Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCVI.
Com los Turchs foren vençuts a la Tira per en Corberan Dalet, hon fo ferit duna sageta, e mort; e com en Berenguer de Rochafort vench en Constantinoble ab II galees e CC cauallers, e vench a Epheso hon es lo moniment de mosenyer senct Ioan Euangelista.

E com foren a la ciutat de la Tira, aquells Turchs qui eren escapats de la batalla ab daltres quis foren aplegats a ells, qui eren de la gabella de Mondexia, corregren a la Tira entro la sgleya hon jau lo cors de mosenyer senct Iordi, qui es una de les belles esgleyes que yo hanch vaes, e es prop de la Tira entro a dues milles. E a lalba del jorn los Turchs vengren a la Tira, e no sabien, quels Franchs hi fossen. E axi com ells comensaren a correr, lo viafora se moch per lencontrada. E lo magaduch guarda, e vae los Turchs - que tots los podien veure, que tots eren en lo pla, e la ciutat de la Tira esta alt - en mana an Corberan Dalet qui era Senescal de la host, que hi anas ab aquella companya que seguir lo volgues. E la companya pres se a les armes e pensas de cuytar, e en Corberan entro ab CC homens a cauall e mil de peu va ferir entrells. Si que tantost los mes en venço en mata de DCC en sus de cauall e molts dapeu, e hagrals tots morts, mas la muntanya era pres; e pensaren lexar los caualls, e a peu pensaren de fugir per la muntanya. E en Corberan Dalet era molt bo caualler, e per masa volentat pensa axi mateix de caualler del cauall, e pensa de muntar per la muntanya. E los Turchs qui vaeren, que ells muntauen derrera, pensaren de trer ab les sagetes. E per desastre una sageta feri lo dit en Corberan que sach desarmat lo capell per la calor e per la pols, e aqui ell muri: de que fo gran tala, si quels chrestians aturarense ab ell, e los Turchs anarensen.

E com lo magaduch ho sabe, fo molt despagat, perço com lamaua molt, el hauia feyt senescal, e li hauia fermada per muller una filla que hauia hauda duna dona de Xipre, e era romasa ab madona la magaduquesa en Constantinoble, e deuien fer les noces com fossen tornats en Constantinoble. E axi a la esgleya de senct Iordi ab gran honor soterraren an Corberan entro ab X daltres chrestians qui eren morts ab ell: e feu los hom fer bells monuments, que vuyt jorns si atura lo magaduch e la host, perço que la tomba den Corberan fos feyta rica e bella. E de la Tira lo magaduch trames missatge al Esmira, e del Esmira al Xiu al almirall en Ferran Daunes, que vengues a la ciutat Dania ab totes les galees, e els homens de mar qui eren ab ell: e axi ho feu lalmirall.

E com lalmirall fo aparellat de partir del Xiu, en Rocafort ab dos galees vench en Constantinoble e amena CC homens a cauall, ço es a saber ab tot llur arreu, saluant caualls, e amena be mil almugauers, e vaes ab lemperador. E lemperador tantost mana li, que anas lla hon sabes lo magaduch hi era, e axi venchsen a lailla del Xiu, e ab lalmirall ensemps partiren del Xiu e vengrensen a la ciutat Dania. E com aqui hagren estat tro a VIII jorns, ells saberen noues, quel magaduch venia, e hagren gran goig, e trameteren dos murtats al magaduch, e trobaren lo a la ciutat de la Tira. E lo magaduch fo molt alegre, e volch, que yo anas a Dania, e que menas en Berenguer de Rochafort entro la ciutat de Altolloch, que daltrament apella la escriptura Epheso.

E en lo dit lloch de Epheso es lo moniment en que mosenyer senct Iuan Euangelista se mes, com hach pres comiat del poble, e puix vaeren un nuu en semblança de foch, don es opinio, quen aquella sen muntas el cel en cors e en anima. E par ho be en lo miracle que en lo moniment seu se demostra cascun any: quel jorn de senct Esteue cascun any a hora de vespres comença de exir del moniment daquel, qui es de quatre cayres al peu del altar, e hay una bella pera marbre de sus qui ha be XII pams de llonch e cinch dample: e en mig de la pera ay IX forats fort pochs, e daquells nou forats, com les vespres se comensen a dir lo jorn de senct Esteue, les quals vespres son de sanct Ioan, hix manna darena de cascu forat que munta be un palm dalt sobre la pera, axi com un anado daygua hix. E aquella manna hix, e comensa a exir, axi com vos he dit, com les vespres comencen de S. Ioan a dir lo jorn de senct Esteue, e dura tota la nuyt, e puix tot lo dia de senct Ioan entro lo sol es post: si que es tanta aquella manna, com lo sol es post, e es cesada dexir, que tota hora son be III quarteres de Barcelona. E aquella manna es bona marauellosament a moltes bones coses, ço es a saber, que quin beu, com se sent febra venir, que james la febra aquella no li torna. E daltra part, si dona va en part e no pot fillar, quen bega ab aygua o ab vi, tantost es deslliurada. E daltra part, que si es fortuna de mar en gita hom en la mar tres vegades en nom de la sancta Trinidad e de madona sancta Maria e del beneyt sanct Ioan Euangelista, tantost cessa la fortuna. E encara qui ha mal de vexigues, en beu en lo dit nom, tantost es guarit. E daquella manna donen a tots los pelegrins qui hi venen: e axi aquella manna no hix sino de any en any.