Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXXI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXXI.
Com lo rey de França asatja passar lo coll de Panicas, e lo gran damnatje que la sua gent prengue, e la crueltat que van fer als clergues e gents Delna per la fellonia de ço que les era esdeuengut.

Com lo rey de França hach aplegada tota la sua gent, e sabe que tots foren aparellats de ço que ops los era, e axi mateix lo seu estol qui era aparellat e recullit (e aço fo en lany MCCLXXXV en lo mes de abril), pensassen de venir en Rossello. E com entra per Rossello, lo senyor rey de Mallorques li exi a carrera. E lo rey de França fen gran festa al rey de Mallorques, e lo rey de Mallorques a ell e a sos fills nabots seus qui venien ab llur pare, ço es a saber mosenyer en Phalip, lo major fill seu qui hauia gran dolor e gran despagament de ço que son pare feya, e laltre mosenyer en Carles rey del xapeu quin hauia gran goig, perço com ell tenia a esser rey Darago. E axi ensemps vengrensen a Perpenya. E tota la host del rey de França estech atendada de Perpenya al Velo, si que tots dies aquells de la host del senyor rey Darago los corrien entro a les tendes els matauen els prenien molta de gent, els feyen gran damnatge. Queus dire? que axi estech lo rey de França be XV jorns, que no sabia ques faes. E un jorn ell sacorda, que sacostas al coll de Panicas, o que asatjas de passar.

E com fo al Velo, ell guarda lo lloch per hon hauia a passar, e vae tota la muntanya plena de tendes de la host del senyor rey Darago: e malei aquell que li aconsella que aquiu passas. Axi que un dia ell asatja de passar, e hanch tant foll asaig gents no faeren; que a colp foren entre ellsmes de cinquanta milia entre almugauers e feruents de maynada qui feriren en llur dauantera, en tal manera que per la muntanya auall los vaerets gitar e caer cauallers e caualls. E prengueren tant de damnatge aquell dia, que mes de mil homens a cauall hi perderen, e gent de peu sens tot nombre. E com lo rey de França vae la sua gent venir axi desbaratada e malmenada, e ajudar nols podia, dix: ha Deus, que sera aço, yom so trayt! E llauors mosenyer en Phalip giras a son frare Carles e dix li: bell frare, or reguardes la gent de vostre reyaume, com honorablement vos acullen, E Carles res no respos,tant era dolent; mas lo rey de França llur pare qui ho entes tot, ab gran fellonia respos: or tassets vos, sire Phalip, que il fan tal cosa, don ils sen penidiran. A sire sire, dix monseyer en Phalip, ge plach pus la vostra honrra e desonor e el vostre dan, que no fa el papa ne els cardenals que aquest be vos han percasat, e a mon frare que han feyt rey del vent; car ells estant en llur deport e en llur solas se donen poch del perill e damnatge que a vos esta aparellat.

E lo rey de França calla, que be conexia que deya veritat; mas tart era del penedir. Queus dire? que tota la host sen hach a tornar envers Elna, per raho que estiguessen prop del flomayre del rech. E com lo senyor rey de Mallorques vae, quel rey de França sen anaua vers la ciutat de Elna, ell trames sos missatgers aquells de la ciutat Delna, que ab professo reebesen lo rey de França. E axi lo bisbe Delna ab tots los clergues exiren a reebre lo rey de França. E axi com ells se degren humiliar a les creus, ells van ferir en ells, e tallaren tots los clergues e llechs e infants e fembres, per la fellonia de ço quils era esdeuengut. E veus senyer, ab qual deuocio e perdonança ells anauen, ne nostre senyor ver Deus com pogra sofferir aquesta tant gran crueltat, que non faes venjança. Si que com aço hagren sabut per tota Cathalunya, dobla lo cor a tot hom, e pensarensen que mes los valia morir contra ells, que si sol hu ni hagues ques retes a ells.

E com aço fo feyt, estegren be altres XV jorns, que no sabien ques faessen, e lestol era tot a Coblliure. Queus dire? que en volentat fo lo rey de França que sen tornas, mas no plach a Deus que per tant bon mercat nescapassen; ans dona via que passassen, perço que anassen murir en poder de llurs enamichs.