Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLXXII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CLXXII.
Com una gran fortuna aculli lo senyor rey Darago e tot son estol anant conquerir Manorca, e com hach conquesta tota la illa, e en quina manera; e com al tornar que sen feya lalmirall en Sicilia fortuna laculli, e correch entro en Trapena.

Ara vos tornare a parlar del senyor rey Darago, que quant la festa de nadal hach tenguda en la ciutat de Mallorques feu recullir tot hom e feu la via de Manorca. E com lo senyor rey fo entro a XX milles en mar, apres la illa de Manorca, una gran fortuna acullilo, axi que li parti tot lestol, en tal manera que solament ab XX galees ell pres terra al port de Maho. E lo moxerif de Manorca qui sera be aparellat de defendre, e gran secors que li era vengut de Barbaria, fo li ab tot son poder a la popa de les galees, axi que tota hora hi era be ab cinchcents homens a cauall e be ab XL milia de peu. E lo senyor rey estaua ab les galees escala per terra a la illa dels Cunills. E la fortuna aquella dura be VIII jorns, que hanch nul hom dels seus no hi poch atendre; e puix abonansas lo temps, e ades venia al port de Maho, qui dues galees qui tres naus: axi que tuyt atenien axi com podien.

E com lo senyor rey Darago vae, que hi hauien CC caualls armats venguts, pensa deposar los caualls en terra, e exi tota la gent en terra. E lo moxarif que vae, quel poder venia, anasen al castell de Mahona, e aqui ell ajusta tot son poder. E lo senyor rey aqui hauien be CCCC caualls armats venguts, e partida dels almugauers, dix al almirall e als altres richs homens qui hi eren, que no volia esperar pus gent: e lalmirall e los altres clamaren li marce, que no fos, mas que esperas tots sos cauallers. E ell dix, que gran yuern era, e que les galees sofferien gran desayre, e que per res nou sofferria, e axi anasen lla hon era lo moxarif.

E lo moxarif ab tot son poder deuallassen batalla arrengada en un bell pla que es prop lo dit castell de Mahona. E com les hosts foren la una prop laltra, lo senyor rey va ferir ordonadament ab tota la sua gent, e lo moxarif axi mateix contra lo senyor rey Darago: e la batalla fo molt cruel, quels homens de la illa eren bons homens darmes, e hauia hi Turchs bons homens quel moxarif tenia a sou. E la batalla fo axi cruel, que tuyt hauien assats que fer; mas lo senyor rey qui era dels millors cauallers del mon, brocaua sa e lla, e no li escapaua caualler aqui ell pogues ferir colp, si que totes ses armes hi trompe, saluant la maça, de que feya tant, que nul hom no li gosaua estar dauant. E axi ab la gracia de Deus e per la sua proesa e de les sues gents ell vence la batalla, e els altres muriren tuyt.

E axi lo senyor rey feu lleuar lo camp a les sues gents, e puix ana assitiar lo castell, hon lo moxarif sera mes: e entre tant lestol del senyor rey fo vengut tot. E com lo moxarif vae lo gran poder del senyor rey, ell li trames sos missatgers e pregal, que fos de gracia e de merce sua, que ab ell XX de sos parents qui ab ell eren, e ab llurs mullers e ab llurs infants, quels ne lexas anar en Barbaria solament ab llurs vestidures e ab vianda entro lla, e ell retria li lo castell de Mahona e la vila de Ciutadella.

E lo senyor rey, perço que tota la illa pogues hauer sens altre embarch, atorga ho: e axi lo moxarif rete li lo castell e la vila de Ciutadella, e tots los altres llochs de la illa, e li dona tot quant thresor hauia. E lo senyor rey lliura li una nau que nolieja de Genouesos, qui era venguda al port de Maho per fortuna, la qual nau anaua a Yuiça per carregar de sal. E dins aquella nau mes lo moxarif entro ab C persones entre homens e fembres e infants, e pega la nau, e feu los metre molta vianda. E partirensen del port en tal punt, que la nau aculli fortuna e rompe en Barbaria, que hanch non escapa persona. E axi veus nostre senyor, com vol destroyr una nacio de gents, com lleugerament ho fa: perque cascuns se deuen guardar de la sua yra; que la roda de fortuna veuscom gira en un colps contra lo moxarif e son linatge que hauien senyorejada aquella illa mes hauia de mil anys.

Puix com lo senyor rey nach trames lo moxarif e son llinatge, anasen a Ciutadella e feu pendre totes les fembres e els infants de tota la illa, e els homens qui eren romasos vius qui eren fort pochs, que en la batalla muriren tots. E com les fembres e els infants e els homens foren tots presos de la illa, foren be XL milia; e aquells ell feu lliurar, quen fos cap e major de vendre en Ramon Calbet, un honrrat hom de Lleyda. E aquell hi mes altres officials sots si. E trames ne la major partida a Mallorques, e puix en Sicília e en Cathalunya e en altres parts. E en cascun lloch se tench encant publich de les persones e de les robes quils foren trobades.

E com aço fo ordonat, lo senyor rey ordona, que a Mahona al port se faes una vila be murada. E jaqui procurador de la illa en Pere de Lebia, un honrrat ciutada de Valencia, e dona li tot poder, que pogues tota la illa donar a pobladors cathalans; e que de bona gent poblas la illa. E axiu ho feu segurament; que axi es poblada la illa de Manorca de bona gent de Cathalans, com negu lloch pot esser be poblat.

E com lo senyor rey hach ordonats tots sos officials en la illa, e ordonacio de poblar, de que fo de tot cap e capita en Pere de Lebia qui era molt prohom e saui, partis de Manorca e vench a Mallorques hon li fo feyta gran festa per la sua venguda. E vesita tota la illa de Mallorques ab lalmirall e ab Galceran Danglesola e daltres richs homens qui ab ell eren. E puix parti de Mallorques, e trames ne tot lestol en Cathalunya ab lalmirall. E lo senyor rey ab IV galees giras en Yuiça per vesitar, hon li fo feyta gran festa. E aqui estech IV jorns, e puix anasen en Cathalunya e pres terra a Salou, e de Salou anasen a Barcelona hon troba lalmirall qui ja hauia presa terra ab tot lestol. E lalmirall pres comiat dell, e puix tornasen en Sicilia.

Si que al tornar que sen feya acullil una fortuna tant gran el golf de Lleo, que totes les galees se partiren: e ni hach qui corregueren en Barbaria, e daltres en Principat; e lalmirall fo en aquella hora en gran condicio. Empero ab lajuda de Deus qui en molts llochs li hauia ajudat restauralo, e correch a Trapena, e fo sa e saul; e puix a pochs de dies cobra totes les galees. E comtotes foren a Trapena, anasen a Macina hon troba lo senyor rey e tota la gent qui hi faeren gran festa. E a Macina desarma e pensa de seguir la cort del senyor rey, axi com aquell, quel dit senyor rey de Sicilia no feya res, que ell nous sabes. E vixqueren en gran alegre e en gran deport, vesitant e cortejant tota Calabria e el Principat de Taranto e aquells llochs que tenien en Principat.

E axi lexar vos he a parlar del senyor rey de Sicilia, e tornar vos he a parlar del senyor rey Darago.