Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCLXXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCLXXII.
Recompta lo sermo que yo Ramon Muntaner tramis al senyor rey per lo passatge de Serdenya e Corsega per raho de conseyll donar al senyor infant Nanfos, o almenys a fer recordar de totes coses.


En nom daycell ver Deus qui feu lo cel el thro
 En so de genentul faray un bell sermo
A honor e a llaus del casal Darago:
 E per tal, que axi sia la salutacio,
Diga cascu, sil platz, que la Verge nos perdo,
 Seny e enteniment quen façam nostre pro
Per est mon e per laltre, e que a saluacio
 Vengan trestuyt li compte, vescompte e baro
Qui en est bo passatge de Serdenya habando
 Metre si e sa terra e sa prouesio,
E segran laut enfant Nanfos ques guanfano
 E de tota Espanya creximent e crezo,
De lleuant a ponent, mig jorn, septentrio,
 Temlara tota gent qui en sa gepcio
De sos payres valents reys en jaymes janozo.
 E vull sapiats cascu, que aquest es lo lleo
Que Sibella nos ditz, que ab senyal de basto
 Abatria largull de mant alta mayzo,
Que jes hor non diray, que be mentendon pro.

E aras vull, que sapiats lo meu entendiment,
 Que trestuyt li presich estant tant solament
En tres causes que en vos diray verament.
 La primera es la persona qui presicha la gent;
La secunda del poble qui lau be, e lentent;
 La terça es la rayso qui del sermo dexent.
Adonchs de la primera vos dich, que follament
 Puje altre en trebuna, que sap certanament
Dire pro e encontra a tot son mouiment,
 E que sapia saluar lo seu proposament.

La secunda del poble, que sens marmurament
 Lo deuon escoltar cascuns molt bellament,
Queu sapia retre a son millorament;
 Que en estes pauch valria tot son presicament,
Que lauangeli ditz, ques pert la sement
 Quis gita entre peyres e espines e xament.
A la terça vos dich, que deu fer fundament
 Al proposit que parla ses tot veyarament.
Perquen fundaray mon presich e breument
 En aquest bo viatge quens es a tuyt plazent.

Adonchs, senyor infant, com a vostre vasayll,
 E entendrets ma rayso, que assats de trebayl
Hay vist en aquest mon, pus que nul de mon tayll,
 E perço en la mar vullats pendre mirayll
De li vostre secor qui feron mant assayll,
 Que trezol no metats en leuscol, e satayll
Vos vendran vostres feyts, que esberch ne capmayll
 Nous estaran dauant, sal XX que lalmirayll
Galees faça fer lleugeres com a ventayll,
 En axils ballesters yran com a fibayll:
Nols falra de llurs armes, ans forts, com a batayll
 Los trobarets als ops, quasi com presta prayll,
Que tot quant les dauant tira, que res non fayll,
 Fos en la vostra gent, senyor, no hi ha mescayll
Que trestuyt son de un cor, e nul non sen barayll.
 E axi es la veritats quel valent dun christayll,
No preu lals del mon mag, del fi corayll
 Quen Serdenya se pesca, es apres del matayll
Vos puscon far senyor, si que ab un sogayll
 Vos ameno dauant tuyt selvazent e guayll.

Perço ay comensat en lo feyt de la mar
 Cor la mar vol tenir cel qui vol aqui estar
Lo regne de Serdenya, e si ho fay trembrar,
 E ara trestuyt lo mon: e sens ço nos pot far
Sens menar la gent fresca per ferir e per dar.
 E jamay ab tresols freschs no pot hom anar,

Notxer ne ballester quels fayts san aparar,
 Ne proher ne remer ayço no cal prouar,
Quel ballester en taula juguen a tot lleuar,
 Que per mar ne per terra nols pot res contrastar:
E sobre aquest partit yo poria alegrar.
 Perque, senyor infant, si Iesu christ vos guar,
Tota la vostra gent tenets en alt encar,
 E honor e poder al almirayll donar
Vullats, e que nul altre no hi haja comandar,
 Mas ell apres de vos, e en axi honrrar
Vos fara de tots feyts que vullats començar,
 Cent galees o pus say que porets menar,
Lenys armats, sageties, com no pot albirar.

