Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLXX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CLXX.
Com lo senyor rey Nanfos Darago se mes en cor de conquerir Manorca, e lo trames a dir a son frare lo senyor rey de Sicilia, e al almirall en Roger de Luria, que vengues ab XL galees armades, e com vench e ana conquerir Mallorques.

Com lo senyor rey Darago fo partit de Olero e tornat en sa terra, ell pensa, que vergonya li seria, que la illa de Manorca tinguessen Sarrahins; e axi que era bo, quels ne gitas e la conqueris, e quen lleuas daffany son auonclo lo rey de Mallorques, e que mes valia que li retes la illa de Manorca poblada de chrestians, que no feya, quels Sarrahins hi haguessen lexats. E axi trames sos missatgers al moxerif de Manorca, que li pensas despaetxar la illa, en altra manera, que sino ho feya, que ell li feya a saber per cert, que ella li tolria, e li tolria la persona a ell e a tota sa gent. E lo moxerif de Manorca feu lin fort fret respost, e axi mateix lo senyor rey pensa, que ell venjaria lo senyor rey son pare de la traycio que li hauia feyta, com feu saber en Barbaria, quel senyor rey hi anaua, perque perde lo cap en Bugron e sen perde Contastina, axi com dauant hauets entes. E tantost ell trames sos missatgers a son frare lo senyor rey de Sicilia, que li trametes lalmirall ab XL galees armades; e feu li saber, com les volia per lo dit viatge de Manorca. E axi trames cartes al almirall, que pensas denantar e de venir tost ab les galees a Barcelona. E axi com lo senyor rey Darago ho hach trames a dir a son frare lo senyor rey de Sicilia e al almirall, axis compli: si que lalmirall arma les XL galees e venchsen a Barcelona. E fo hi en la festa de Totssancts, e troba lo senyor rey que hach aparellada la caualleria que ab ell deuia passar, e lalmugaueria: axi que tota hora foren be de bona gent cinchcents cauallers ab caualls armats, e be XXX milia almugauers. E a Salou ab la gracia de Deus recullirensen, e vengren a la ciutat de Mallorques: hon foren tuyt XV jorns abans de nadal. E exiuerna tant fortament, que james hom no viu tant fort yuern, e de vents e de plujes e de grops. Queus en dire? que tant fort yuern feya, que bastara, que fos hom en la mar de la Tana, que galiots hi hauia, que de fret perderen los caps dels dits.

E comptar vos he un bell exempli e miracle que sesdeuench per aquest mal temps, lo qual yo viu e tot hom comunament: e aquest vos vull recomptar, perço que cascu se guart de la yra de Deus.