Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXVI.
Com lo senyor infant en Iacme passa en Calabria, e la hach conquestada ab lo principat entro al castell Abat, e moltes daltres ciutats e llochs.

Com lo princep fo recullit, lo senyor infant mana al almirall, que faes armar quaranta galees, que ell volia passar en Calabria, e que volia menar la guerra en guisa que paregues quel senyor rey son pare no hi faes fretura. E lalmirall hach gran goig, com vae lo senyor infant en Iacme de tant bon enteniment, e axi ardit e esforçat: e segurament que ell no lin destolgue res, ans ho anega e dix: senyor, be deyts, feyts apparellar vostra caualleria e vostra pahonada, que les galees tingats per apparellades. E axi lo senyor infant en Iacme feu cridar les hosts de tots los Cathalans e Aragonesos qui eren en Sicilia, saluant daquells qui regien los officis e tenien los castells.
E a pochs de jorns tot hom fo apparellat a Macina, e passa lo senyor infant en Calabria entro ab mil caualls armats e entro cent alforrats a la genetia; e hagren quantitat de almugauers e de seruents de maynada; e lalmirall fo apparellat ab les quaranta galees, en les quals nauia XX obertes per popa en que anauen quatrecents cauallers e molts almugauers. E axi ab la gracia de Deus lo senyor infant en Iacme per terra e lalmirall per mar anauen prenent ciutats, viles, castells e llochs. Queus dire? que si tot vos ho volia comptar per ordre, com ya daltres vegades vos he dit dauant, nom bastaria paper: que tantes de caualleries e feyts darmes si faeren en cascun lloch que prenien, que niguna historia del mon no oys hanch de majors caualleris ne de majors marauelles, que les gents qui eren ab lo senyor infant en Iacme e ab lalmirall feyen. Que cent entre richs homens e cauallers de Cathalans e de Aragonesos hach en aquella casa, que cascu de les proeses e caualleries pogra hom fer major romans, que no es aquell de Iaufre. E puix entre los cent vos en poria hom dir mil. E puix de la pahonada semblant mateix. Del almirall nous en cal parlar, que marauelles foren tots sos feyts; que ell se tengra per mort, quen tot lloch hon feyt darmes hagues ell no lleuas caualleria a tot hom. Queus dire? tanta fo la bondat e la valor e la caualleria del senyor infant en Iacme, que depuix que fo passat en Calabria entro que torna en Sicilia se vae que hach conquesta tota Calabria, que non falli mas tant solament lo castell Destil qui esta en una gran muntanya apres de la mar. E oltra Calabria que hach de Principat entro al castell Abat qui es prop de Salern a XXX milles, e illa, com ya hauets entes, e Proxida e Capri; e encara de la part de lleuant hach la ciutat de Taranto e tot lo Principat e tot lo cap de Llengues, e la ciutat de Otrento e Lexe qui es vint e quatre milles prop de Brandis. E quius comptaria los feyts qui en Otrento se faeren per lo noble en Berenguer Dentença, cunyat del almirall, e daltres, seria marauella doyr: que tota Pola corrien, e en tota la illa de Curfo, e el Dispotat de Larta, e la Velona e la Esclauonia. E axi com se trahucauen les naus en Napols qui entrauen e exien a les galees Discle qui hi eren per lo senyor rey Darago, axi trahucaren al senyor rey tota nau o leny qui entras al golf de Venecia a la ciutat de Otrento aquells qui per lo senyor rey Darago e per lo senyor infant hi eren,saluant aquells qui exien o entrauen en la ciutat de Venecia, perço com la dita ciutat e el comu de Venecia hauia pau ab lo senyor rey Darago.

E negu nos marauell, com axi en suma vos parle daquestes grans conquestes, com perço ho fas, com jan son feyts libres qui particularment parlen de cascuns daquests llochs, com se prenien; e axi mateix que seria llonga raho.

E com lo senyor infant hach tota Calabria conquesta e tots los altres llochs, dona dels dits llochs a richs homens e a cauallers seus e a honrrats ciutadans e a adelils e a almugauers e a caps de maynadas, e lexa totes les fronteres establides. E puix ell sen torna en Sicilia hon madona la regina e la infanta sa tia e linfant en Fraderich e totes les gents de Sicilia nagren gran goig e gran alegre; que daqui auant no sintien en la illa de Sicilia res de la guerra: que les fronteres qui eren en Calabria e en Principat e en Pola menauen la guerra, e guanyauen la, e venien ho despendre a Macina.