Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXCIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXCIII.
Com lo rey Carles e lapostolich trameteren dir al rey Phalip de França, que ell que volgues trametre son frare micer Carles en Sicilia, perço com lo papa lo bastaria del thresor de senct Pere; lo qual fon acordat per ell e los dotze pers de França.

Com lo duch sabe la preso de son frare, e lo desbarat que hauia haut, e lo gran dany que hauia pres, podets pensar com fo despagat, e lo rey Carles sobre tots altres. E totes les gentils casades de Napols foren orphens de senyors. E axi lo papa fo molt dolent, com ho sabe: e si hanch dix be, com sabe la mort dels cauallers de la mort, ben dix ara dos tants. Que dix, que per consumat tenia lo thresor de senct Pere, si ab aquest rey Fraderich no feyen pau. Si que trames un cardenal en França ab missatgers del rey Carles, qui axi mateix hi anauen a pregar lo rey de França, que trametes son frare micer Carles en Sicilia en ajuda del duch. Que sino ho feya, que fes compte, quel duch hauia de fer de dues coses la una: o hauia a desamparar tot ço que tenia en Sicilia, o hi hauia esser mort o pres. E quel papa ques proferia, que daria a micer Carles del thresor de la sgleya aquell sou que a ell plauria, e a tots aquells cauallers que menas. E pregal, que, si fer ho podia, que menas cinch milia cauallers ab ell, e que ell los bastaria de moneda.

E axi los missatgers del rey Carles e lo cardenal anarensen en França e posaren lo feyt dauant lo rey de França e ells XII pers. E a la fi fo ordonat, que per res lo rey Carles no fos desemparat, ne sos fills per la casa de França; que la honrra del rey Carles e lo dany mes sesguardaua a la casa de França que a neguna altra. E dich vos, que hagren bon consell: perque si aytal feyen los altres reys del mon, que ajudassen ad aquells que dells serien exits, mills los estaria, en serien mills duptats, que no son, com los desemparen. E axi fo acordat, que micer Carles son cors hi vengues, e ques percasas richs homens e cauallers, aquells que li plagues; que tot ho pagaria la sgleya.

Si que micer Carles pres lo viatge volenters de Sicilia, de que, si li plagues, se pogra estar; que assats li bastaua que, pus la donacio del regne Darago hauia presa contra lo senyor rey en Pere son auonclo, e que ara haja pres lo viatge contra lo senyor rey de Sicilia qui es son cosin germa, molt en mal li deu esser dotat. E per aytal desconexences cascu pot veure, com venen llurs feyts: que cent anys ha, que la casa de França no feu res de que li vengues honor, ans los es venguda tota hora desonor. E sis fara a tots aquells qui no van ab veritat e ab justicia.

Ara vos lexare a parlar de micer Carles de França que va percasant la gent qui ab ell deu passar en Sicilia, e tornar vos he a parlar de un valent hom de pobre affer qui per sa valentia munta en poch de temps a mes, que nul hom que hanch naixques. E perço vos vull dir dell en aquest cas, com los affers seus qui per auant se seguiran foren feyts molt marauellosos e de gran cosa, e qui tots son reputats, e deuen esser, a la casa Darago. E en partida la cosa per que jom so mogut a fer aquest libre es per les grans marauelles qui per ell se son esdeuengudes, e grans victories de Cathalans e Daragonesos que han haudes en Romania per lo seu començament. De les quals marauelles nul hom tant verdaderament non poria recomptar la veritat, com yo fas, qui fuy en Sicilia en la sua prosperitat procurador general seu, e cabi en tots los affers seus, als majors que ell feu, e per mar e per terra; per que cascu men deuets mills creure.