Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXLIV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXLIV.
Recompta, qui sia estat micer Bonifaci de Verona, e la sua dexendença; e com lo duch de Tenes pres caualleria del dit micer Bonifaci de Verona e li feu molt gran do e honor lo dia de sa caualleria.

Veritat es, quel duch de Tenes era hu dels nobles homens qui sien en limperi de Romania apres rey, e dels pus richs. E antigament foren dos frares, fills del duch de Braymon, qui passauen en oltra mar per la sancta esgleya romana ab gran caualleria e ab molta gent ab naus. E eren se recullits e Brandis e a Vanecia, e linuern aconseguils al port de Clarença. E llauors aquelles gents de aquell pays eren rebels a la esgleya. E aquests dos senyors trameteren missatgers al papa, que si ell los donaua lo principat de la Morea, que ells aquell hiuern lo conquerrien, que aytant poch se podien pus anar auant. E lo papa otorgals ho ab gran goig, si que aquells dos germans conquistaren tot lo principat e el ducat de Tenes. E lo major fo princep de la Morea, e lo menor duch de Tenes. E cascu hach sa terra franca e quitia, e donaren a llurs cauallers castells e casals e llochs, axi que tota hora si poblaren mil cauallers francesos, que tots hi faeren venir llurs mullers e llurs infants de França. E puys tota hora aquells qui son estats apres dells prenen mullers dels pus nobles barons de França: e axi per dreta llinea son nobles homens e dalta sanch.

E esdeuenchse, quel bon duch de Tenes, com ja dauant vos he dit, que lexa la terra al compte de Brenda, qui volch pendre caualleria, e feu manar corts per tota sa terra. E mana, quel dia de sent Ioan de iuny tots quants homens honrrats hauia en son ducat fossen a la ciutat Destines hon ell volia pendre caualleria, e axi mateix ho mana a prelats e tota altra bona gent. E puys feu cridar per tot limperi e per tot lo dispotat e per la Blaquia, que tot hom qui hi volgues esser, que hi vengues a recebre dons e gracies dell. E axi fo manada cort be per VI mesos abans ques faes.

E es veritat, quel senyor de Verona, qui es bona ciutat en Lombardia, hach tres fills. E la hu, ço es lo major, ell feu hereu de Verona; e aquell que venia apres arrea ab XXX cauallers e ab XXX fills de cauallers, el trames a la Morea al ducat de Tenes. E aquell qui era duch de Tenes, pare daquest duch de qui ara vos parle, recebe lo molt volenterosament e donali molt del seu, e feu lo gran rich hom, e li dona muller ab molt gran riquesa, e feu lo caualler, e hach de sa muller dos fills e dos filles. E com sos germans saberen, que axi be li anaua, micer Bonifaci dix a son frare qui era lo menor, que ell volia anar a son frare a la Morea: e al frare major plach li, e ajudali daço que poch. E micer Bonifaci no hauia mas un castell que son pare li hauia lexat, e aquell vene perço que mills sapareyllas. E axi apareyllas ab X cauallers e ab X fills de cauallers, e pres caualleria de son frare lo major, perço que mes valia que fos caualler, que si anas escuder; que en aquelles parts no es honrrat negu fill de rich hom entro que es caualler, e perço ell se feu caualler per ma de son germa.

E axis parti de Lombardia, e recullis a Vanecia, e venchsen el ducat de Tenes. E com fo el ducat, venchse dauant lo duch quil recebe molt be. E troba que son frare era mort no hauia un mes, e quen hauien romasos dos fills e dos filles. E axi lo rich hom tenchse per consumat, que ço de sos nabots no li profitaua res; que aquells qui eren tudors no li podien res donar, e axipodets entendre, com se tench per desaretat de tot. E lo bon duch de Tenes quil vae axi desconortat conortal e dix, que no sesmayas, que ell lo rebria de sa casa e de son conseyll ab tots aquells qui ab ell eren venguts: e axi lo rich hom fo recreat del tot, e lo duch de Tenes feu li escriure racio bona e bella per si e per sa companya. Queus dire? en aquesta vida vixque be VII anys, que hanch no fo nul hom en la cort del duch qui pus asaltament se vestis com ell e sa companya, ne null anas arreat com ell feya. Axi que tota aquella cort acoloraua.

E lo duch de Tenes prenias guart de son bon seny e de son bon enteniment, si be no sen feya res semblant, e daltra part trobaual en lo conseyll molt saui. Si quen aquella saho, quel duch hach manada sa propria carta, cascu sesforça de fer vestits a si e a sa companya per honor de la cort que donassen a jutglars. Queus dire? quel jorn de la cort vench, e en tota la cort no hach mills vestit negu, ne pus honrradament, que fo micer Bonifaci e sa companya; e hach be C brandons ab son senyal: e aço manlleua tot sobre la racio que deuia abans venir. Queus dire? la festa comença molt gran. E com foren a la esgleya major hon lo duch deuia pendre caualleria, larquebisbe Destines deya la missa, e sobre el altar estegren les armes del duch: e tot hom estech esperant, quel duch preses caualleria, e marauellarense, quel rey de França e lemperador hagren plet e so tengren a gran honor, que dells volgues pendre caualleria. E axi com tots estauen esperant, ell feu apellar micer Bonifaci de Verona, e ell vench tantost, e dix li: micer Bonifaci, feyts aqui prop larquebisbe, que yo vull, que vos me façatas caualler. E micer Bonifaci dix li: a senyor, que deyts! Trets vos escarn de mi? Segurament, dix lo duch, no; ans vull que axi sia. E micer Bonifaci que vae, que ab cor de atendre ho deya, acostas a laltar al arquebisbe, e aqui ell feu caualler lo duch. E com lach feyt caualler, lo duch dix dauant tuyt: micer Bonifaci, usança es, que tostemps donem aquells qui fan cauallers als cauallers nouells qui fan. E yo vull fer tot lo contrari, que vos mauets feyt caualler, perque yous do aci de present cincuenta milia sous de renda de torneses per tostemps daquest jorn auant a vos e als vostres, tots en castells e en bons llochs, e en franchalou, affer totes vostres voluntats. E encara vos do per muller la filla de aytal baro qui es romasa en mon poder, qui es dona de la terçapart de la illa e de la ciutat de Negrepont. E axi veus, com lo areta en un dia e en una hora, perque fo lo pus honrrat do en una dia, que gran temps a ningun princep faes: e fo cosa noua e estranya. E puys vixque micer Bonifaci rich e bast; e li lexa sa anima lo duch, com muri, el feu procurador del ducat entro lo compte de Brenda hi fo.

E axi podets hauer entes, de qui fo filla la muller de Nalfonso Fraderich. Ara vos lexare a parlar de tots los feyts de Romania, e tornar vos he a parlar del senyor rey Darago e del senyor rey de Mallorques e del senyor rey de Sicilia.