Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXLIX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXLIX.
Com lo noble en Berenguer de Sarria ab XX galees correch tota la costera de Malfa, entro a la feu de Roma hon hach preses galees, lenys e barques.

Axi com les XX galees foren armades, en hach feyt capita lo dit en Berenguer de Sarria, ell li mana, ques pensas de recullir, e que faes la via de Napols, e que sabes que si feya, e puix ques giras a Xicle, e que bates la costera entro a la feu de Roma. E com seria tornat, ell passaria en Calabria, que ell volia donar a conexer als enamichs, quel rey Darago no era mort; ans dabans hauien a contrastar ab un rey, mas daqui auant naurien a contrastar ab dos qui son un cor e un cors e una volentat.

E com aço hach dit, en Berenguer de Sarria pres comiat dell e de madona la regina e del infant en Fraderich, e recullis en la bona hora e en la guarda de Deus; e bate tota la Calabria, e venchsen al cap de Pelanuda, e del cap de Pelanuda ell se mes en mar e feu la via de la costa de Malfa, e aquella costa era poblada de la pus mala gent e dels majors cosaris qui el mon sien, especialment dun lloch que hach nom Passata. E pensas que, si la costa de Malfa corria, faria quatre bons serueys al senyor rey de Sicilia e a ses gent, e al senyor rey Darago atre tal e a ses gents. La una, que venjaria lo damnatge que hauien feyt en les guerres passades; laltra, que serien destroyts, que daqui auant no porien mal fer; laltra, que seria lo millor feyt darmes e el pus auenturat que gran temps ha fos feyt daquella part.

E axi com so mes en cor, axis feu e compli; e abans que alba de jorn fos, ell hi pres terra, e hach tota la gent en terra prop de la ciutat de senct Andreu de Malfa: e correch tota la muntanya. Axi que quatre jorns hi estech, e affega e crema major e menor, e Reuel e Passata e tot quant hach en la muntanya; e estech senyera alçada, e ana cremant e affegant tot ço que troba, e sobrepres els llits los maluats de Passataris, axi que tots nanaren aytal; e crema hi galees e lenys que tenien en terra tirats, que non lexa hu aqui, ne en lloch de la costa.

E com tot ho hach cremat e affegat, recullis e ana a Sorento e feu atre tal; e hagra atre tal feyt de Castellamar, sino fos molta caualleria que hi hauia venguda de Napols. Queus dire? quentrassen al port de Napols en trague naus e lenys, e ni crema, e puix bate la costera entro a la feu de Roma, e pres naus e lenys e galees que trames, en Sicilia. E sabes lo gran viafora qui era per tota la costera, e en la boca de la feu de Roma, que pres tots quants lenys hi hauia, demana lapostolich, que era aquest brugit. E digueren li: pare sanct, aço es un caualler de Sicilia, per nom en Berenguer de Sarria, qui es vengut ab XX galees deSicilia, e hach cremada e affegada tota la costera de Malfa e el port de Napols, e tota la costera hach barrejada: e daci de la feu de Roma ha tretes galees, lenys e barques, que res no li pot durar dauant. A Deus! dix lo papa, ques aço que ab tants diables ha a contrastar, qui ab la casa Darago contrasta.

Que cascu daquells cauallers de Cathalunya son diables encarnats, que res nols pot estar dauant, ne per terra ne per mar. A Deus plagues, quells fossen reconciliats de la sgleya, que aquestes son gents ab qui conquistariem tot lo mon, e metriem a baix tots los infels; per que prech Deus, que trameta pau entre la sancta sgleya e ells. E Deus perdo al papa Marti, que axi los trague de la sgleya; mas si nos podem en breu, si a Deus plau, los reconciliarem, que molt son gents valents e de gran bontat; que no ha gayre de dies, que han perdut llur senyor qui era lo millor caualler del mon, e creu que sis seran sos fills qui en axi comencen.