Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLXXXIX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CLXXXIX.
Com lo senyor rey en Iacme Darago hach noues, quel infant en Pere son germa era mort a Lleo, e en Ramon Danglesola; e com se tornaren en Arago senyeres alçades.

E com fo el regne de Valencia tornat, a ell vengren noues, que linfant en Pere son germa era mort de malaltia al setge de Lleo, e en Ramon Danglesola. E lo senyor infant en sa malaltia feu axi be tot son ordre, com a bon chrestia pertany; que tots los sagraments de sancta sgleya pres molt deuotament, axi com a bon chrestia, e net e pur que ell era; que hanch no hauia coneguda dona carnalment, mas madona Guillelma de Muncada sa muller. E com ell passa daquesta vida, que feu axi bella fi, com chrestia el mon pogues fer, ell prega a tuyt, que dol no faes dell, entro la host fos tornada en Arago ab lo seu cors, e que als seus peus faessen soterrar lo dit en Ramon Danglesola, axi com aquell qui en vida e en mort li hauia tenguda bona companyia.

E la host lleuas de Lleo ab lo cors del senyor infant en Pere e den Ramon Danglesola, e tornarensen en Arago senyeres alçades. E com foren en Arago, e lo senyor rey ho sabe, fo molt despagat de la mort del senyor infant, e feu hi retre son deute, axi com bon senyor deu fer a son char frare e bo. Si quel senyor infant fo molt plant. Deus per la sua marce haja la sua anima, axi com de bon senyor e just e dreturer deu hauer.

Ara vos lexare a parlar del senyor rey Darago, e tornare a parlar dels feyts de Sicilia.