Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXL

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXL.
Com lo duch de Tenes lexa lo ducat al compte de Brenda, e com dit compte essent desafiat per lo dispotat del Arta e per lo senyor de la Blaquia e lemperador, hach la companya en sa ajuda, e cobrada tota sa terra volch percasar la mort a la companya, hon fo mort ell e els seus.

En aquest temps sesdeuench, quel duch de Tenes mori de malautia, e no hach fill ne filla, e lexa lo ducat al compte de Brenda qui era son cosi germa. E el compte de Brenda nodris en Sicilia lloch de temps al castell de Gosta, com era fadri, que son pare lo hi mes en recena, qui hi fo pres; e exiu ab rescat, e per axo feyas amar a Cathalans, e parlaua en cathalanesch. E com fo al ducat, lo dispotat del Arta desafialo, e Langlo senyor de la Blaquia atretal, e lemperador: axi que de cascuna part li donauen assats que fer. E trames sos missatges a la companya els promes de pagar lo sou de VI mesos, si li venien ayudar; e encara puys de mantenirlos en aquell sou: ço es a saber quatre unçes lo mes per home a cauayll armat, e dos per cauayll alforrat e una unça per hom de peu; si que daço faeren llurs conuinences, ab cartes jurades de cascuna part. E sobre aço la companya partis de Saserandria e vench a la Morea ab gran afany que sofferien a passar la Blaquia, qui es la pus fort terra del mon.
E com foren el ducat de Tenes, lo compte de Brenda acullis be els dona encontinent paga de dos mesos. E començaren a venir contra los enamichs del compte, si quen poch de temps hagren consumada tota la frontera dels enamichs del compte. Queus dire? que cascuns hagren goig, que poguessen fer pau ab lo compte. Si quel compte cobra mes de XXX castells que li hauien lleuats, e ab gran honor posas ab lemperador e ab Langlo e ab lo dispotat: e aço hach feyt dins VI mesos, e no hach feyta paga mas de dos mesos. E com ell vae, que hach pau ab tots sos vehins, pensa una gran malauentura, ço es a saber, que pogues destroyr la companya. E tria estro CC homens de la host de cauall dels millors que hi eren, e estro a CCC de peu; e aquells ell feu de casa, els quita els dona terres, possessions. E com be los hach assegurat, ell mana als altres, que li exissen de son ducat. E aquells digueren, quels pagas ço que li hauien seruit. E ell dix los, quels daria la forca. E entretant ell hach feyts venir, qui de la terra del rey Robert, qui del principat de Morea, qui de tot aquell pays be DCC cauallers francesos. E com los hach ajustats, ajusta be XXIV milia persones de peu grechs del ducat; e llauors host feyta ell vench sobre la companya. E aquells de la companya quiu saberen ab llurs mullers e ab llurs infants exiren los en un bell pla prop Estines. E en aquel lloch hauia un pantan, e daquell pantan la companya se feu escut. Mas com los CC homens de cauayll dels Cathalans e els CCC de peu vaeren, que adeueres se feya, anarensen tots ensemps al compte e digueren li: senyor, nostres germans son aci, que nos vaem, que vos volets destroyr a gran tort e a gran pecat, perque nos vos deym, que ab ells volem anar a murir: e axi desafiamvos ens espedim de vos. E lo compte dix, que anassen a la mala ventura, que bo era que murissen ab los altres: e axi tots plegats anarensen mesclar ab la companya, e pensaren tuyt de arrengar batalla. E ells Turchs e els Turcoples anarensen ajustar tots en un lloch, que nos volgren mesclar ab la companya, pensant, que nos faes ab acordada pensa dels uns e dels altres, per destroyor ells: e axi volgren estar tots plegats a la vista. Queus dire? lo compte bataylla arengada ab CC cauallers francesos, tots ab esperons dor, e molts daltres del pays, ab les gents de peu vench vers la companya. E ell mes se a la deuantera ab la sua senyera, e pensa de brocar, e va ferir a la companya: e aquellsde la companya anaren ferir en ell. Queus dire? quels caualls del compte al brugit quels almugauers faeran, giraren enuers lo pantan, e aqui lo compte caygue e la sua senyera, e tots aquells qui a la deuantera vengren. E els Turchs e els Turcoples que vaeren que adeuers se feya, pensaren de brochar e de ferir en ells. E la bataylla fo molt fort; mas Deus qui tots temps ajuda a la dreta ajuda a la companya en tal manera, que de tots DCC cauallers non escaparen mas solament dos, que tots muriren: e lo compte e tots los altres barons del principat de la Morea, que tots eren venguts per destroyr la companya. E daquests dos fo la hu micer Bonifaci de Verona, senyor de la terça part de Negrepont, qui era molt prom e bo, e tostemps hauia amada la companya. Si que tantost lo saluaren, quel conegren. E laltre micer Roger Deslaur, un caualler de Roseyllo, lo qual moltes vegades era estat per missatge a la companya. E axi mateix muriren tots quants homens hauia a cauayll del pays; e de peu ne moriren mes de XX milia persones. E axi la companya lleua lo camp, e hagren guanyada la bataylla e tot lo ducat de Tenes.

E tantost com lo camp hagren lleuat, pregaren micer Bonifaci, que fos capita. E ell nou volch pendre per res. E axi faeren capita a micer Roger Deslaur, e li donaren per muller la muller qui fo del senyor de la Sola ab lo castell de la Sola. E axi partiren se la ciutat de Estines e totes les viles e els castells del ducat, e donaren les dones per mullers a aquells de la companya e a cada hu, segons que eran bon hom, e donauen a tal tant honrrada dona, que no li tanguera que li donas aygua mans. E axi assegurarense e ordonaren llur vida en tal manera, que si sauiament ho volen tenir, per tostemps ells e els llurs hi hauran honor.