Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLIX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CLIX.
Com lalmirall en Roger de Luria anant en Sicilia barreja la Barbaria, e correch la illa de Gerba e Colameta, e vence la batalla de Matagrifo, es combate en Brandis ab los Francesos els tolgue lo pont e arriba a Macina hon li fo feyta festa.

Veritat es, que com los Francesos foren desbaratats e exit de Cathalunya, lo senyor rey en Pere fo en Barcelona, e dona al almirall a ell e als seus la illa de Gerba; e encara li dona castell e llochs bons e honrrats del regne de Valencia. E axi lalmirall anasen alegre e pagat per moltes rahons; que nul hom pus alegre no pogra esser, com ell fora, sino fora la mort del senyor rey en Pere, que li dolia molt: e axi com ja dauant hauets entes, com ell hach pres comiat del senyor rey Nanfos, com fo tornat a Çaragoça, e puix com sen vench el regne de Valencia vesitar so llochs, e puix com se reculli e sen ana per la Barbaria. E axi com sen anaua per la Barbaria, ell barreja llochs e pres naus e lenys; e axi com ho prenia, sin trametia a Valencia al faedor seu. Si que ana axi costejant tota la Barbaria, entro que fo a Gerba, e a Gerba endreça la illa, e la ordona, e correch tot Ris qui es en la terra ferma; e aquells de Ris sotsmeterensen a ell, que li pagassen ço que aquells de Gerba li pagauen, e que fossen sotsmesos a ell, axi com aquells de la illa de Gerba.

E com aço fo feyt e hach refrescada la gent, ell feu la via de Colometa costejant la costera, e axi mateix feu terrasauia [1] a munt de barques, e nach molts esclaus e esclaues, e naus e lenys que pres carregats de spiciaries, que venien de Alenxandria a Tripol: e tot ço prenia. E depuix que fo de lla Tunis, ell ho trametia a Macina. Queus dire? hach la ciutat de Colometa, e barreja tota la ciutat, saluant lo castell de la ciutat qui es fort be murat, que tenen jueus: e aquell combate un jorn. E en laltre jorn ell hach aparellades ses escales per combatre e per muntar; e axi aquells de dins faeren li parlar pacti, e donaren li una gran suma dor e dargent, tant que ell vae, que molt mes li valia que si los cremas nels barrejas; que si una vegada los cremas, james no hi habitara negu, e ara feya compte, que tots anys ne hauria trahut.

E com tot aço hach feyt, parti de Colometa. Apres feu la via de Cret e pres terra en Candia; e lla ell refresca, e puix ell sen vench batent la Romania, e barreja molts llochs; e puix passa per boca de Setuli, e pres terra al port de les Guatles, e venchsen puix a Çuron, e los Vanacians donarenli gran refrescament e a Çuron e a Mocho. E puix venchsen en la plaja de Matagrifo, e aqui ell pres terra. E les gents del pays axi de cauall com de peu exiren li tants, que be foren cinchcents cauallers francesos e molta gent de peu, e arrengaren li batalla. E axi ell feu exir los caualls de les galees qui eren tro a centcinquanta, e armats e apparellats vengren batalla arrengada. E plach a Deus, que dona victoria a lalmirall, axi quels Francesos e els homens del pays foren tots morts e presos; perque la Morea daquell temps auant fo molt despoblada de bona gent. E com aço hach feyt, venchsen a la ciutat de Clarença, e feu restar de la gent, e hach ne molt de thresor. E puix parti daqui, e ana a barrejar la ciutat de Patraix, e puix barreja la Xifellonia e el ducat e tota la illa de Curfo, la qual ja altra vegada hauia barrejada; e puix feu la via de Polla, e pres terra a Brandis. E a Brandis cuyda esser enganat; que un jorn, abans que ell hi fos, hi hauia entrada gran caualleria deFrancesos, de que era cap Lestendart qui era vengut per guardar Brandis e lencontrada, per paor den Berenguer Dentença qui tenia Otrento e corria tota aquella encontrada. E axi com fo exit en terra ab tota la gent, la caualleria exi fora santa Maria del Casal de Brandis. E lalmirall qui vae tanta caualleria, que eren be DCC homens dacauall francesos, tenchse per descebut; empero comanas a Deus, e feu replegar la gent, e va ferir en ells tant esforçadament, que per cert els feu tornar anrrera envers la ciutat, axi quels derroch tro al pont de Brandis, e aqui vaerets feyts darmes de cauallers dins e defora. E los almogauers qui vaeren aquesta presa, e quels Francesos se tenien tant fort, van trocejar les llances, e puix van sen metre entre ells, e pensen desbuclar caualls e de matar cauallers. Queus dire? quel pont los tolgueren, e sen foren entrats ab ells, sino fos lalmirall a qui mataren lo cauall: e al lleuar del almirall vaerets colps de darts e de llances, e dels Francesos colps de bordons. Queus dire? a despit dells lleuaren lalmirall, e un seu caualler dona del peu en terra, qui li dona lo cauall. E com lalmirall fo pujat, llauors vaerets esforç; finalment lo pont los tolgueren los homens del almirall, e sen foren entrats ab ells, sino fos que tancaren les portes. E axi lalmirall tornasen alegre e pagat a les galees, e lleua lo camp: e trobaren, que tota hora hagren morts quatrecents cauallers e tanta gent de peu, que sens nombre fo. E tot hom guanya assats, e segurament que daltra part hi hach a trametre lo rey Carles, que daquest non calech hauer dupte an Berenguer Dentença, ne aquells qui ab ell eren en la ciutat de Otrento.

Apres tot aço lalmirall sen ana a la ciutat de Otrento hon li fo feyta gran honor e gran festa. E aqui refrescar la gent, e paga de quatre mesos tots los cauallers e paons qui eren ab en Berenguer Dentença per part del senyor rey de Sicilia. E puix partint de Otrento venchsen a la ciutat de Taranto, e axi mateix los paga, e puix a Cotro e a les Castelles e a Giraix e a la Mandolela e a peu de Datil e al castell de Sanctagata e a Rego. E puix entrassen a Macina hon troba lo senyor rey en Iacme rey de Sicilia, e madona la regina sa mare e lo senyor infant en Fraderich; e si li fo feyta festa, no mo demanets, que james semblant no lin fo feyta en negu lloch. E madona la regina hach gran plaer de la sua vista, el aculli el honrra molt mills que no solia: e sobre tot donaBella sa mare hach gran plaer e gran alegre e gran pagament. E axi lo senyor rey de Sicilia li feu gran honor, e li dona castells e llochs, e li dona tal poder, que lalmirall feya e desfeya per mar e per terra ço ques volia. E axi lo senyor rey de Sicilia tenchse fort be acompanyat dell.

Ara vos lexare a parlar del senyor de Sicilia e del almirall, e tornare a parlar del senyor rey Darago.

  1. Var. B. terasauia.