Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXX.
Com lo senyor rey en Pere trames sos missatgers a son nabot lo rey en Sanxo de Castella, requirint lo de ajuda de caualleria; e com sen reculliren les sues gents al coll de Panicas per contrastar, quel rey de França no entras en Cathalunya.

Si quel senyor rey Darago, com sabe quel rey de França era exit de Paris e hauia treta loriflama, e venia ab tant gran poder e per mar e per terra, tantost trames sos missatgers en Castella a son nabot lo rey en Sanxo de Castella, en que li feya a saber, ab qual poder lo rey de França venia sobre ell, e quel requeria per la conuinença que entrells era, que li trametes ajuda de caualleria: e siu feya, quell degues saber per cert, quell daria batalla al rey de França.

E com lo rey de Castella hach hauda aquesta missatgeria, respos als missatgers, que sen pensassen de tornar, quell saparellaria de tal manera de fer ajuda al senyor rey son auonclo, que ell sentendria per pagat. E la resposta fo bona, e los feyts foren no res, que hanch dun caualler ne de un paho non hach ajuda, ans de tot en tot se troba lo senyor rey enganat en ell, com se feu en son cunyat lo rey de França. E axi com vench als ops, de tots sos amichs terrenals se troba desemparat; per quell, axi com a saui e esforçat senyor e el millor caualler del mon e el pus saui, lleua los ulls al cel e dix: senyor ver Deus, a vos coman marma e mon cors e totes les mies gents e les mies terres; e placiaus que, pus tots aquells me son fallits quem deuien ajudar, que vos