en Constantinoble hon fo be acullit per lo emperador e son fill; e com Cathalans e Genouesos hagren brega, en que muriren be tres milia Genouesos.

Puix deus donals bon temps, e dins pochs dies presseren terra a Maulesia; e aqui trobaren qui los feu molta donor, els fo donat gran refrescament de totes coses. E trobaren aqui manament del emperador, que dretament sen anasen a Constantinoble, e axi ho compliren; que partiren de Maluesia e anarensen a Constantinoble.

E com foren a Constantinoble, lemperador lo pare e lo fill los reeberen ab gran goig e ab gran plaer, e totes les gents del emperi; mas si ells ne eren alegres, los Genouesos ne eren dolents; que be veyen, que si aquesta gent hi duraua, que ells hauien perduda la honor e la senyoria que ells hauien en limperi; quel emperador no gosaua fer sino ço que ells volien, e daqui auant nols prearen res. Queus dire? Les noces se faeren, que lo magaduch pres per muller la naboda del emperador qui era de les belles donzelles e de les sauies del mon, e hauia entro a XVI anys: e les noces se faeren ab gran alegre e ab gran pagament, e fo feyta paga a tot hom de quatre mesos.

E dementre que aquesta festa era tant gran, Genouesos per llur superbia mogueren batalla ab los Cathalans, si que aquella brega fo molt gran. E un maluat hom qui hauia nom Reoso de Finar, trague la senyera de Genouesos, e vengren dauant lo palau de Blanquerna, e els nostres almugauers e els homens de mar exiren a ells, que hanch lo magaduch ne els richs homens e cauallers nols pogren tenir: e van se defora ab un pano reyal, e ab ells anaren tant solament entro a XXX escuders ab caualls alforrats. E com foren los uns prop dels altres, los XXX escuders van brocar, e van ferir lla hon era la senyera, e abateren en terra aquell Roso de Finar, e els almugauers van ferir en ells. Queus dire? que aquell Roso de Finar e mes de tres milia Genouesos hi muriren, e tot aço veya lemperador de son palau, e hauien gran goig e plaer; si que dix dauant tuyt: ara han trobat Genouesos qui ab tant gran llur argull se son moguts llurs contirals: e es gran raho, que en colpa dels Genouesos se son moguts los Cathalans.

E com la senyera fo en terra dels Genouesos, e Roso fo mort, e daltres honrrats homens, los almugauers matant llurs enamichs volien anar barrejar Pera qui es una vila triada de Genouesos en que era tot lo thresor e mercaderies de Genouesos. E sobre aço, com lemperador vae, que sen anauen a Pera barrejar, clama lo magaduch e dix li: fill, anats a aquesta vostra gent e feyts lo tornar; que si Pera barrejen, limperi es consumat; quels Genouesos tenen molt del nostre e dels barons e de les altres gents del nostre emperi. E tantost lo magaduch caualca en un cauall, e ab la maça en la ma ab tots los richs homens e cauallers qui ab ell eren anats quils seguiren, anasen envers lalmugaueria qui ja volien esuahir Pera, e feu los ne tornar: e axi lemperador romas molt pagat e alegre.

E lendema feu los donar a tuyt altra paga, e que tots sapparellassen de passar Boca Daner e anar sobre los Turchs qui en aquell punt hauien tolt al emperador mes de XXX jornades de terra de bones ciutats e viles e castells que ells hauien subjugades, ques trahutauen a ells. E encara que era major dolor, que si un Turch volgues per muller la filla del millor hom de aquella ciutat e vila o castell qui a ells eren subjugats, que la li hauien a donar per muller lo pare o la mare o els amichs. E si infants nexien, si eren mascles, feyen los Turchs els feyen retallar, axi que eren Sarrahins; e si fos fembra, podia tenir, qual leig se volia. Veus,en quina dolor e en quin subjugament estauen a gran desonor de tota la chrestiandat. Per que podets conexer, si hi era mester, que aquesta companya hi passas. E majorment, que en veritat tant hauien los Turchs conquest, que host feyta venien dauant Constantinoble - que no hi hauia mas un bras de mar el mig, qui no ha dample mas dues milles - e treyen les espases, e menasauen al emperador: e lemperador tot ho podia veure. Veus, ab quina dolor podia viure; que si haguessen, ab que passassen aquell bras de mar, Constantinoble hagran haut.