Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCXXXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CCXXXII.
Com la companya se moch pera anar al regne de Salonich; e com essent a dos jornades prop de Christopol brega se moch entre la companya, hon muri en Berenguer Dentença per mans dels Rochaforts.

E com saberen linfant e tota la companya, que yo hagui cremats e derrocats tots los llochs e els castells, e que fui exit de Boca Daner saluament, ordonaren la llur partença. E la ordonacio feu lo senyor infant aytal, quen Rochafort e aquells qui ab ell eren, e els Turchs e els Turcoples, que sen anas primer de un jorn, ço es a saber, que lla hon ells jaurien la una nuyt, que lendema lo senyor infant ab en Berenguer Dentença e en Ferran Eximenis e totes les llurs companyes hi jaquessen, axi que tota hora anassen una jornada los uns lluny dels altres. E axi anaren molt be ordonats a poques jornades. E com foren a dues jornades prop de Christopol, lo diable que no fa sino mal ordona, que la host den Berenguer Dentença se lleuas masa gran mati per la gran calor que feya, e aquells den Rochafort forensen lleuats gran dia, perço com hauien jagut en un pla qui era tot jardins, e que hauia de tots bons fruyts qui en aquell temps se conuenien, e bones aygues, e molt vi que hi trobaren per les cases. E axi per la bona posada ardarensen de partir, e los altres hauien haut tot lo contrari, per ques lleuaren mati. E axi la dauantera de la host del senyor infant aconsegui la rerasaga de la host den Rochafort. E com aquells den Rochafort los vaeren, una veu del diable vench entrells, qui crida: armes! armes! que veus la companya den Berenguer Dentença e den Ferran Eximenis quins venen matar. E axi la veu ana de ma en ma entro a la dauantera , e en Rochafort feu armar los caualls, e tots aparellarensen, e Turchs e Turcoples. Queus dire? lo brogit vench al senyor infant e an Berenguer Dentença e an Ferran Eximenis. E tost en Berenguer Dentença munta en son cauall en una cota vestit, tot desguarnit, ab la espasa cinta, e una escona muntera en la ma, e pensa de capdellar, e barafustar los seus, e de fer tornar anrera. E anant capdellant axi com podia — que no sabia quina remor sera, e capdellaua axi com aquell qui era molt saui rich hom e bon caualler — vench en son cauall armat de tots punts en Gisbert de Rochafort, germa menor den Berenguer de Rochafort, e axi mateix en Dalmau sant Marti, llur auoncle, en son cauall be armat, e a junta van venir enuers en Berenguer Dentença qui capdellaua; e cuydarensen, que ell que anegas la companya. E ab dos ajunta van li venir, e en Berenguer Dentença crida e dix: que sera? E amdosos lo van ferir, e trobaren lo desarmat, e passaren li les llances del altra part, axi que aqui mateix lo mataren, de que fo gran dany e gran tala, que ell faent be lo mataren. E com lagren mort, van cercar los altres, e assenyaladament an Ferran Eximenis. E en Ferran Eximenis, axi com a bon caualler e saui, axi mateix exi al brugit tot desguarnit, e puja el cauall, e ana capdellant. E com vae, que aquells den Rochafort hagren mort en Berenguer Dentença, e anauen ab ell los Turchs e els Turcoples, que hi feyen aytant com ells los manauen, e vae, que tot hom muria, entro ab XXX homens a cauall anasen en un castell qui era del emperador. Veus en quin perill se hach a metre,que en poder de sos enamichs se mete per força : e aquells reculliren lo volenters, que veyen la brega. Queus dire? que axi matant e firent vengren entro lla hon era la senyera del senyor infant e sa companya. Axi quel senyor infant vench armat sobre son cauall ab la maça en la ma, e anaua capdellant axi com podia. E tantost com en Rochafort e sa companya lo vaeren, meterense entorn dell, que nul hom no li pogues fer damnatge, ne els Turchs ne els Turcoples. Queus dire? que tantost com lo senyor infant fo ab ells, romas lo ferir; mas empero no romas tant, que tota hora aquell jorn no matassen dels nostres mateixos, ço es a saber de la companya den Berenguer Dentença e den Ferran Eximenis, mes de cent e cinquanta homens a cauayll, e be cinchcents de peu. Vejats, si fo be obra del diable, que si la terra fos poblada de gent qui a bataylla los exissen, ells haurien morts aquells e a ells mateixos.

E com lo senyor infant vench en la plaça hon jaya mort en Berenguer Dentença, aualla e comença a fer dell gran dol, el besa mes de deu vegades; e tots quants nach en la host, faeren atre tal, e en Rochafort mateix sen mostra molt despagat, en plora, e son germa e son auonclo que mort lauien. E com lo senyor infant los ne repta, escusaren se, que nol conexien. E axi hagren tort, e a gran pecat lo rich hom mori, e tots los altres. E lo senyor infant feu aturar en aquell lloch tota la host tres dies, e en una esgleya que hi hauia hermitanya de sant Nicholau soterraren lo cors del dit en Berenguer Dentença, e hi feren cantar misses, el meteren en un bell monument prop del altar. Deus haja la sua anima, que matre dret fo, que per tolre lo mal que nos faes mori. E com aço fo feyt, linfant sabe, quen Ferran Eximenis era en aquell castell ab aquells qui ab ell seren anats: e puys que ni anaren be LXX daltres, axi que tota hora fo ab C homens al castell bons homens de la host. E linfant trames li a dir, que sen tornas, e ell trameslo a pregar, que li perdonas, que ell no era en son poder, com no sera; que pus el castell fo una vegada, hauia anar dauant lemperador ab tota sa companya. E axi lo senyor infant tench lo per escusat ell e tots aquells qui ab ell eren.

E estant axi les quatre galees del senyor infant, de que era capita en Dalmau Serran caualler e en Iacme Despalau de Barcelona, vengren en aquell lloch hon la host era, quel senyorinfant los hauia tramesos a mi, quem acompanyassen; e ells no volgren auenturar dentrar en Bocadaner per pahor de galees de Genouesos, e axi menys de mi tornarensen lla hon saberen que la host era.