Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXCVIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXCVIII.
Com se feu la vista del senyor rey Fraderich de Sicilia e de micer Carles prop Calathabellot, e la pau se tracta es feu; e com mullera lo senyor rey Fraderich de Sicilia ab filla del rey Carles Nalieonor.

E lo rey Fraderich estauas ab tot son poder XXX llegues lluny en un lloch qui ha nom Calathabellot. E aqui era ab ell lo compte Galceran ab sa companya, e Nuget Dampuries, compte Desquiliaix, e en Berenguer Dentença e en G. R. de Muncada e don Sanxo Darago, frare del senyor rey Fraderich, e frare Roger e micer Matheu de Termens e micer Coral Lança e molts daltres richs homens e cauallers qui tots jorns cridauen al senyor rey: anem a Xacca e prengam micer Carles e lo duch! que per cert a nostre saul ho podem fer. E lo senyor rey deya: barons, no sabets vosaltres, quel rey de França es nostre cosi germa, e micer Carles atre tal? donchs com me podets consellar, que yo vaja pendre micer Carles, ço que en nostra ma es? Mas ja Deus no vulla, que nos façam tant gran desonor a la casa de França, ne a ell qui es nostre cosi germa; que si ara es contra nos, altra vegada per ventura sera ab nos. Ia que per res als no lin podien donar a entendre.

Queus dire? a micer Carles vench a saber; e com ho hach sabut, pensa e dix: a Deus, que dolça sanch es aquesta de la casa Darago! que si hem membra, lo rey Phalip mon frare e yo forem morts en Cathalunya, si lo rey en Pere nostre auonclo se volgues: e hauia gran raho, segons ço que nos li feyem, que li plagues que murissem. E axi mateix quel rey Fraderich son fill fa semblant a mi; que cert so yo, que en sa ma es, quens pot hauer morts o presos, e per sa cortesia e per dreta natura, e be ya no lin soffert lo cor. E axi la desconexença fo gran, com yol vengui contra; per que, pus axi es per la bontat llur e per la maluestat nostra, conue, que yo no parteixca de Sicilia, entro haja feyta pau de la sancta sgleya e dell e del rey Carles.

Mas era ver, que tot era en sa ma; que ell hauia poder del papa, que alt e baix tot ço quell faria, axi en guerra com en pau, fos ferm per la sancta sgleya. E semblantment hauia poder del rey Carles, per que ell trames sos missatgers tost a Calathabellot, e demana vistes ab lo senyor rey Fraderich, e que entre Calathabellot e Xacca que ells se vaessen. E la vista fo atorgada, e foren cascu dells a la vista; e van se besar e abraçar: e tot aquell dia estegren amdosos tots sols en parlament. E puix la nuyt tornasen cascun en son lloch, e jaqueren les tendes parades pera lendema. E lendema per lo mati foren en aquell lloch mateix. Queus dire? amdosos tots sols tractaren de la pau, e puix mesclaren hi lo duch, e dels altres aquells que los plague: e la pau fo axi feyta, quel rey Carles lexaua la illa de Sicilia al rey Fraderich, e que li donauaa Lieonor qui era e es encara de les pus sauies chrestianes, e la millor qui el mon fos, si no tantsolament madona Blanca sa germana regina Darago. E lo rey de Sicilia desemparaua li tot quant tenia en Calabria e en tot lo regne: e aço se ferma de cascuna de les parts, e que lentredit ques lleuaua de Sicilia; si que tot lo regne nach gran goig.

E tantost lo setge se lleua de Xacca, e micer Carles e les sues gents anarensen per terra a Macina, e en cascu lloch foren be acullits. E lo duch ana desemparar Cathania e tots los altres llochs que tenia en Sicilia, e venguesen a Macina; e lo senyor rey feu atre tal. E lo rey feu molta donor a micer Carles, e hach feyt venir lo princep de Xifelo, el rete a micer Carles: e aqui fo la festa molt gran. E micer Carles e tots preseren comiat del senyor rey, e anarensen per Calabria, quel rey los rete.

E a poch de temps lo rey Carles trames madona la infanta molt honrradament a Macina, hon fo lo senyor rey Fraderich qui la reebe ab gran solemnitat. E aqui a Macina a la sgleya de madona sancta Maria la Noua ell la pres per muller: e aquell dia fo lleuat lentredit per tota la terra de Sicilia per un llegat del papa qui era archebisbe, que hi vench de part del papa, e foren perdonats a tot hom los peccats quen la guerra haguessen feyts: e aquell dia fo posada corona en testa a madona la regina de Sicilia, e fo la festa la major a Macina que hanch si faes.