Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXXVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXXVII.
Recompta lo tractament que Ser Antoni Spindola feu ab lemperador de Constantinoble; e com desafia la companya de part de tota la comu de Genouesos, e vench assatiar Galipol hon fo mort, e desbaratats los llurs.

Ara vos lexare a parlar dells qui sen venen e han haut affany e treball assats, e tornar vos he a parlar de nos qui romanguem a Galipol, qui no haguem en res menys daffany que ells. Que damentre que la companya fo partida de Galipol per anar sobrels Alans, lemperador ho sabe. E fo ventura, que en aquella saho XVIII galees de Genouesos, de que era capita Ser Antoni Spindola, qui era vengut de Genoua a Constantinoble per menar en Lombardia lo fill del emperador menor per esser Marques de Monferrat. Si quel dit Ser Antoni Spindola dix al emperador, que si ell volia, que son fill lo marques hagues per muller la filla de micer Hopeciu Spindola, que ell li guarrejaria los Franchs de Romania. E lemperador dix, que li pleya.

E sobre aço lo dit Ser Antoni vench ab dos galees a Galipol, e desafians de part del comu de Genoua. E lo desafiament fo aytal, que ell nos manaua ens deya de part del comu de Genoua, que nos que ixquessem de llur jardi, ço era limperi de Constantinoble, que era jardi del comu de Genoua; en altra manera, si non exiem, quens desafiaua per lo comu de Genoua e per tots los Genouesos del mon. E yo responguili, que no pendrem llurs desafiaments; que nos sabiem, quel comu era estat e era amich de la casa Darago e de Sicilia e de Mallorques: e axi que no hi hauia raho, que aquells desafiaments ells faessen, ne nos deguessem rebre. E axi si ell feu fer una carta publica daço que hach dit, e yo daço que hagui respost per tota la companya. E puys altra vegada torna en allo mateix, e yo axi mateix li respongui, e foren ne feytes altres cartes. E puys a la tercera vegada ell si torna, e yo responguili, que deya mal, com aquells desafiaments se fermaua, e que yo de part de Deus e de la sancta fe catholica a exalçar era vengut en Romania, e que ell cesas daquells desafiaments; ans lo requiria de part del pare sant apostoli, de qui nos tenim la senyera, la qual ell podia vaer, contra lemperador e les sues gents qui eren de cismatichs, qui a gran traycio hauien morts los nostres caps e nostres frares, vinent los nos seruir contra los infels: e axi quel requiriem de part del dit pare sant e del rey Darago e del rey de Sicilia, quens ajudassen a fer aquesta venjança; e si nons volien ayudar, que nons noguessen. En altra manera, si ell no volia reuocar sos desafiaments, que protestaua de part de Deus e de la santa fe catholica, que sobrell qui hauia fets aquells desafiaments, e sobre tots aquells qui bons ni eren estats ne fauorables, fos la sanch que sescamparia entre nos e ells per aquell desafiament; e que nos ne romanguessem sens peccat e sens colpa; e que Deus e lo mon podia veure, que nos com a forçats ho hauiem a rebre, e ell estech en sos desafiaments. E aço feya ell, que hauia donat a entendre al emperador, que tantost com lo comu los desafiaments nos donas,que no gossariem romanir a Romania: e no sabia be nostre cor, que ab cor ho hauiem pres, que nul temps non exissem, entro venjança complida neguessem presa.

E axi tornassen a Constantinoble e dix al emperador ço que hauia feyt; e encara li dix, que ades de present li hauria lo castell e mi e tots quants hi erem. E tantost feu recullir les XVIII galees sues e VII del emperador, de que era almirail Nandriol Murisch Genoues, e lleuaren lo fill del emperador per menar lo al marquesat, e vengren nos un dissapte a vespres dauant Galipol totes les XXV galees. E tot aquell dia e nuyt pensaren de obrar escales e guarniments per combatre Galipol, sabent, que la companya nos era lluny e nos erem romasos pochs homens darmes. E axi com ells ordonauen llurs bataylles que donassen lendema, yo ordone ma defenso tota la nuyt: e la defenso fo axi ordonada, que yo fiu guarnir totes quantes fembres hi hauia, que de les armes hi hauia assats, e ordoneles als murs, e a cascuna part del mur yo ordone un mercader daquells mercaders cathalans que hi hauia, que fosse ordonador de les fembres. E ordone per tots los carres mijes botes de vi be temprat ab vernigats e ab molt pa, e menjas e begues quin volia; que be sabia, quel poder era tant gran defora, que nons lleuria danar menjar a casa. E puix ordone, que tot hom fos be guarnit de cuyraces; que yo sabia, quels Genouesos anauen be bastats de passadors, e quen despendrien molts; quells han una manera, que no fan sino trer, e despendrien ells mes cayrells en una bataylla, que no farien Cathalans en deu. E axi fiu tot hom guarnir, e fiu estar oberts les postichs de la barbacana, que eren totes les barbacanes enuerdescades, perço que poguessem acorrer lla hon major ops nos fos. E daltra part ordone metges qui fossen apparellats dadobar, com nul hom seria nafrat, en guisa que tantost pogues tornar a la bataylla. E com tot aço hagui feyt e ordonat, hon deuia estar cascu, ne que deuia fer, yo ab XX homens anaua e corria ça e lla hon veya, que major ops era.

E lo jorn se feu, e les galees vengren a pendre terra. E yo ab un bon cauall que tenia mi terç de cauallers armats ab llorigues e perpunts contraste als palomers de pendre terra entro a hora de tercia. E a la fi X galees prengueren terra be lluny, e sobre aquell pendre terra a mi caech lo cauall, e finalment un meu escuder analla e donam lo seu cauall, e hanch tant nom cuyte, quentrel cauall qui era en terra e yo ab XIII nafres ne lleuam; empero com fuy pujat sobre laltre cauall, puje aquell escuder sobre les anques del cauall. E axi pujemen al castell ab cinch ferides que hagui, de que poch men senti, saluant una quen hauia de llonch del peu despasa, e aquella e les altres yom fiu adobar tantost: e axi hagui perdut aquell cauall.

