Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CVI.
Com micer Agosti Daualla Francesco ana Agosta ab XX galees del princep Matagrifo, la qual prengue e barreja; e com lo capita llur fugi a Brandis ab gran paor que hach den Roger de Luria.

Veritat es, que mentre aquest estol dels comptes se feya en Napols, que un rich hom de França per nom micer A. Daualla qui era baro, ab gran poder pensas que per si mateix pogues fer qualque feyt asenyalat que tornas a honor dell e dels seus, e quen pogues fer plaer al rey Carles, pus que de França era partit per valer li. E sen vench al princep e dix li: princep, yo se, que vos hauets XX galees obertes per popa en Brandis, placiaus que les façats armar, que totes son adobades,e que metats en veu, que vos volets mi trametre a la Morea ab caualleria, e que tantost que tot hom hi munt, o per grat o per força; e yo ab CCC homens a cauall, tots naturals de mi e de mos parents, muntare ab bons cauallers en les galees; e fets me posar en Sicilia Agosta, quen hay bon port e hay castell bo e bell que yo he tengut ya per vostre pare. E ara lo rey Darago non ha cura de guardar, e la vila no es be murada. E ab les xurmes de les galees entrar la hem tantost, e axi darem duna part, e lo compte de Brenda e lo comte de Munfort e los altres comptes que hi son anats axi fello daran daltra part: axi que per cert affegarem e cremarem tota la illa, e confortarem tots los castells qui encara se tenen per vos. E dementres quen Rogen de Luria es fora de Sicilia, nos podem fer a nostre saul ço que jom he pensat. Queus dire? lo princep sabia per tant bo caualler micer A. Daualla, e per tant saui, que crech ço que li hach dit, e otorga li ho. E axi com ho pensa, axis feu: que dementre lalmirall era a Liper, ells se aparellaren e partiren de Brandis, e vengren a la vila de Agosta e la combateren e prengueren e la barrejaren.

E com aço fo, que ells preseren terra, demanaren del estament de la illa. E digueren los alguns homens que hi hagren presos de Agosta al capita de les galees qui ho demana qui era de Brandis - quels Francesos ab tant dargull venien, que no hauien cura de res a demanar mas de cremar e de gastar la vila, mas lo capita de les galees que tenia lo glay den Roger de Luria escrit dins lo cor, ho demana tot segretament - e aquells aqui ho demana dixeren li: senyor, siats cert, que vuy ha tres jorns que lalmirall vench a Macina: e compta li tot lo feyt. E tantost lo capita de les galees ana tantost a micer A. Daualla e dix li: micer A., si vos ho volets, yo esta nuyt ab les galees yre en Calabria, e lleuare companya que trobare en la platja Destil quel princep vos haura tramesa, e axi vos serets mills acompanyat, que yo aci ab les galees nos faria seruey negu; e los Francesos son una gent aytal, que del feyt de la mar de que ells no saben creuen tot hom daço quels endiga. E axi dix li, que anas a la bona ventura, e que tornas tost; mas del anar nons cal parlar, que si ho dix al sort, no ho dix al pereos;[1] empero aytant sen hach micer A. dauantatge com lin dona llicencia, que si no la hi hagues donada, axi mateix la nuyt sen fora anat, que be sabiapuix axi era, que mala hi eren venguts. E axi posa en terra la vianda e ço que portaua dels cauallers, e la nuyt mes sen mar. Mas nous pensets, que ell hagues cura de acostarse ala platja Destil, ans se mes en rendo en mar e feu la via del cap de les Corones, e puix no cansa entro fo a Brandis. E com fo a Brandis, lexa les galees dauant la Deresana, e tot hom sen ana, de qual que part se volch, que encara que si negu ni ha viu fugen.

Ara lexare ells estar qui han meses les galees en bon lloch e en saluament, e tornare a parlar del senyor infant en Iacme e del almirall en Roger de Luria.

  1. B. peresos.