Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXII

De Viquitexts

CAPITOL CCXII.
Com a cap de quatrecents anys, quel imperi era estat sens cesar, frare Roger fo creat cesar per lemperador de Constantinoble; e com exiuerna en Galipol, e haut acord passa en Natuli.

E tantost com aço hach feyt, lemperador dauant tuyt feu se a siure dauant frare Roger, e dona li la verga e lo capell e la senyera e lo sagell del imperi, el vesti de les robes que tanyien al offici, e feu lo cesar del imperi. E cesar es aytal offici, que seu en una cadira qui es prop daquella del emperador, que no es mas mig palm pus baixa, e pot fer del imperi tot aytant com lemperador; que ell pot donar dons perpetuals, e pot metre la ma el thresor, e pot fer questes e penjar e rocegar: e finalment tot quant lemperador pot fer, sis fa ell. E encara que sescriu cesar del nostre imperi, e lo emperador li escriu: cesar del teu imperi. Queus dire? que del emperador a cesar no ha negu departiment, sino que la cadira es pus baixa mig palm que aquella del emperador. E lemperador porta capell vermell e totes ses robes vermelles, e el cesar porta capell blau e totes ses robes blaues ab fres dor estret. E axi fo creat frare Roger cesar, e trobas, que CCCC anys hauia que no hauia haut cesar en limperi de Constantinoble, per que fo la honor molt major. E com tot aço fo feyt ab gran solemnitat e ab gran festa, hach nom daqui auant en Berenguer Dentença magaduch, e frare Roger cesar.

E ab gran alegre tornarensen a Galipol a la companya, e lo cesar menassen madona sa sogra e madona sa muller e dos germans de sa muller, quel major era emperador de Lantzaura. E com foren a Galipol, pensaren dordonar de exiuernar, que ya era passat Omnia Sanctorum: e ab gran alegre exiuerna lo cesar ab madona sa muller e ab madona sa sogra e ab sos cunyats, e lo magaduch atre tal.

E com vench, que hagren tengudes festes de nadal, lo cesar ana a Constantinoble pera acordar ab lemperador, que farien, que la primauera sacostaua: e lo magaduch romas a Galipol. E com lo cesar fo a Constantinoble, acordaren, quel cesar e lo magaduch passassen al regne del Natuli: e auench se axi lo cesar ab lemperador, que lemperador li dona tot lo regne del Natuli e totes les illes de Romania, e que passas al Natuli, e que partis les ciutats e viles e castells per sos vassalls, e que cascu lin hagues a fer caualls armats, si que no hi calgues donar sou negu. E axi pensassen danar, e daquella hora en auant lo emperador no fos tengut donar sou a negu dels Franchs, mas quel cesar los prouehis; empero lemperador hauia a fer de present paga de VI mesos, que axi fo retengut a la auinença. E axi lo cesar pres comiat del emperador, e lemperador dona li daquella mala moneda, ab que faes paga. E lo cesar pres la, que feu compte, que, pus passaua al Natuli, que no li feya força lo desgrat de les gents que romanien en la Romania. E axi ab aquella moneda vench a Galipol, e comença a donar paga daquella moneda, e daquella paga cascu son host.