Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXLVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXLVI.
Com lo senyor rey en Pere Darago passa desta vida, e fo sebolit el monestir de Sentescreus; e com los marmessors trameteren una galea a Mallorques al senyor rey Nanfos Darago, e a Sicilia al senyor rey en Iacme rey de Sicilia.

E com aço fo feyt, feu se donar una creu que li estaua dauant, e reebela en ses mans, plorant ab gran deuocio, e dix molta bona oracio. E com ho hach feut, lleua los ulls al cel e senyas tres vegades, e puis abraça la creu e croa los braços sobre ella e dix: pare senyor, ver Deus Iesu Christ, en les vostres mans coman lo meu esperit. E placiaus per la sancta passio que preses, que reebats la mia anima en paradis ab lo benauenturat mosenyer senct Marti, de qui vuy fan tots los chrestians del mon festa, ab los altres sancts beneyts.

E com aço hach dit, lleua los ulls al cel, e larma li parti del cors en lany de MCCLXXXV lo jorn de senct Marti, e ab los altres sancts en Paradis, axi com si fos un albat, e anasen ab los angeles en paradis. Deus per la sua merce vulla que axi sia, e axi deuem estar dopinio, que ell sia ab lo benauenturat senct Marti e ab los altres sancts en paradis; que hanch chrestia no feu tant bona fi, com ell feu, ne ab major contricio.

E com lo senyor rey fo passat daquesta vida, vaerets dols e plors e crits, que james aytals no foren feyts ne oyts. E dementre que tuyt plorauen, los marmessors aquells qui en aquell lloch eren hauien ja feyta armar una galea en Barcelona, com vaeren, quel senyor rey estaua mal. E tantost com fo passat, hagren un caualler saui e bo, e donaren li dos trasllats autentichs del testament del senyor rey, e manaren li, que sanas recullir tantost a Barcelona en la galea que trobaria aparellada; e que faes la via de Mallorques, e lla hon trobaria lo senyor rey Nanfos rey Darago, que lla anas. E com seria lla hon ell fos, que nul hom no auallas en terra, mas ell tot sol; e que a la galea nul hom no llexassen acostar. E com seria lla, que ell que parlas ab lo dit senyor rey e ab lalmirall tant solament, e digues los la mort del senyor rey, e que li donas la hu dels trasllats del testament. E tantost com aço hauia feyt, ques recullis, e que sen anas en Sicilia, e que dauant tot hom faes la via de Sicilia; e com seria en Sicilia, digues a madona la regina e al senyor rey en Iacme rey de Sicilia, e al senyor infant en Fraderich la mort del senyor rey. E donas al senyor rey en Iacme laltre trasllat del testament. E lo caualler dix, que aparellat era de fer ço que els manassen. E anasen a Barcelona e troba la galea aparellada de recullir, e tantost bate de rems e anasen.

Ara lexare a parlar de la galea, e tornare a parlar del senyor rey Darago. Axi com jaus he dit, lo dol fo gran quis feu per tota terra, quels missatgers nanaren per totes parts. E lendema hi hach mes de mil persones, e de Tarragona mes de cinch milia, e de tot lo camp de Panades: axi que tant gent si aplega, que no podien caber en Vilafranca, ne a dues llegues prop. E lendema ab gran professo portaren lo cors al monestir de Sentescreus, e aqui faeran loffici molt solemnial, perço com ell era absolt e hauia jurat manament de sancta esgleya, e hach hi preychs, e tota aquella solemnitat que tanyia a fer aytal senyor. E vaerets hi, depuix fo passat desta vida entro fo mes en terra, mes de deu milia persones ab sengles brandons en les mans. E com lo senyor rey fo enterrat, cascuns sen anaren en llurs terres, e per tot trobauen grans plants e grans plors. Deus per la sua merce haja lasua anima! Amen. Que mort es aquell qui altre Alexandri fon estat el mon, si sol deu anys hagues mes viscut.

Ara vos lexare a parlar dell, e tornare a parlar del missatger qui sen va ab la galea a Mallorques e en Sicilia.