Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXXIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXXIII.
Com en Ferran Eximenis Darenos correch entro prop de Constantinoble, e en mig del jorn embla lo castell de Medico, e lo va guanyar e pendre; e com la companya se reparti en tres parts.

E com ell fo ordonat, un dia hach pres estro a CL homens a cauall e entro a CCC dapeu, e ana correr fins a la ciutat de Constantinoble. E al tornar que sen feya ab presa de gents e de bestiar que sen amenaua lemperador hach li trames a un pas per hon hauia a passar be DCCC homens a cauall e be dos milia dapeu. E en Ferran Eximenis quils vae preyca la sua gent els amonesta de be affer: e tuyt ensemps van ferir. Queus dire? quentre morts e presos nagren mes de DC homens dacauall, e dapeu mes de dos milia. E fo molt bo feyt e honrrat. E axi guanya tant ell e sa companya en aquella caualcada, que ab aquell guany ana assatiar un castell qui es en lentrant de Boca Daner, qui ha nom lo Medico. E sapiats, que aquell setge no era mas ab LXXX homens a cauall e ab CC dapeu, e dins hauia mes de DCC homens darmes de Grechs. E en veritat, quel rich hom era pus assatiat a dreta raho, que aquells de dins; que tot lo pa que menjauen los trametia yo de Galipol ab barques, e hay XXIV millies de Galipol tro lla: e axi tot refrescament los hauia yo a trametre. E axi tench lo setge be VIII mesos, e hi trague de nuyt e de dia ab trebuchs. E yo hauia li tramesas X escales de cordes ab rampagols, e moltes vegades de nuyt cuydauen lo emblar, e nos podia fer.

Si queus comptare la pus bella ventura que li vench, que hanch fos feyta. Un jorn de iuyol, que feya gran sesta, tots aquells del castell eren, qui per ombres qui durmien, qui estauen qui parlauen. E axi com la gran sesta era, que tot lo mon bullia de calor, quisques durmis, en Ferran Deximenis vetlaua, axi com aquell qui tenia gran carrech a les coses. E guarda enuers lo mur, e no hi senti parlar negu, ne nul hom no hi paria. E anas a costar al mur, e feu semblant, que hi acostas escales, e nul hom no hi parech. E llauors ell sen torna a les tendes e feu tot hom aparellar de ma en ma menys de brugit. E hach C homens jouens e temprats, e ab les escales ells sacostaren al mur e van arborar les scales sus al mur, e puix van muntar en cascuna escala V homens, hu apres daltre. E tot suau muntarensen al mur, que hanch no foren sentits; puix muntaren ni altres, axi que foren be LX. E vansen emparar de tres torras. E en Ferran Deximenis vench a la porta del castell ab tota laltra gent ab destrals per trencar la porta. E axi com aquests matauen aquells qui eren al mur, e lo viafora era dins, tuyt corrien a aquells, e ells trencauen les portes. E axi se segui, que, com aquells LX homens foren sus, pensaren de donar sobre aquells qui eren el mur qui durmien, e tota la gent correch a aquells. E en Ferran Deximenis fo a la porta e pensa de trencar lo portal, que hanch no troba que li ho contrastas. E com les portes foren trencades, pensaren dentrar a matar e de destroyr tot ço que dauant se trobauen. Axi que prengueren lo castell, e si guanya tanta de moneda, que daquella hora auant en Ferran Deximenis ne sa companya no hagren fretura, ans foren tots richs. E axi podets be hauer entesa la pus bella ventura que james oyssets dir, que en mig del jorn semblas castell que VIII mesos hagues estat assatiat.

E com tot aço fo passat, e tota companya estech partida en tres parts, que uns eren apres altres, ço es a saber an Ferran Eximenis al Medico, e yo Ramon Muntaner a Galipol ab tot los homens de mar e ab daltres; que Galipol era cap de tot, e aqui venien tots quants hauien mester vestit o armadures o altres coses, e era ciutat hon trobauen tot ço que mester hauien, e aqui estauen e venien tots los mercaders de qualque condicio fossen. E al Redisco e al Panido estaua en Rochafort ab tota laltra companya, e tots estauen richs e basts, que res no sembrauem ne llaurauem, ne cauauem vinya ne podauem, e si culliem cascu any aytant vi com soliem, e aytant forment com ciuada.

Axi que V anys vixquem de renadiu, e les caualcades se feyen les pus marauelloses que james hom se pogues pensar: si que, si totes les vos deya, hom no hi bastaria escriptura.