E com les galees vaeren, que yo era cahut, cridaren: mort es lo capita! via a ells! via a ells! E llauors presseren terra tots ensemps, e hagren molt sauiament ordonades llurs batalles, que de cascuna galea exi una senyera ab la mitat de la xurma. E fo axi ordonat, que si negu daquells qui anauen a la batalla lla hagues fam o set, o fos nafrat, ho tornauen a la galea; que si era ballester, que altre ballester hi exis, e si era llancer, atre tal: en guisa que aquells qui dauen la batalla per res no podien minuar, ne per anar a menjar, ne per altra raho; ans de ple en ple donassen la batalla. E axi exiren ordonats e pensaren cascu donar batalla lla hon era ordonat, que combates ab la xurma, e pensaren molt vigorosament de combatre, e nos de defendre: e ells gitauen tants de cayrels, que quax lo cel tolren a hom de vaer. E aquest trer dura entro a hora nona, axi que tot lo castell ne era ple. Que nous dire, que tuyt no fossem ferits aquells qui defora anauem, que un meu coch qui estaua en la cuyna, qui coya gallines per los nafrats, que per lo fumeral li vench un passador qui li entra per lo muscle be dos dits. Queus en diria? La batalla fo molt fort, e les nostres fembres ab cantals e ab pedres que yo hauia feytes metre el mur, que la barbacana defensauen tant regent, que marauella era: quen veritat fembra si troba que hauia cinch cayrellades en la cara, qui encaras defensaua, axi com si no hagues mal. E axi dura aquesta batalla entro a hora de despertada.

E com vench a hora de despertada, lo capita per nom Antoni Spindola dauant dit, qui feu los desafiaments, dix: o vil gent! ques aço, que tres tinyosos que ha dins se defensen a vosaltres? molt sets vils! e llauors ell saparella ab CCCC homens de casades que hi hauia, que tots eren de les millors casades de Genoua, e ab cinch senyeres ell pensa dexir de les galees. E tantost ho digueren a mi, e yo munte el mur e viu los venir, e tantost fiu armar mon cauall e los altres VI caualls armats que yo hauia. E comfom be arreats e apparellats, que nons falli res, yo fiu venir C homens daquells qui eren el castell dels millors e fiu los desguarnir - que feya gran calor, axi com aquells qui eren el mig de iuliol, e viu, quels cayrells eren cessats, que negu no trayen, que tots los hauien despesos - e en camisa e en bragues cascu ab una darga, e ab la llança en la ma e ab les espases cintes e lo punyal yols fiu tots aparellar. E com lo capita, ço es a saber Antoni Spindola, ab tots aquells bons homens ab les cinch senyeres foren venguts a la porta Ferrica del castell, e hagren donada la batalla molt fort una gran peça, en guisa que la major part trayen la llengua de set e de calor: e axi yom comane a Deus e a madona sancta Maria, e vaig fer obrir la porta, e ab los VI caualls armats e los homens de peu qui eren exits axi lleugers anam ferir a les senyeres, si que al primer colp nabatem quatre. E ells qui hagren vist, que nos axi feriem vigorosament, axi de cauall com de peu, vanse vencre, axi que tantost nagrem les espatlles. Queus en diria? quen Antoni Spindola perde la testa en aquell lloch hon feu los desafiaments, e ab ell tots los gentils homens qui ab ell eren exits, axi que tota hora hi muriren mes de DC Genouesos. E dich vos, que per les escales de les galees sen pujauen los nostres mesclats ab ells, axi que en veritat, si sol haguessem haut C homens freschs de les galees, hagrem retengudes mes de quatre; mas nos erem tots nafrats e hujats, e axi a la mala ventura llexam los anar.

E com tots foren recullits e denegats, que ni hach assats al recullir qui cayen en mar, a mi vench un missatge, que en un puig nauien romasos entro a XL. E correguem lla, e era cap daquells lo pus fort hom de Genoua, Nantoni Bocanegra. Queus dire? Tots sos companyons muriren, e ell tenia una espasa bordonenca en la ma, e gitaua tals estochs, que nul hom no si gosaua acostar. E yo que li viu fer tant gran cosa, mane, que nul hom nol feris, e diguili, ques retes, el ne dregue moltes vegades; e hanch res non volch fer. E yo llauors mane a un meu escuder qui era ab cauall armat, que brocas sobre ell; e ell feu ho volenters, e vali tal colp donar dels pits del cauall, quen terra lo mes: e llauors foren ne fetes dell mes de C peces.

E axi les galees dels Genouesos desbaratades e morts e destroyts ab lo marques anarensen a Genoua, e aquelles del emperadoranarensen a Constantinoble: e cascu ana ab lo seu mal mandado, e nos romanguem alegres e pagats.

E lendema aquells de la companya hagren sabuda, que yo era assatiat, e aquells qui eren be encaualcats pensaren de cuytar; que en una nuyt e un dia anaren mes de tres jornades, axi que lendema a vespre hach atesos mes de LXXX homens de cauall. E puix a cap de dos jorns la host tota vench, e trobaren nos tots carefexats [1] e nafrats. E foren tots molt despagats, com no hi eren estats; empero alegramnos tuyt los uns ab los altres, e faerem professons per retre gracies a Deus de les victories quens hauia feytes. E ells fere nos a tuyt bona part daço que hauien guanyat, axi que tuyt, lla merce de Deus, erem sobrerichs.

  1. Var. calafexats.