Sinquanta naus, senyor, say que vos menarets,
 Lenys, terides de bandes, e mas daltres lenyets,
Que tots lla Deus marce de vostra gent hauets.
 A donchs lo recullir sia plazent, e nets,
E que a port Fangos sien trestuyt alets,
 Que vengon a jorn cert, e les grans naus farets,
Senyor, metre en escala, e apres los panquets,
 Perço que nengun dan lenamich questa guets
Nous poguessen donar dany, çous prech queus guardets,
 Que ab gent falsa mestre say que contrastarets,
Perque dayço es ops, senyor, queus adonets.
 Que en les llurs paraules, ne en ells nous fiets.
E totes les galees pres de terra tindrets,
 En axi per escala los apareyllarets,
Que sion ordonats, e en guarda metrets
 Uns quatre lenys armats, a cuy senyal darets.
Que feson aytant lleu, e puys ya no duptets,
 Que dan vos pusca dar home que no amets,
Ans en guarda de Deus gint vos recullirets,
 Quius do honor e gaug e tot ço que volrets.

E sencarus sopley la reyal magestat,
 Quen cascuna galea que sion hordonat

Dos notxers e prohers qui sens tot barat
 Penson de li cauayll, que sol un oblidat
No sia, que sos ops nols sia be donat;
 Car la gent tarasana tro que sion usat
De si han pro afar, ans sion be pensat
 Cascuns en son dauer, axils sia mandat,
E axi yran tuyt freschs e repausat.
 E tuyt li cauayller sion acostumat,
Que llay hon son cauayll yrat sia mudat
 Ab tota sa companya, per tal ques auiat
Fosson en llur cauayll tuyt molt guint arreat.
 E si als sen fazia, seria vanitat,
Quel passatje es breus, don alegre pagat
 Yra ab tot li seu, e sin era lunyat,
Yria li lo cor, que tot fos mal menat,
 E no estia mut qui vol esser lanzat;
Qui son cauayll se lluna, pot se tenir per fat,
 Quen lloch pora fallir don sera menyspreat.

E per vostra alteza hordonarets senyor,
 Que li almugaten e laltre cap major
De lalmugaueria qui son del mon la flor
 Vajen en les galees, e dets companyes ab llor
De cascu, e li autre yran ab gran bandor,
 Examen en les naus hon lo fasson honor.
La vianda sordone, que segons sa valor
 Najon assats trestuyt, axil gran, col menor:
E sen cascun vexell haja ordonador
 De totes estes causes que donen a salbor.
E sen cascuna nau feyts metre per teror
 Tres ballesters de torn, e quius vol mal simplor,
E trebuchs, manganells, ayço prech non demor,
 Exades, palafangues, ab mil bon llaurador,
Vos, senyor, menarets, e cent tapiador,
 Carpenter e ferrer qui no temon calor [1];

E puys diu mijanzant nous cal hauer pahor,
 Que viles ne castells, ciutats, casals ne tor
Que nos renda a vos, si donchs ab gran dolor
 No volion morir e perdre llur honor.

E quant ayço, senyor, sera feyt e complit,
 En nom del payre el fill e el sant esperit
E de sa dolça mayre que prech nous oblit,
 E de trestuyt li sant ab joy e ab delit
Vos tengon en sa guarda e sa ma, com es dit.
 Quel bon rey de Mallorques vos fara tal combit,
Que trestuyt vos diran, que res no hi ha fallit.
 E sen apres, senyor, qual seuulla [2] ne crit
A la illa sent Pere ab fe, e llarch, e trit
 Refrescats li cauayll, si eron afeblit,
E se entretant lescol sera a manuit
 De passar en Serdenya trestuyt, gran e petit.
Ay qui cell jorn veyra de joy sera complit,
 Que tans coms e vescoms e veruasor exit
Axi gent arreat, qui de cor son plauit
 Seruir laut senyor infant qui es molt benesit
De tota res quil ve, el pus exarnit
 Qui hanch fos, ni hanch mays nul hom vae marit
E darmes say, quel mon non es tan sa delit.

Trestuyt li cauayller qui ab vos anaran
 Son vostre natural, e valen, e presan
Cascu donrrat paratge, que no hi ha nul suan;
 E son tal [3] II miller que nul rey no sen van,
Quen ja naja tan bons, e exament seran
 Dets miles de almugaues qui tostemps vos segran,
E man daltre seruent qui nous demandaran,
 Quels donets re del vostre, car en llur cor no han
Mas queus pugan seruir com cel qui sens engan
 Son vostre natural, e faran ho semblan,

Si negu vos contrasta a lo vostre deman.
 Adonchs, senyor, quant tuyt en Serdenya seran,
En nom del payre el fill e del sperit san
 Pensats danar per terra en Caller, affegan
Viles, castells e borgues que nos obeyran.
 Exament lescol al dit castell se van,
E sen la palisada quen el port trobaran
 Metense per escala, si com ay dit dauan:
E vayrets ballester quel murets combatran,
 Que del ayre abatrion un auselet volan.

