Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLXIX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CLXIX.
Com lo rey Carles trames sos tres fills ab XX fills dels nobles de Prohença al senyor rey Darago per resens; e com demana secors al rey de França e al apostolich, perço com hauia entes, quel rey de Sicilia li tenia setge a Gayeta.

E a Marsella hauia tres de sos fills, ço es a saber mosenyer en Lluys, e encara hi era mosenyer en Ramon Berenguer qui era lo quint fill que ell hauia. E aquests tres ab XX fills de nobles homens de Prohença ell trames a Barcelona al senyor rey Darago, quen lloch dell tenguessen en la preso. E lo senyor rey Darago rebels e trames los a Ciurana, e lla foren guardats, axi com si lo rey Carles fora, si hi fos.

E com lo rey Carles hach complit tot ço que fer deuia, anasen en França e vaes ab lo rey de França, e demana li secors de caualleria, perço com hauia entes, quel rey de Sicilia li tenia setge a Gayeta. E lo rey de França dona li tot aquell secors e ajuda que li demana, axi de gent, com de moneda. E axi parti ab gran caualleria de França e anasen al papa, e axi mateix li demana secors, e lo papa feu aytant com ne demana: e ab tot aquell poder venchsen a Gayeta. E lla vench li son fill Carles Martell qui era lo major fill que ell hauia ab gran poder, axi que foren tantes de gents, que una enfanitat era. Empero si lalmirall e els altres barons qui eren ab lo senyor rey de Sicilia ho haguessen consentit, per cert ell los fora exit a batalla; mas per res no li ho consentiren, ans se vallsejaren molt be el setge hon estauen.

E lo rey Carles assatia lo senyor rey de Sicilia, e axi mateix semblantment lo senyor rey de Sicilia tenia assitiada la ciutat de Gayeta, e treya ab trabuchs a la ciutat; e axi mateix la ciutat treya al senyor rey de Sicilia. E puix lo rey Carles vench qui assitia lo setge del senyor rey de Sicilia, e treya al dit setge ab trabuchs, e lo setge del senyor rey de Sicilia treya axi mateix al setge del rey Carles. E axi mateix vaerets tots jorns feyts darmes que aquells del senyor rey de Sicilia feyen sobre aquells de la ciutat e de la host del rey Carles, que miracles eren a vaer. Queus dire? aço dura molt de temps. E lo rey Carles vae, que aquest feyt li tornaua a gran damnatge, si que a la fi lo senyor rey de Sicilia hauria la ciutat; e si la ciutat hauia, que tot Principat e terra de Lauor se perdria. E feu requerir lo senyor rey de Sicilia de treues, e trames li ho a dir per sos missatgers al setge, e feu li axi a saber per sa carta, que ell lo requeria de treues a un temps, e que perço li requeria, com contra sa consciencia li estaua axi dauant e li tenia setge; que ell hauia promes e jurat al senyor rey Darago, que com seria fora de la preso, que tractaria aytant com pogues, que entrells hagues bona pau e bona amor; e en axi com ho hauia promes, quen axi ho hauia en volentat de complir, si Deus li donaua vida; e que molt mills se tractaria la pau en treues, quen guerra.

E com lo senyor rey de Sicilia entes aquesta carta quel rey Carles li hach tramesa, e sabia que axi era veritat, com ell li feu saber, e encara que ell conexia tanta de bontat en lo rey Carles, que be sabia quell tractaria de pau e de bona amor, perque li consentiala a treua. E axi la treua sacorda en aquesta manera, quel rey Carles sen pensas danar, e puix lo senyor rey de Sicilia, apres quel rey Carles sen fos anat ab tota la sua gent, ques pensas de recullir ab tot ço del seu que tenia al setge. E axis compli, que lo rey Carles sen ana en Napols ab tota la sua host, e puix lo senyor rey de Sicilia recullis al seu bell ayre, e venchsen en Sicilia a Macina hon li fo feyta gran festa, e lalmirall desarma les galees. Apres daço lo senyor rey de Sicilia ana vesitant sos regnes e tota Calabria, e lalmirall ab ell, e pensarensen de deportar ede caçar. E tengren la terra tota en pau molt gran temps e en gran justicia.

Ara vos lexare a parlar dells, e tornare a parlar del senyor rey Darago.