Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXLIX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXLIX.
Com los de Miscona ab alcuns de Moabia assatiaren lo castell de Gerba; e en Carlet ab ajuda del senyor de Sicilia Fraderich anant a Gerba gita toda la caualleria, e a poch de temps muri; e com reuelats segona vegada, lo senyor rey trames en Iacme de Castellar, hon axi mateix muri.

Com los Sarrahins de Gerba saberen la mort den Rogero, e los maluats de Miscona ab alguns maluats de Moabia, axi com la gabella del Duyques, reuelarense contra los chrestians e contra la casada de Bensimomen: si que meteren caualleria de Tunis en la illa e assatiaren altra vegada lo castell. E en Carlet ab ajuda del senyor rey de Sicilia e del rey Robert ab V galees e lenys ana a Gerba. E per aquella manera mateixa ell gita la caualleria de Tunis de tota la illa. E axi mateix ell reconcilia les gents de Miscona ab conseyll de la casa de Bensimomen, e perdonals. E hordona la illa, tornasen en Calabria hon hauia jaquida madona Nangarina[1] Dentença sa mare. E no ana a llonch de temps, que axi mateix muri, e romas la terra a un fill que hi hauia romas fort poch, quen aquella saho no hauia V anys, e hach nom Rogero de Luria, axi com lo germa major: ço es a saber, que ell hauia nom Frances de fons; mas com lo germa fo mort, al confermar li mudaren lo nom, qui hach nom Rogero de Luria. E com los maulats de Miscona saberen aço, reuelarense contra los chrestians e contra aquells de Moabia. Si que la guerra comença entre els, axi que no hi hauia caualleria estranya de la una part ne de laltra, saluant quen Simon de Montoliu qui era capita de la illa per en Rogero ab aquells del castell ajudaua a aquells de Moabia per raho de la casa de Bensimomen. E estant axi la guerra, micer Coral Llança del castell Menart, qui era tudor den Rogero en aquelles parts, pregaua lo senyor rey de Sicilia, que li plagues, quen Iacme de Castellar, un hom de mar bo e espert, qui hauia armades quatre galees per entrar guanyar en Romania, quel faes girar a Gerba, e que vesitats lo castell de Gerba e hi donas tota aquella ajuda que pogues, e a la casa de Bensimomen atretal. E lo senyor rey per amor de micer Coral Lança, e perço que lo castell ne stigues pus fort, atorgali ho, e feu se venir en Iacme de Castellar e manali, que faes una passada per Gerba, e confortats e ajudas a aquells dell castell; e puys que anas a guanyar, que les galees seren armades dels diners del senyor rey. E en Iacme de Castellar pres comiat del senyor rey, e anasen a Gerba: e com fo al castell, meteren li lo cap entorn, que ab totes les galees senyera estesa pensas danar ab aquells del castell e ab partida de chrestians e ab aquells de Moabia contra aquells de Miscona; axi que aquells de Moabia foren vençuts. Si quen Iacme de Castellar hi muri, e mes de D chrestians, de que fo gran tala e gran dany.

E com aquells maluats de Miscona hagren hauda aquesta victoria, ja foren pus endiablats, e ab mes de superbia, e mayorment hauia la follia en testa un traydor de Miscona qui era llur cap, qui hauia nom Alef. Si que, pus aquesta desconfita hagren feyta, pensaren tots dies de garrejar lo castell aquells de Miscona. Si que de tot en tot se volia aquell traydor de la illa apoderar.

  1. Var B. Saurina.