E cal sera aycel qui dins Caller sera
 Qui en son cor sepans, quant en terra xira,
Lo valent en Carros almirayll que hi metra
 Tant valent Cathala qui de mar hi aura,
Que nous dira gens Caller ques ol mon tremblara.
 Pus lo mon fo formats, negu nom mostrara,
Que nul fes tal passatge ab lo seu que tengra,
 No hi ha mes negu altre ne ab si nomenara,
Sino gent de sa terra, adonch qual rey pora
 Si mateix auansar que hi so contra fara.
Ay quant veyran en Caller lestandart qui parra,
 Sus alt en la muntanya qui tant flamejara,
E tras tota lo host ab manta senyera
 De mant hom honrrat qui la companyera,
E se apres descampayr say que se atendara
 Lo prous senyor linfant qui be salegrara,
Quant per grat o per força dins Caller entrara.
 E puys daqui auant mon conseyll cessara,
Car no hauria lloch que nul tans hi sabra,
 Cascu de son conseyll, e deus quil guiara.

Duna causa, senyor, vos remembra, sius play,
 Quen oblit no metats ayço que vos diray,
Que nul hom de comuna no llexets say ne llay
 En castell ne en vila, e no men callaray,

Car no saum [4] bo ques fes, perque llur cor veray
 No seria jamays, perque ne esclariray
Mas de llurs maluestats quen mon temps vist hay,
 Cal sant rey vostre payre han fayt man foll assay,
El sant rey Fraderich meteron en esmay;
 Cab cuberta de lladre fan tota res so say,
E recobraron Monech, de que foren tuyt gay,
 A tuyt vostre sessor ne feron don se tray,
Que ser Deus los caruendra, que dals en mon esglay,
 Mas de llur fals presich de que no ix jamay
Mas no fes [5] abaya, e als noy trobaray
 Mas Lisart son estrayt de vostra gent desay,
Perque farets marces, quels siats lum e ray,
 Car lleyal gent seran en quer dir vos sabray,
Quen Corsega metats de la gent vas Moncay,
 E de la sarrania cusquechs abeu retray.

Eras lo meu presich vull que sia finats,
 E prech a Deus qui es llums e vera clardats,
Que laut senyor infant li sia comandats,
 Coms e vescoms, barons e trestuyt li prelats
Qui ab lluy anaran, e trestuyt li bernats,
 E ques en breu ne sia ab gran gaug enuiats
Bon nouell a sos payres lo sant rey, que assats
 Aura de pensaments tro sapia vertats.
Adonchs, senyors e dones qui es sermo escoltats,
 Fayt preguera a Deus, que vengal bon mandats
De cascu a sa casa, e amichs e priuats.
 E perço que ab Deus ayço sia acabats,
Cascu se lleu en peus, e trestuyt que diats
 De paternoster tres per santa trinitats
A honor a sa mayre qui fo sens tots pecats,
 Quen prech lo seu char fill, quens sia atorgats
E quel nom Darago ne sia exalsats,
 E que Pisans ne altres nols puscha falsedats
Bastir, ne hordonar, e sent jordi alats
 Del alt senyor infant li sia acompanyats.


E segurament aquest sermo tramis yo al rey Darago e al senyor infant Nanfos, perço ques recordassen de ço que feya mester que faessen. E jats se fos, quel meu conseyll no era bastant, almenys a fer recordar les coses: e axi era bo, que un conseyll aporta altre millor; car cascu hi diu pro e en contra. E lla marce de Deus tot ço que yo digui en aquest sermo se compli, saluant dos coses, de que fuy molt despagat, e som encara e sere tostemps. La primera fo, com les XX galees lleugeres nos faeren, que tant denuyg e descarn sofferi lalmirayll e la host per les galees dels Pisans e de Genouesos, que non hagren soffert, si XX galees lleugeres hi hagues. E laltra fo, com lo senyor infant ab tota sa cauaylleria e pahonada, com hach presa terra, no sen ana dret en Caller, ell per terra e lestol per mar, axi com se feu lestol; que si tuyt ensemps per mar e per terra fossen venguts en Caller, aytantost hagren haut Caller, abans que no hagren Vila Desgleyes. E les gents totes qui foren estades sanes e fresques, que hagren haudes totes llurs robes e totes llurs viandes, e vins e lletouaris e confits que cascu portaua en les galees, que hanch en Vila Desgleyes no sen pogren de res seruir. E axi tant solament aquestes dues coses mestegren fort en cor, mas empero lla marce de Deus tot es vengut en be. Mas be e millor hi hia.

  1. Buchon, der den Sermon im Original gibt, liest, clamor.
  2. Buchon: Sebylla.
  3. Buchon: sat.
  4. B. sau.
  5. B. faes.