Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CIX

De Viquitexts

CAPITOL CIX.
Com lo noble en Berenguer de Vilaragut ab XII galees pres moltes naus e terides del rey Carles, e barreja Galipol e Vilanoua e Pulia.

Com en Berenguer de Vilaragut se fo partit del almirall, ell feu la via del cap de les Colones. E a lalba del jorn ell ana a Cotro, hon troba tres naus e terides moltes del rey Carles, carregades de viandes que trametia a la caualleria ques cuydaua que fos en Sicilia; e tantost enuestiles e pres les totes, e les amarina, e les trames en Sicilia a Macina. E puix feu la via de Taranto, e axi mateix hi troba gran nauili que pres e trames a Macina. E puix feu la via del cap de les llengues e pres Galipol, el barreja, e en cascun lloch ell hauia llengua de les galees, que ja podien esser a Brandis be hauia VIII jorns, quen lloch no seren aturades. E perço ell anaua corrent la costera, que debades no fos anat. E perço entraua en cascu daquests llochs que les cuydaua trobar. E puix de Galipol venchsen a Ortentro qui es bona ciutat e graciosa; e al port de Ortentro axi mateix troba gran nauili que pres e trames a Macina. E puix ana al port de Brandis, e entra dins entro a la cadena, que daqui auant no poch entrar; e trames a dir al capita de les galees, que si ell li volia exis a batalla, quel esperaria tres jorns: e axi ho feu, que tres jorns lespera dins lo port, que hanch no li volch negu exir. E com ell vae, que no li volch exir, una nuyt parti de Brandis e ana barrejar Vilanoua, e puix Pulia, e puix tot lo burch de Manapol. E com tot aço hach barrejat, pres en cascu lloch molt nauili que trames a Macina. E puix ana correr la illa de Curfo, e axi mateix hi pres naus e terides.

E com tot aço fo feyt,e hach guanyat sens fi, ell sen torna a Macina alegre e pagat, e tots aquells qui ab ell eren: e deuien ho esser, quel guany era sens tot nombre quell hauia feyt, e tots cells qui ab ell eren. E com fo a Macina, fo be reebut per madona la regina e per los senyors infants e per lalmirall e per tuyt, e los fo feyta gran festa. E com aço fo passat, lo senyor infant mana a lalmirall, que faes adobar totes les galees, e que posas taula a quaranta galees, que ell volia que quaranta galees sarmassen; que ell hauia entes quen Napols narmauen cinquanta. E axi com ell ho mana, axi fo feyt.

Ara lexare a parlar de madona la regina, e dels senyors infants e del almirall qui fa adobar les quaranta galees e te taula, e tornare a parlar del senyor rey Darago.