Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CVII.
Com micer Agosti Daualla fo pres e vençut per lo senyor infant en Iacme.

Tantost quel senyor infant e lalmirall saberen aço que micer A. Daualla hauia barrejada e cremada Agosta, lo senyor infant en Iacme feu exir la sua senyera defora, be ab DCC homens a cauall e tres milia almugauers e molta gent de peu de Macina; e anasen dretament Agosta. E lalmirall feu muntar tot hom en les galees, e nols ne calia molt pregar ne forçar, que a perdonança si reculliren ab gran goig e ab gran alegre. E tantost com foren recullits, anarensen al port de Agosta e pensarense de muntar en la vila, que no esperaren lo senyor infant, e aqui per les carreres vaerets feyts darmes lo pus bell del mon. Queus dire? que colp de dart hi hauia que exia de ma dalmugauer, quel caualler e lo cauall passaua tot doltra ab los guarniments e ab tot. E segurament que lalmirall los hagra tots morts e desbaratats aquell jorn; mas nuyt era, com aço fo, e hagrense a llexar del torneig. E com fo alba de jorn, lo senyor infant ab sa host fo dauant lo castell, e aquells tengrensen per morts, e muntarensen al castell tant cuytosament, que no hi pogren metre ciuada ne vianda per tres jorns: e axi tengrensen per perduts. E sobre aço lo senyor infant mana combatre, e si hanch vaes combatre força ab gran vigoria, aquella si fo. Mas lo castell segurament es lo pus fort que yo sapia gayre en terra plana: es ver que nos pot be comptar castell be en terra plana, ans esta en gran altura de dos parts envers la mar del port e envers la mar del Grech: e axi bonament nol podien axi hauer per res a escut e ab llança. Perquel senyor infant en Iacme lendema feu arborar dos trabuchs que tragueren de les galees. E com micer Agosti Daualla se vae en tant fort partit, tench se per foll; que ja hach perduts be cent cauallers e molts homens de peu, e vianda que no hauien. E axi trames dos cauallers al senyor infant, en que li clamaua merce, quels lexas anar els fes posar en Calabria: e ell prometriali, que nul temps no li vendria contra. E lo senyor infant, mogut de bona misericordia e per amor de Deus e de gentilesa, respos, que ell los ne lexaria anar ab tal conuinença, que li prometes, que tostemps li faes lo mal que pogues: e que fos cert, que cauall ne arnes ne res qui al mon fos, mas les vestidures, als no traurien.

E com micer Agosti oy aço quels missatgers li hagren dit quel infant los hauia respost, demanals, si aço li hauia consellat negu. E ells respongueren, que no, ans axi respos sens tot acort. A Deus, dix micer Agosti, tant gran pecat fa qui en aytal casa de tant bons cauallers fa ne percasa damnatge! que dich vos, quell ha pus altament respost, que hanch princep fes; per queus dich, quen sia feyt ço que li placia. E axi ho ferma, eu feu ab greu que sabe al almirall e a tots quants ni hauia: que molt tengren per millor que murissen, mas al senyor infant en Iacme parech per bo, que per honor de Deus que aço fos millor. E axi lo senyor infant mana al almirall, quels metes en terra en lloch saul e segur, e en lloch quis tengues per lo rey Carles: e axi recullirense axi com era empres. E con foren recullits, lo senyor infant trames deu caualls a micer Agosti, en que caualcas ell e IX richs homens que hi hauia de son llinatge qui eren ab ell, e a cascu trames la reu de con cors, e feu manament al almirall, que com los hauria posats en terra, quels ho donas de part del senyor infant.

E com aço fo recullit, lo senyor infant apella lalmirall e dix li: almirall, vos pendrets dotze galees be armades, e nos fernem capita en Berenguer de Vilaragut; e com esta gent hajats posada en terra, vos vos en tornarets a Macina, e en Berenguer de Vilaragut faça la via de Brandis; e sis pot encontrar ab les XX galees qui esta gent posaren Agosta, combatas ab ells, que abvolentat de Deus be les amenara. Senyor, dix lalmirall, aço sera feyt axi com vos manats: e plaume, com les comanats an Berenguer de Vilaragut, que molt es saui caualler, e bo de tots feyts. E sobre aço apellaren en Berenguer de Vilaragut, e lo senyor infant en Iacme dix li ço que hauia pensat, e que pensas de muntar en les galees, e pensas de be affer. E en Berenguer de Vilaragut ana li besar la ma, e feu li moltes gracies. E tantost recullis ab bona companyia de cauallers e domens de peu, e preseren comiat del senyor infant e daquells qui ab ell eren, e anarensen a la platja Destil, e dauant lo castell lalmirall posa micer Agosti e a sa campanyia. E puix li dona de part del dit senyor infant los dits deu caualls a ops dell e dels altres barons qui hi eren parents seus, e larnes del cors e del cauall qui era llur. Abtant micer Agosti e els altres qui vaeren aquesta cortesia dixeren: ha Deus, que fa lo papa e els cardenals, com no fa lo rey Darago e sos fills senyors de tot lo mon? E faeren al almirall moltes gracies, e pregaren lo, quels comanas en gracia del senyor infant, e que sabes per cert, que per la sua bondat aytant com ells viuissen contra ell no seran en neguna part.

E com micer Agosti e sos companyons foren en Napols, trobaren lo princep dolent e despagat de ço que li era esdeuengut dels comptes. E dobla li la dolor de micer Agosti, tant que va dir: valria mes al rey Carles nostre pare, que aquest feyt adobas, que sis mena per guerra tot ho veig perdut.

Ara parlare del almirall qui sen torna a Macina, e en Vilaragut partis dell ab XII galees be armades e dos lenys armats e dos barques. E axi lexare a parlar dells, e tornare a parlar del senyor infant en Iacme.